Mor Hans Magnus Enzensberger, un dels grans intel·lectuals del segle XX

BarcelonaL'escriptor i traductor alemany Hans Magnus Enzensberger ha mort aquest dijous a Munic als 93 anys, segons ha informat l'editorial Suhrkamp. Enzensberger va ser un dels grans intel·lectuals europeus del segle XX i un referent de la literatura i el pensament alemanys de postguerra. Poeta, assagista, biògraf, editor i traductor, va escriure una setantena de llibres i va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals el premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats el 2002.

Entre els seus títols més destacats hi ha El interrogatorio de La Habana: autorretrato de la contrarrevolución (1971), El misántropo (1985), Europa. Europa (1989) i Sempre els diners! (2016). El 1975 va publicar El curt estiu de l'alegria, una biografia novel·lada de Buenaventura Durruti que Virus Editorial va traduir al català el 2015.

Nascut a Kaufbeuren (Baviera) el 1929, Enzensberger va estar a l'exèrcit alemany entre el 1944 i el 1945. Després va treballar com a traductor i bàrman fins que va iniciar estudis a les universitats d'Erlangem, Breisgau, Friburg, Hamburg i París, a la Sorbona, on va cursar assignatures de germanística, literatura i filosofia. El 1955 es va doctorar amb una tesi sobre la teoria poètica de l'escriptor romàntic Clemens Brentano. Del 1955 al 1957 va treballar com a redactor en una emissora de ràdio de Stuttgart i posteriorment va començar la seva carrera literària amb el llibre de poemes Defensa del llop. Entre el 1965 i el 1975 va ser membre del Grup 47, format per escriptors i crítics alemanys i austríacs que volien revitalitzar la literatura de postguerra, i va editar la revista literària Kursbuch.

El febrer del 1989 va ser un dels 22 periodistes de l'Alemanya Occidental que va demanar al govern de Bonn mesures de pressió econòmica contra l'Iran per tal que aquest país retirés les amenaces de mort contra Salman Rushdie, autor de la novel·la Versos satànics. Al llarg de la seva trajectòria, Enzensberger va rebre nombrosos reconeixements com ara l'Hugo Jacobi el 1956, el Premi de la Crítica el 1962, el Georg Büchner el 1963, l'Etna Taormina el 1967, el Pasolini el 1982 i el Heinrich Boll el 1985.