Mor Francisco Ibáñez, el pare de Mortadel·lo i Filemó
Tota una icona del còmic espanyol, durant més de 60 anys va publicar les històries dels dos estrafolaris detectius
BarcelonaFrancisco Ibáñez Talavera (Barcelona, 15 de març de 1936 - 15 de juliol de 2023), el pare de Mortadel·lo i Filemó, ha mort aquest dissabte a Barcelona. Ibáñez tenia 87 anys i era una icona per a moltes generacions. Va tenir una gran influència en els dibuixants posteriors. Durant més de sis dècades es va dedicar a explicar històries de la parella de detectius més estrafolaris de la història del còmic espanyol, una longevitat que no té parangó a Espanya. La xifra de vendes que va aconseguir amb Mortadel·lo i Filemó (més de 100 milions d'exemplars) pràcticament no l'ha igualat ningú.
Però els dos detectius, l’un més seriós i amb mal geni i l’altre més esbojarrat i aficionat a les disfresses, no són els dos únics fills del prolífic dibuixant. Ibáñez va ser també el creador de l'ingenu i maldestre BotonesSacarino, l'encegat Rompetechos, els matussers Pepe Gotera y Otilio o els esbojarrats veïns de 13, Rue del Percebe.
Ibáñez tenia tan sols 21 anys quan es va treure de la màniga Mortadel·lo i Filemó. La sèrie va estar a punt de titular-se Mr. Cloro y Mr. Yesca, agencia detectivesca; també es va considerar Ocarino y Pedernales, agentes especiales, i, fins i tot, Lentejo y Fideíno, detectives finos. Però, finalment, el 20 de gener del 1958 va arribar als quioscos en les pàgines del número 1.394 de la revista Pulgarcito sota el nom de Mortadelo y Filemón, agencia de información.
"El tebeo espanyol és Francisco Ibáñez; als anys 70 la indústria del còmic era Ibáñez, totes les revistes s'obrien amb alguna historieta seva, tota la generació dels 60 som gent d'Ibáñez, tots hem après a llegir amb tebeos seus", diu el crític i divulgador de còmics Álvaro Pons. "És part de la nostra educació sentimental, no crec que hi hagi algú que no l'hagi llegit, i això fa que hagi tingut una influència brutal, fins i tot sociològica", afegeix. Per a Pons, una de les claus de l'èxit d'Ibáñez és la capacitat per fer riure: "Tenia una capacitat infinita per al gag, ens fa riure sense parar, crec que és l'autor europeu amb més obra viva en catàleg, les seves obres eren reeditades contínuament", assegura Pons. De fet, el peculiar humor d'Ibáñez ha traspassat les fronteres espanyoles: és un dels autors de vinyetes més llegits a Iberoamèrica i tot Europa, principalment Alemanya, on ha venut milions d'àlbums.
“No vaig trigar ni dies ni hores a crear Mortadel·lo i Filemó –recordava Ibáñez–. Va ser cosa de minuts. No cal donar-hi més voltes per inventar dos personatges, després ja els vas ajustant”, explicava en una entrevista a l'ARA. El cànon definitiu de Mortadel·lo i Filemó quedaria fixat el 1969 amb l’aparició d’El sulfato atómico, la primera aventura llarga dels personatges i el debut del Superintendent i el professor Bacteri. Ibáñez va començar la seva aventura amb l'editorial Bruguera, però la història no va tenir un bon final.
Als anys 80, el dibuixant va decidir trencar la seva relació amb Bruguera, que havia introduït criteris de producció industrial i va crear un equip de guionistes i dibuixants per alleugerir la càrrega de feina d’Ibáñez fabricant noves historietes dels personatges. L'editorial arrossegava molts problemes econòmics i va acabar tancant. Dos anys abans, Ibáñez ja s’havia acomiadat i litigava amb Bruguera pels drets dels personatges. El ressentiment amb els seus antics caps mai va desaparèixer: el dibuixant no pronunciava mai el nom de Bruguera i feia servir amb ironia l’expressió “l’antic gran gegant editorial” per referir-s’hi. Ediciones B va comprar el fons de Bruguera el 1987 i va arribar a un acord amb Ibáñez per reprendre la publicació de Mortadel·lo i Filemó en condicions dignes. Des d'aleshores, el dibuixant mai va deixar d'inventar-se històries sobre els dos detectius.
Es pot dir que Ibáñez era un nen prodigi: va publicar el seu primer dibuix amb tan sols onze anys a la revista Chicos. Va estudiar comptabilitat, banca i peritatge mercantil i el 1950 va entrar a treballar al Banco Español de Crédito però sense deixar de col·laborar amb revistes. Va crear sèries com Kokolo (1952), Melenas (1954), Don Usura (1955) i Haciendo el indio (1955). L'estiu del 1957 Ibáñez, que es guanyava millor la vida com a dibuixant que a la banca, va decidir dedicar-se a la seva passió i abandonar els números.
Unes històries que no envelleixen
"La seva aportació és immensa a tots els nivells, no va deixar de publicar des del 1952 i això són molts anys, i sempre mantenint viva la popularitat de les seves creacions", afirma l'editor i guionista d'historietes Antoni Guiral. "És possiblement qui més ha fet per la historieta, li agradava el mitjà i sempre el posava per davant de tot, sempre feia tot el possible perquè se'n parlés i estigués d'actualitat", afegeix. El fet de mantenir viu el gènere i les seves històries es deu, sobretot, segons Guiral, al fet que Ibáñez va saber evolucionar i va anar actualitzant les seves historietes: "No només ho va fer a escala social i política sinó també esportiva: els temes dels quals tractava ens tocaven molt de prop", afegeix. Guiral descriu el dibuixant com un home modest i discret: "Tenia una gran capacitat per a la ironia i per a l'autoironia", resumeix.
Mortadel·lo i Filemó van saber créixer: el còmic es va convertir en el primer còmic digital espanyol. El 2005, amb motiu del quart centenari del Quixot, Ibáñez va llançar un àlbum inspirat en el personatge cervantí, Mortadel·lo de la Manxa (Edicions B), que va aconseguir unes vendes superiors als 50.000 exemplars en només un mes i mig.
La televisió i el cinema també han portat a la pantalla alguns clàssics del dibuixant. El 2003, la pel·lícula de Javier Fesser La gran aventura de Mortadel·lo i Filemó, que van protagonitzar Benito Pocino (Mortadel·lo) i Pepe Viyuela (Filemó), va obtenir cinc premis Goya. Entre altres guardons, Ibáñez va obtenir el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona a la seva trajectòria (1994), la Medalla d'Or de Belles Arts (2002) i el Premi Ós a la tasca d'una vida del Saló Internacional del Còmic de Madrid (Expocómic 2002). El 2007 va dibuixar una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó dedicada a Pau Gasol: El Gas-oil.
El 2012 va publicar una nova aventura de Mortadel·lo i Filemó, Londres 2012, amb motiu dels Jocs Olímpics. El dibuixant sempre va estar atent a l'actualitat i va anar entrellaçant les aventures dels dos detectius, que mai han envellit, amb el que succeïa al món: El Tresorer, Río 2016, Jornalets més aviat justets..., Eleccions!, El Capo s'escapa, Tòquio 2020, El Canvi Climàtic o Mundial 2022.
A finals del passat mes de juny va aparèixer l'últim dels seus àlbums, Mortadel·lo i Filemó.Mundial de Bàsquet 2023, el número 220 de la col·lecció Mags de l'Humor, que actualment pertany al grup Penguin Random House.