Mor Sam Shepard, la mirada a l’Amèrica esquerdada
Escriptor i actor, el seu llegat inclou el llibre ‘Cròniques de motel’ i el guió del film ‘París, Texas’
BarcelonaL’escena final de la pel·lícula Easy rider (Dennis Hooper, 1969) presagiava la mort de la contracultura i alhora mostrava que el Somni Americà no havia existit mai perquè era un miratge que donava l’esquena a tot el que passava entre la Cinquena Avinguda i Beverly Hills. Justament aquest espai físic i moral, els Estats Units esquerdats dels pobles on feia mal haver-hi nascut, va ser el camp de treball de Sam Shepard, dramaturg, narrador, poeta, guionista, actor, músic i, sobretot, observador dels racons de la naturalesa humana que d’altres s’estimaven més no mirar, o que directament preferien enterrar com si no haguessin existit mai. Shepard sí que ho va fer. Per exemple, a Buried child (1978), l’obra de teatre amb la qual va guanyar el premi Pulitzer despullant misèries familiars, i al llibre Cròniques de motel (1982), un tractat de desarrelaments i solituds, desencisos i supervivències, que va inspirar el guió que ell mateix va fer per a la pel·lícula París, Texas (1984) de Wim Wenders.
Qualificat pel New York Times com el millor dramaturg de la seva generació, Shepard va morir diumenge als 73 anys a Midway, a l’estat de Kentucky, a causa de l’ELA. “Quan et mors és el final de la teva vida”, havia dit alguna vegada amb l’economia retòrica que el caracteritzava i esvaint qualsevol pretensió de transcendència. Tanmateix, queda el llegat, que en el seu cas és la mirada honesta a una realitat complexa d’un home nascut a Ford Sheridan (Illinois) que es va educar en el teatre de Samuel Beckett, el jazz i els anys salvatges de la Nova York que va compartir amb Patti Smith; que va seguir Bob Dylan en la gira Rolling Thunder Revue, i que sobretot va voltar per un país que calia viure per comprendre’l, i també per fer creïbles interpretacions com la del granger al film Dies del cel (1978), de Terrence Malick, o la del misteriós Tom Blankenship a Mud (2012), de Jeff Nichols.
“Soc un gran defensor del caos, perquè vivim en el caos, no dins d’un formulari ordenat”, deia. I així i tot, Shepard era ben endreçat escrivint, sempre buscant un equilibri en la poètica de les paraules. Va començar com a dramaturg més enllà de l’Off-Broadway als anys 60, i va entrar en el cinema com a guionista de la mà de Michelangelo Antonioni a Zabriskie point (1970).
No va triar un sol camí, sinó que va preferir mantenir-ne tants d’oberts com va poder. Seguia sent un gran dramaturg quan va començar a sovintejar el cinema com a actor a partir de Renaldo & Clara (1978), la pel·lícula de Bob Dylan per a la qual també va escriure el guió. Els anys 80 van ser especialment prolífics per al Sam Shepard actor. Casat amb Jessica Lange, va viure una època d’estabilitat cinematogràfica fent d’actor en films com Elegits per a la glòria (Philip Kaufman, 1983), pel qual va ser nominat a l’Oscar; Boig d’amor (Robert Altman, 1985), també amb guió seu, i Magnòlies d’acer (Herbert Ross, 1989).
La seva filmografia es va eixamplar amb papers a L’informe Pelicà (Alan J. Pakula, 1993), El jurament (Sean Penn, 2001), Black Hawk abatut (Ridley Scott, 2001) i els westerns L’assassinat de Jesse James comès pel covard Robert Ford (Andrew Dominik, 2007) i Blackthorn (Mateo Gil, 2011), entre d’altres.
Dramaturg, guionista, actor...
‘BURIED CHILD’
Sam Shepard tenia 36 anys i una intensa trajectòria com a dramaturg quan va guanyar el premi Pulitzer l’any 1979 per l’obra teatral Buried child, en què retratava el pati del darrere de la família nord-americana. El Somni Americà no era altra cosa que un malson que s’intentava amagar amb l’oblit.
‘PARÍS, TEXAS’
Les cròniques de motel van ser la inspiració del guió de la pel·lícula París, Texas, dirigida per Wim Wenders. La feina del director combinada amb l’escriptura de Shepard, la música de Ry Cooder i les interpretacions de Harry Dean Stanton i Nastassja Kinski va donar lloc a una obra mestra poètica, dura i honesta.
‘DIES DEL CEL’
Sam Shepard tenia poca experiència com a actor quan va acceptar el paper de granger ric en aquesta pel·lícula de Terrence Malick, i així i tot en va fer una composició magistral, viatjant fins al fons de les complexitats d’un personatge abocat a la tragèdia. Dies del cel va fer descobrir un grandíssim actor.
