Mor Enrique Irazoqui, el Jesucrist de Pasolini

BarcelonaEnrique Irazoqui va ser moltes coses: jugador d'escacs, economista, professor de literatura i, per la gràcia de Pasolini, també Jesucrist. El protagonista de L'evangeli segons sant Mateu, que ha mort als 76 anys, va arribar al cinema de la manera més inversemblant: quan tenia 19 anys va viatjar a Itàlia per obtenir suports per al sindicat d'estudiants al qual pertanyia i va conèixer Pier Paolo Pasolini, aleshores en els inicis de la seva carrera cinematogràfica, que, malgrat la inexperiència actoral d'Irazoqui, va proposar-li fer de Jesucrist en la seva pròxima pel·lícula. Aquella personal aproximació a la figura de Jesús acabaria passant a la història, considerada per a molts la millor pel·lícula sobre la Bíblia però criticada des d'alguns sectors per la poca reverència de la seva versió, amb un Jesús més humà del que el cinema havia mostrat abans, i per la controvèrsia que generava sempre un director marxista, homosexual i escandalós com Pasolini. Tanmateix, 50 anys després de l'estrena, el Vaticà va beneir la pel·lícula a través del seu diari oficial, L'Osservatore Romano, afirmant que es tractava de "la millor pel·lícula mai feta sobre Jesús".

Irazoqui no tenia vocació d'actor i va rodar L'evangeli segons sant Mateu motivat en bona part pels diners que guanyaria, però l'èxit de la pel·lícula va obrir-li les portes del cinema i ell les va tornar a creuar un grapat de cops. Els cineastes de l'Escola de Barcelona, atrets per la flaire d'intel·lectualisme d'esquerres de Pasolini, el van reclutar per a dues de les pel·lícules més emblemàtiques d'aquell moviment: la seminal Dante no es únicamente severo, de Jacinto Esteva i Joaquim Jordà, i Noche de vino tinto, la gran pel·lícula de Josep María Nunes. Però Irazoqui tenia altres prioritats que el cinema i va abandonar la carrera cinematogràfica per continuar amb l'acadèmica: va marxar a estudiar literatura a Minneapolis amb cartes de recomanació de Pasolini, Alberto Moravia, Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir, entre d'altres. Va ser mestre de literatura als Estats Units, a Mèxic i a Granada, però també va dedicar-se a una de les seves grans passions, els escacs. Va editar una publicació sobre escacs i informàtica i va organitzar tornejos que enfrontaven jugadors amb programes. El 2002, de fet, va arbitrar el campionat que va enfrontar el campió del món Vladímir Kràmnik amb la computadora Deep Fritz.

Només va tornar al cinema esporàdicament i en ocasions molt especials. El 2008 es va retrobar amb José María Nunes en la seva penúltima pel·lícula, A la soledad, i en anys posteriors va participar també en dos projectes que, d'alguna manera, remetien la seva famosa col·laboració amb Pasolini: la italiana Il vangelo secondo Mattei (2016) d'Antonio Andrisani i el film alemany Das neue evangelium (2020), de Milo Rau. L'última pel·lícula rodada per Irazoqui, encara pendent d'estrena, va ser Cenestesia, de Joan Vall Karsunke, inspirada en el llibre homònim de José María Nunes i que reuneix en pantalla alguns dels actors representatius de la filmografia del director de Noche de vino tinto.