Mor el 'cantaor' Enrique Morente
Enrique Morente va morir ahir a Madrid com a conseqüència de les complicacions sorgides d'una operació d'úlcera. La família ha demanat l'autòpsia per esclarir una presumpta negligència mèdica
Madrid p { margin-bottom: 0.21cm; } Enrique Morente, de 67 anys, va morir ahir a la tarda a Madrid com a conseqüència de les complicacions d'una operació d'úlcera. La família ha interposat una denúncia a la clínica La Luz per una presumpta negligència durant la segona intervenció. Per aclarir la causa de la seva mort, el cos del cantaor serà sotmésa a les 15 hores a una autòpsia. Després serà traslladat a la seu de la SGAE a Madrid, on s'instal·larà la capella ardent. Possiblement, la comitiva fúnebre es traslladarà dimecres a Granada, ciutat natal de Morente, on tindria lloc l'enterrament.
La denúncia contra la clínica es va presentar "fa uns dies", tot i que la família reconeix que no ho va fer públic per "por lògica", ja que Morente continuava ingressat al centre mèdic, segons fonts properes a la família.
L'únic comunicat emès per la clínica La Luz informava que el cantaor va entrar a la clínica el 2 de desembre i que el 4 va ser intervingut quirúrgicament d'una úlcera. Dos dies després, i per fer front a “un notable empitjorament” va ser operat de nou. Des de llavors, va romandre a la Unitat de Cures Intensives. La família de Morente va confirmar diumenge la "gravetat de la situació" del cantaor després de rebre el primer informe mèdic del seu estat de salut.
Enrique Morente estava casat amb la bailaora Aurora Carbonell i era pare de tres filles, una d'elles, la cantaora Estrella Morente.
Un mestre de la tradició i l'avantguarda
Morente, que el 25 de desembre hauria complert 68 anys, va néixer al barri granadí de l'Albaicín. El seu talent, inquietud i recerca de noves formes d'expressió li van aportar distincions com ara la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts, atorgada pel Ministeri de Cultura, i el Premi Nacional de la Música, el 1994, convertint-se en el primer cantaor distingit amb aquest reconeixement. L'any 1967 va gravar Cantes flamencos, el seu primer disc, i des d'Homenaje flamenco a Miguel Hernández (1971) les adaptacions poètiques es van convertir en una constant de les seves lletres. Els versos de San Juan de la Cruz, fray Luis de León, García Lorca, Alberti i Machado, entre d'altres poetes, van vibrar amb passió a través de la seva meravellosa veu.
Capaç d'interpretar com cap altre el cante puro –podia presumir de ser l'únic que cantava els “49 pals i mig” del jondo–, Morente va ser també un dels seus principals renovadors. Les seves col·laboracions amb músics d'altres estils van eixamplar els horitzons del flamenc, alhora que apropava el cante a un públic més acostumat als concerts de rock que als tablaos. El seu art es pot sentir a El fuego amigo, de Sr. Chinarro, La leyenda del espacio i Una ópera egipcia, de Los Planetas, i Omega, una obra imprescindible i majestuosa, amb Lagartija Nick. Fins i tot els novaiorquesos Sonic Youth van voler tocar al costat del mestre.
En els últims mesos preparava un nou disc, El barbero de Picasso, un homenatge al pintor malagueño.
