Cinema
Cultura28/09/2019

Mor el cineasta colombià Luis Ospina als 70 anys

Integrant de l'influent Grup de Cali, va desenvolupar la crítica a la pornomisèria en el cinema

Ara
i Ara

BarcelonaEl cineasta colombià Luis Ospina ha mort aquest divendres a Bogotà als 70 anys, tal com informen diversos mitjans de Colòmbia. La seva figura és fonamental en el cinema llatinoamericà tant per l'obra fílmica com per la profunditat teòrica. Integrant de l'anomenat Grup de Cali, Ospina va reclamar la necessitat que el cinema llatinoamericà desenvolupés referents propis de modernitat al marge dels paradigmes culturals nord-americanes i europeus. I juntament amb Carlos Mayolo també va elaborar el concepte de 'pornomisèria' en el fals documental 'Agarrando pueblo' (1977), en què critica "l'abús de les condicions de desenvolupament i marginalitat dels països llatinoamericans com a excusa per cridar l'atenció del públic estranger".

Com recordava fa uns mesos la crítica Eulàlia Iglesias, "el concepte 'pornomisèria' va ser encunyat per denunciar el cinema que s'aproxima a escenaris de pobresa extrema no tant per analitzar i qüestionar les estructures que els sostenen com per recrear-se en l'impacte emocional de tanta penúria. En última instància, la pornomisèria ens parla d'un règim de circulació de les imatges en què els països occidentals només consumim retrats del Tercer Món en què els protagonistes funcionen com a víctimes passives destinades a fer-nos plorar, però en cap cas a incomodar-nos políticament".

Cargando
No hay anuncios

Luis Ospina va néixer a Cali el 14 de juny del 1949. Va estudiar cinema a Califòrnia a finals dels 60, i posteriorment va ser codirector del Cine Club de Cali (1972-77) i cofundador de la revista 'Ojo al Cine' (1974-77), juntament amb Andrés Caicedo, Carlos Mayolo i Ramiro Arbeláez. També va fer de cronista cinematogràfic per a diferents publicacions. La seva carrera com a director es va centrar sobretot en la no-ficció, tot i que també va dirigir llargmetratges de ficció com 'Pura sangre' (1982), que va rebre una menció del jurat de la crítica al Festival de Sitges, i 'Soplo de vida' (1999).