Mor l'historiador de la literatura Marc Fumaroli als 88 anys
Catedràtic de la Sorbona, el seu llegat inclou un prolífic cos assagístic sobre la cultura
BarcelonaEl crític i historiador de la literatura Marc Fumaroli ha mort aquest dimecres als 88 anys a París, segons han avançat mitjans francesos com Le Monde. Nascut a Marsella el 10 de juny del 1932, Fumaroli va desenvolupar una prolífica carrera assagística en què va combinar estudis culturals contemporanis amb la seva defensa del segle XVII francès i de la República de les Lletres.
"La República de les Lletres supera les fronteres nacionals i religioses i es manté viva durant més de quatre segles, des de la fi del segle XIV fins al XIX", recordava Fumaroli l'any 2013 a l'ARA, en una entrevista en què lamentava que ja no existia aquell "estat sense estat, la República de les Lletres, que va prosperar per tot Europa durant un període de temps molt llarg i que tenia, a la seva base, la idea indispensable i necessària del diàleg entre cultures com la francesa, l'espanyola, la italiana i l'anglesa". "Molt abans de l'Europa unida políticament i econòmicament, va haver-n'hi una de literària i sàvia", afegia.
Un dels primers interessos de Fumaroli va ser la retòrica i la influència clàssica en la literatura francesa. Treballs sobre La Fontaine, Montaigne, Chateaubriand i Rousseau, entre d'altres, van mostrar el seu perfil més humanista, alhora que s'enfrontava obertament a les polítiques culturals dels governs francesos (especialment del de François Mitterrand) i criticava la paràlisi del pensament provocada per la mercantilització de l'art. "Ara ja no creiem en les avantguardes, ni en el Romanticisme ni en la raó. Vivim temps nihilistes, en què tot és possible. L'art contemporani és una espècie de descàrrega en què el que és sublim, el que és horrible i el que és divertit coexisteixen. Els donen valor els col·leccionistes bilionaris, tot i que no en tinguin cap, de valor. L'única república possible ara és la dels científics i els tècnics", sentenciava Fumaroli.
En llibres com París - Nueva York - París (traduït al castellà per Acantilado el 2010), Fumaroli va condensar bona part del seu pensament crític fent un viatge pel món de les arts i les imatges des de l'antiguitat grecoromana fins a l'actualitat. La conclusió de l'assaig incidia en la crítica a la banalització tant de les polítiques culturals com de les imposicions de les anomenades indústries culturals.