Mor el cantautor Ramon Muntaner, el músic dels poetes

Barcelona"Ramon Muntaner és per a molts de nosaltres un referent permanent i magnífic". Qui ho afirma és Lluís Llach, el primer músic a reaccionar a la sobtada notícia de la mort de Ramon Muntaner als 71 anys. Segons confirma la SGAE, el músic no ha pogut superar un infart. La carrera del músic va començar el 1971 i es va donar a conèixer justament com a teloner de Llach, el 1974, però la seva trajectòria aviat s'enlairaria amb discos tan populars com Cançó de carrer. Muntaner, nascut a Cornellà de Llobregat el 1950, va ser un dels músics destacats de la Nova Cançó, va ser autor d'un cançoner immortal i va ser un artista de sòlida formació que va destacar sobretot posant veu i música als poetes catalans, a poemes d'amor i de lluita, a versos de Miquel Martí i Pol i Maria Mercè Marçal, de Joan Salvat-Papasseit i Josep Maria de Sagarra, de Pere Quart i Josep Palau i Fabre.

L'estima de la professió va ser evident fa tot just tres anys, quan Joan Isaac, company de l'època, va impulsar un concert d'homenatge que va reunir noms de diverses generacions, com Joan Manuel Serrat, Gemma Humet, Sílvia Comes, Borja Penalba o Roger Mas. Muntaner tirava de modèstia: “En realitat, la meva carrera va ser com a cantautor a mitges, perquè no tinc cap cançó publicada amb lletra meva”, reconeixia, i de fet no va voler interpretar cap cançó al concert del Barnasants per no deixar en mal lloc el record de la seva potència vocal i un caràcter –i una cabellera– que va seduir el jovent dels 70. Joan Isaac recordava que Muntaner, com Marina Rossell, el grup Coses i ell mateix, eren la baula que donava continuïtat als Setze Jutges més joves: Serrat, Maria del Mar Bonet i Rafael Subirachs. Eren com “una mena de firaires de la cançó” que aconseguien connectar amb el públic. "He conegut pocs artistes que gaudissin tant dels concerts i del fet d'anar de bolo. Gran autor de melodies i mestre de convertir poemes en cançons", afirmava ahir el seu amic Toni Xuclà, també músic.

Va publicar nou discos pràcticament seguits, com Cançó de carrer (1975); Presagi (1976), el primer disc dedicat íntegrament a Miquel Martí i Pol; Cròniques (1977); Veus de lluna i celobert (1979), un àlbum amb escrits de Joan Ollé sobre la infantesa; Balades i cançons (1980), en part dedicat a Josep Maria de Sagarra; El pas del temps (1982), de nou amb textos de Joan Ollé i Xavier Bru de Sala, i Fugida (1988), escrit per Vicenç Villatoro. Va compondre la popular banda sonora de la pel·lícula La plaça del Diamant de Francesc Betriu (1982) i la de La teranyina d'Antoni Verdaguer (1990). Comptava amb més de 220 obres d'autoria pròpia, perquè durant quinze anys va compaginar les cançons amb la música per a pel·lícules, sèries de televisió, teatre i, fins i tot, ballet. "El Ramon era una persona que tenia una concepció de la música molt sòlida i era capaç de trobar la música que tenen els poemes. Hi ha sis o set poemes, entre els quals destaca Cançó de carrer, de Pere Quart, que no te'ls pots imaginar amb cap altra música", afirma el seu amic Vicenç Villatoro. També podria haver citat Aquesta remor, Presagi o La plaça del Diamant. Per a ell Muntaner va ser un músic insubornable: "Va tenir una concepció molt vivencial de la música, va fer sempre el que creia que havia de fer i no es va sotmetre mai a cap moda", conclou Villatoro.

Després de la seva etapa autoral, quan a finals dels anys 80 es va anar apagant la popularitat de la cançó d'autor, va tenir una segona vida com a gestor amb la condició de no cantar mai més. El 1990 va ser nomenat director del centre Ressons de la Generalitat de Catalunya, i el 1992, de l'Espai de Dansa i Música i del Mercat de Música Viva de Vic. Feia 30 anys que estava allunyat dels escenaris i els estudis de gravació, de manera que portava més anys lluny dels focus dels que va dedicar a la cançó d’autor. Des del 1996 era el director a Catalunya de la Societat General d'Autors i Editors a Catalunya i Balears. "Has sigut el millor de la meva generació", li va dir Marina Rossell en el seu homenatge, del qual queda constància en el que serà el seu últim disc: Cançó de carrer. Cantem Ramon Muntaner (2019).