Mor Esteve Lucerón, el fotògraf d'ànima sensible que va immortalitzar els últims barraquistes

Esteve Lucerón (la Pobla de Segur, 1950 - Barcelona, 2022), que va morir ahir dilluns, va poder veure com l'any passat finalment es reconeixia la seva obra a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB). Fill de represaliats franquistes, era un home compromès políticament i socialment i les seves imatges desprenien solidaritat i empatia. Fins al 22 maig encara es pot veure el resultat de més de vuit anys de la feina d'aquest fotògraf d'ànima sensible a l'AFB amb l'exposició Esteve Lucerón. La Perona. L'espai i la gent.

Vuit anys i mig donen per fer moltes fotografies, però Esteve Lucerón (la Pobla de Segur, 1950) no en va fer tantes: 3.000 fotogrames, és a dir, set per setmana. El fotògraf es va guanyar a poc a poc, i amb molta paciència, la confiança dels veïns que vivien en una de les últimes zones de barraques de Barcelona, la Perona. Un llarg carrer de dos quilòmetres, que seguia la ronda de Sant Martí, per sota les vies de Rodalies, a tocar de la Verneda, i que va ser enderrocat abans dels Jocs Olímpics. Lucerón va fer les fotografies entre el 1980 i el 1989 sense saber que la Perona desapareixeria.

Lucerón va començar a fotografiar la Perona mentre encara estava aprenent l'ofici al Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, al Raval, un barri escollit a propòsit pel compromís que tenia. L'exposició de l'Arxiu és la més gran que se li ha dedicat mai. No s'hi va guanyar mai la vida, no era fotògraf professional, i la seva primera càmera la va comprar amb la indemnització que li van donar quan va perdre la feina en el sector de la metal·lúrgia. La relació amb els veïns de la Perona era tan estreta que el 1985, cinc anys després d'haver començat el seu projecte, l'Ajuntament de Barcelona el va contractar com a vigilant dels tallers ocupacionals que es van fer on ara hi ha el pont de Calatrava. A l'Arxiu Fotogràfic, en una de les imatges, se'l veu somrient amb un parell d'alumnes dels tallers ocupacionals, un 25 de desembre. Sempre, fins al final, va tenir contacte amb els veïns de la Perona.

El 2017 Lucerón va donar a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona els negatius i els contactes de 2.000 fotografies. En els últims anys va anar arraconant la càmera perquè des de molt jove tenia problemes de visió que es van anar agreujant. Gràcies al seu compromís, coneixem com era el carrer, les cases portes endins –també les dels pisos, quan alguns dels gitanos hi van ser reallotjats–, els àpats familiars i col·lectius, els interiors buits i la tendresa enmig del caos de la Perona.