Mor Esteve Polls, degà del teatre català

Va descobrir Núria Espert i Julieta Serrano i va dirigir més de 400 obres

A més de director, Esteve Polls va ser un dels actors del muntatge d’El poema de Nadal al TNC el 2007.
A.r.t.
24/04/2016
2 min

BarcelonaA partir d’ara a Catalunya, el dia de Sant Jordi, el sector teatral recordarà la mort d’un gran autor universal, William Shakespeare, i la d’un degà de l’escena catalana: l’actor i director Esteve Polls, que va morir ahir al matí als 93 anys. Entre les fites de la seva llarga trajectòria hi ha la d’haver descobert dues grans actrius catalanes, Núria Espert i Julieta Serrano. A més, Vicky Peña va debutar a les seves ordres el 1974 en un muntatge de l’obra de Goldoni El criat de dos amos. També com a director va dirigir el primer clàssic en català autoritzat per la censura franquista, Juli Cèsar, de Shakespeare, l’any 1957. En total va dirigir més de 400 obres al llarg de més de 60 anys, de grans autors universals com Eurípides, García Lorca, Gorki, Racine, Olmi, Sartre, Guimerà, Ibsen, Calderón, Pirandello i Claudel.

Esteve Polls considerava la seva vida com “una barreja entre el drama i la comèdia”. Les últimes dècades de la seva vida van ser ombrívoles en el terreny professional: va estar molt absent de l’escena catalana i es va lamentar de la falta d’oportunitats que li oferien. “El país no va fer res per ell; els últims anys de la seva vida se’l va oblidar”, va criticar ahir l’escriptor i dramaturg Jordi Coca en una entrevista concedida a Catalunya Ràdio. Esteve Polls es va retirar l’any 1995 i tres anys després va rebre la Creu de Sant Jordi. L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya el va homenatjar el 2006, i el 2007 Polls encara va portar al TNC un muntatge d’El poema de Nadal, de Josep Maria de Sagarra i va afirmar que havia aconseguit entrar al teatre públic català “després de deu anys d’una lluita acarnissada per pujar a un escenari”. El director Sergi Belbel, que aleshores dirigia el TNC, va considerar la programació d’aquell espectacle com un homenatge a una figura “històrica” del teatre català. Josep Maria de Sagarra és l’autor amb què Polls va debutar el 1952, amb L’amor viu a dispesa -l’autor el va arribar a qualificar d’“aquest carall de Polls”-. El 2010, quan ja tenia 88 anys, va dirigir al Romea la farsa Jugant amb Molière, i l’any següent va rebre el premi Arlequí.

La trajectòria teatral d’Esteve Polls va arrencar durant la postguerra en el teatre d’aficionats, fins que es va professionalitzar amb L’amor viu a dispesa. Va dirigir la Companyia Maragall, que era titular del Romea, i va fundar la seva, Teatre Experimental de Barcelona. Als anys 60 va treballar a Madrid i a mitjans d’aquella dècada va marxar a l’Amèrica Llatina amb la seva dona, l’actriu Montserrat Salvador, on va col·laborar en la creació de les companyies nacionals de Colòmbia i Costa Rica. D’aquells anys en guardava els millors records. Va tornar a Catalunya el 1973 i es a fer càrrec del Teatre Popular de Barcelona Cia. Àngel Guimerà, que tenia la seu al desaparegut Teatro Español.

stats