Mor el gran humanista Martí de Riquer
La filologia romànica perd un dels seus grans referents
BarcelonaUna bona imatge de l'empremta que ha deixat Martí de Riquer és que a fora del despatx de la Universitat de Barcelona que va ocupar durant dècades encara hi ha el seu nom. En els 99 anys que ha viscut el professor Riquer, el món ha canviat de valent, però és ell qui continua saludant -en forma de rètol- les noves generacions d'estudiants universitaris de lletres, que indefectiblement han d'acabar coneixent part del seu llegat literari, si volen arribar a saber res dels trobadors, de Tirant lo Blanc o del Don Quixot .
L'autor dels tres volums de Los trovadores va descobrir la literatura catalana medieval als 13 anys. "Els meus descobriments van ser, d'una banda, Lo somni de Bernat Metge, que em va sorprendre i admirar, i, de l'altra, l'edició resumida per Capdevila de Tirant lo Blanc , a la qual em vaig llançar amb entusiasme perquè, com que en aquella edat jo ja era un vell lector del Quixot , coneixia els grans elogis que Cervantes feia del Tirant ", declarava Riquer a la revista Serra d'Or l'any 1984, abans de fer memòria d'alguns dels mestres amb qui va confraternitzar durant la primera meitat de la dècada dels 30. Carles Riba, Joan Petit i Josep Maria de Casacuberta, juntament amb el grup de l'Ateneu Barcelonès que freqüentava -on hi havia Joan Teixidor, Ignasi Agustí i Joan Vinyoli-, serien un bon estímul per a Riquer, que va debutar amb l'assaig L'humanisme català quan tenia només 20 anys.
Un any després de l'esclat de la Guerra Civil, Riquer va canviar el bàndol republicà pel franquista. "Se'm feia indignant l'assassinat d'alguns amics, i també tenia una certa afinitat pels ideals religiosos i d'ordre de l'altre bàndol", es pot llegir a la biografia que Cristina Gatell i Glòria Soler van publicar el 2008, Martí de Riquer. Viure la literatura (RBA-La Magrana). Lluitant a Benissa, Riquer va ser ferit al braç dret, que va acabar perdent. El professor Jordi Llovet, riquerià fins al moll de l'os, comentava a classe que el mateix Riquer deia que "l'amputació havia estat un acte de purificació per la seva antiga conducta liberal i catalanista".
Un home amb tots els premis
Després de llicenciar-se en filosofia i lletres, Riquer es va quedar com a professor a la Universitat de Barcelona. Paral·lelament a la docència, va fer créixer una obra de gran abast. Destaquen Los trovadores (1975), la Història de la literatura catalana d'Ariel, escrita amb Antoni Comas i Joaquim Molas (publicada entre el 1964 i el 1968), i L'arnès del cavaller (reeditat fa un parell d'anys a La Magrana). A partir de la dècada dels 80, Riquer va publicar amb regularitat a Quaderns Crema, Sirmio i Acantilado, els tres segells editorials de Jaume Vallcorba, que mai no s'ha cansat de remarcar l'aportació del més gran dels seus mestres.
Són d'aquesta última època els imprescindibles Vida i aventures de don Pero Maça (1984), Aproximació al Tirant lo Blanch (1990, Premio Nacional de Ensayo) i Quinze generacions d'una família catalana (1998, premi Lletra d'Or), on repassa l'il·lustre nissaga de la qual provenia. Membre de la Real Academia Española des del 1965, Premio Nacional de les lletres 2000 i Gran d'Espanya des del 2005, Martí de Riquer ha aconseguit les fites més altes dedicant el gruix de la seva vida al comentari magistral i renovador del bo i millor de la literatura medieval.