Mor el catalanòfil japonès Ko Tazawa
El traductor de 'Tirant lo Blanc' i pioner en la divulgació de la cultura catalana se'n va als 68 anys
BarcelonaDesprés d’uns anys lluitant contra el càncer, sense deixar mai de treballar –va seguir enllestint fins a l’últim moment el nou diccionari català-japonès, japonès-català–, el traductor, lingüista i escriptor Ko Tazawa, primer estudiós japonès que va especialitzar-se en la llengua catalana, ha mort als 68 anys. La seva figura ha marcat un abans i un després en la relació entre les dues cultures. Tazawa era catedràtic i professor emèrit del Departament d'Estudis Interculturals de la Universitat de Hosei, a Tòquio.
Tot i la seva greu malaltia, va venir aquest estiu a Catalunya a acomiadar-se del país, on havia viscut en diferents moments de la seva vida, especialment als estius, i on hi havia cultivat nombrosos vincles professionals i personals. Casat amb la també lingüista i experta en literatura comparada Yoshiko Tazawa –també ella parla un català perfecte– i pare de dos fills, Yu i Kei, ha mort al seu país acompanyat de la família.
Durant el seu últim viatge a Catalunya, Ko Tazawa va poder passar unes setmanes al poble de Queralbs, on tenia casa. A Barcelona va ser objecte d’un homenatge acadèmic a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i va presentar a la Biblioteca Agustí Centelles el seu últim llibre autobiogràfic, Petjades d'un japonès (Catalunya i un japonès 30 anys després), de l'editorial Lapislàtzuli, un repàs de la seva trajectòria en què les qüestions íntimes i les professionals van de bracet. Aquest llibre era la segona part del que havia publicat tres dècades enrere amb el suport de Josep Maria Espinàs i que el va donar a conèixer entre el públic català: Catalunya i un japonès (La Campana), que va ser un petit fenomen editorial i un estímul per a Ko Tazawa per continuar la feina de catalanòfil, si és que en necessitava cap altre que la seva força de voluntat.
Nascut el desembre del 1953 a Yokohama, Ko Tazawa anava per banquer. Enviat de jove pel banc per al qual treballava a Barcelona per aprendre el castellà i obrir oficina a Madrid, va tenir llavors un primer contacte amb la llengua catalana. Després de conèixer en uns cursos d’estiu de la Universitat Menéndez Pelayo la que seria la seva esposa, va fer un gir en la seva carrera: va abandonar la feina al banc i des del Japó va començar a estudiar la realitat bilingüe catalana –primer es va llicenciar en sociologia– i la llengua catalana. L’interès creixent pel català va acabar esdevenint el centre de la seva vida, fins que el 1999 es va convertir en doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, amb una tesi doctoral dirigida per Teresa Cabré.
La seva tasca de traductor ha donat uns fruits extraordinaris, amb el Tirant lo Blanc com a fita principal. Va dedicar una dècada a completar la traducció de l’obra de Joanot Martorell, de la qual en japonès van sortir una edició de luxe i una de butxaca. És probable que en els últims anys el Tirant hagi estat més llegit en japonès que en català.
La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, Camí de sirga de Jesús Moncada (traduït conjuntament amb la seva esposa Yoshiko), La pell freda d’Albert Sánchez Piñol i El teu nom és Olga de Josep Maria Espinàs són els principals títols que Tazawa ha passat del català al japonès. La seva altra gran contribució han estat els diccionaris: de fet, deixa com a llegat un nou diccionari bilingüe que publicarà Enciclopèdia Catalana. La il·lusió d’acabar-lo ha significat els últims temps un motiu per seguir endavant malgrat el càncer.
A més, al llarg dels anys ha fet diverses obres divulgatives sobre la realitat catalana i la japonesa i ha tractat temes que van de la gastronomia a la història. També ha traduït del japonès al català, conjuntament amb Joaquim Pijoan, algunes de les obres més conegudes de la literatura japonesa a través d’una col·lecció de Lapislàtzuli.
En els anys del Procés, va esdevenir un referent clau per divulgar al Japó el conflicte sobiranista català. “No em defineixo ni a favor ni en contra de l’independentisme. Tinc molts amics que desitgen la independència, per tant, comprenc molt bé el seu sentiment. Però no puc assumir quin seria el resultat, que podria ser negatiu o positiu”, va explicar a l’ARA en l’última entrevista que va concedir en vida. Durant anys va ser articulista assidu primer del diari Avui i després, des de la seva aparició, de l’ARA.
Empàtic i dotat d’una ampla curiositat, s’havia integrat molt profundament a la realitat catalana, fins al punt de considerar que tenia una doble identitat, la qual li va comportar el reconeixement tant del públic dels dos països com de les respectives institucions. Així, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 2003, amb el premi del ministeri d’Afers Estrangers del Japó el 2009 i amb el premi Internacional Ramon Llull el 2019. L’any anterior, el 2018, havia sigut nomenat membre d'honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, fet que li va fer especial il·lusió.
Tal com diu el títol del seu últim llibre, Ko Tazawa deixa una petjada fonda a Catalunya. Pocs catalanòfils han sabut merèixer, al costat de la seva obra professional, una estima tan sincera com la que li professa una part significativa de la societat catalana.
