Mor Georgie Dann, la banda sonora d'uns estius sense manies
El cantant francès va ser un dels reis de la cançó d'estiu
BarcelonaVa convidar a ballar el bimbó, “que está causando sensación”. Va decidir que pagava la pena fer una cançó sobre un negre que no pot dormir. Va creure oportú aixecar un himne al poder afrodisíac de la barbacoa amb un ritme tan sofisticat com el que feien servir els pallassos de la tele. Va triar el merengue per explicar que el Manolo té una cosa i que te la vol ensenyar, i jugava amb la metàfora culinària amb la subtilitat d’un preadolescent en ple esclat hormonal: el menú del dia, cantava a El chiringuito, era “conejo a la francesa / pechuga a la española / y almejas a la inglesa”. Tot això era obra i gràcia de Georges Mayer Dahan, més conegut com a Georgie Dann, el rei de la cançó d’estiu, quan aquest concepte encara tenia algun sentit.
El músic francès va morir ahir a l’Hospital Puerta de Hierro de Madrid, on estava ingressat perquè havien d’operar-lo d’un problema de maluc. Nascut a París el 14 de gener del 1940 (tot i que, segons l’agència Efe, en el registre de la SGAE consta el 1936 com a any de naixement), va ser l’indiscutible rei de la cançó de l’estiu sobretot als anys 70 i 80. De fet, ell mateix era tot un gènere dins la cançó d’estiu, amb temes com El bimbó, La barbacoa i El chiringuito, que van acompanyar unes quantes generacions en les celebracions menys protocol·làries i més desinhibides.
Georgie Dann tocava el clarinet, el saxo i l’acordió, i era una gran admirador del jazz de Louis Armstrong. Va ser mestre abans de decidir fer carrera musical. Podia haver sigut una veu més del pop francès, però va ser a Espanya on va trobar el seu lloc al món després d’actuar al Festival de la Cançó Mediterrània del 1964 amb Tout ce que tu sais. Poc després va fer una versió en castellà de Pourquoi un pyjama, de Serge Gainsbourg (i popularitzada per Régine el 1966). Georgie Dann va potenciar el to humorístic de la cançó i de seguida va tirar pel dret. Va fer d’Espanya casa seva, sempre atent també a l’Amèrica Llatina, i va consagrar el seu talent a cantar amb actitud pop i sense vergonya.
La balalaica de Petruska
Georgie Dann va fer bandera de la banalització remenant ritmes i tòpics amb alegria. Així era el seu primer gran èxit de finals dels anys 60, Casatschok, un artefacte de pop humorístic amb una tornada que només podia ser rebuda amb estupefacció: “Petruska, toca la balalaica / como tú la aprendiste a tocar / y al cantar los remeros del Volga / para al fin poder todos juntos bailar / Raspati, casatschok, casatschok, casatschok, raspati”.
La fórmula Georgie Dann es va anar perfeccionant, però mantenint-se dins la lògica de la cançó d’estiu i de gala televisiva amb playback i càmeres embogides de zoom. Casat amb la ballarina barcelonina Emilia García des del 1974, el somriure i les coreografies completaven la marca Georgie Dann, que va seguir expandint-se en cançons com El negro no puede... Quan li preguntaven per la fórmula de l’èxit, deia: “Lletres senzilles, una mica picants i amb una coreografia fàcil, però que cal aprendre’s”. Cachete, pechito y ombligo és un bon exemple de cançó escrita pensant en una coreografia. Subtil? Gens.
Tot i la frivolitat que transmetia amb els seus espectacle, Georgie Dann defensava molt seriosament la seva manera de fer. “Requereix molta disciplina”, deia sobre la recerca d’una cançó d’èxit cada estiu. Tanmateix, el pas del temps, la reiteració de la temàtica eroticofestiva i una competència cada any menys innocent li van passar factura. La seva concepció de la cançó d’estiu va començar a ser més aviat tronada, tot i que va conservar una aura entranyable fins al final.