Obituari

Mor Berta Sureda, excomissionada de Cultura a Barcelona i gran defensora dels creadors de base

Gestora cultural atípica, va focalitzar la seva feina en el suport a la cultura ciutadana i el sector creatiu més emergent

Berta Sureda el 2015 durant la seva etapa com a comissionada de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona.
23/06/2024
4 min

BarcelonaHi ha persones que tot i estar una mica a l'ombra marquen la cultura d'un país. Sens dubte, una d'elles era Berta Sureda, que ha mort aquest diumenge als 65 anys a Palma d'un càncer fulminant, segons han confirmat a l'ARA fonts de la família. Entusiasta i apassionada per la cultura i els creadors, gairebé a tot arreu on va treballar, des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins al Museu Reina Sofia o el museu Es Baluard de Palma, va deixar empremta per la seva professionalitat i generositat. Però també per la seva visió clara de suport a la cultura de base, a la creació, al treball dels artistes en tots els àmbits i, també, a l'esforç per incloure la ciutadania en general en totes les activitats tant com a espectadors com també com a partícips directes.

Nascuda el 1959 a Barcelona en una família d'arrels mallorquines, Berta Sureda va estudiar història de l'art a la Universitat de Barcelona i es va dedicar des del primer moment a la gestió cultural. Primer fent feines de col·laboracions al Festival de Teatre de Sitges o a Patrimoni de la Generalitat, després a l'Ajuntament de Barcelona i finalment com a coordinadora d'exposicions a l'Olimpíada Cultural del 1989 al 1992, on va fer tasques d'investigació i de coordinació d'exposicions com ara El quadrat d'or i El Modernisme.

El 1992 es va incorporar al CCCB, primer com a coordinadora i responsable de la unitat d'exposicions que llavors dirigia Albert Garcia Espuche i després, des del 1998, com a cap de serveis culturals, tasca que li va fer impulsar alguns dels projectes que durant els primers anys varen marcar la personalitat del centre amb la creació o l'impuls de projectes fets gairebé sempre amb col·laboració amb els grups associats i entitats culturals de la ciutat, com ara el Sónar i Elèctric Cafè, l’Alternativa, la Mostra de Vídeo Independent (OVNI), The Influencers, Docúpolis, Propost, l’Orquestra del Caos, Barcelona 216, Drapart i el Festival d’Art Sonor Zeppelin, entre molts altres.

"Va ser una persona molt generosa, sempre disposada a ajudar i facilitar les coses i a favor dels projectes culturals", comenta Mònica Muñoz, responsable actual de comunicació del CCCB i que va treballar molts anys amb Berta Sureda. Muñoz la recorda com la principal interlocutora amb els grups associats del centre, la qual cosa li va permetre conèixer molt a fons la cultura emergent i alternativa de la ciutat. I també les necessitats reals dels creadors. "Va ser una persona molt estimada a dintre i a fora del centre, i important en la percepció de porositat i obertura del CCCB a la ciutat i als creadors. Va fer una gran contribució a l'ADN del centre", comenta Judit Carrera, directora del CCCB. Per això, el 2004 no s'ho va pensar i va acceptar el repte d'anar al departament de Cultura de la Generalitat, en aquell moment liderat per Caterina Mieras, per crear el que se'n deia l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural, on va impulsar la posada en marxa d'espais de creació a diverses parts del territori i va plantejar un canvi en les subvencions i les ajudes pensades més en convenis a llarg termini per facilitar la feina dels creadors.

"Sempre estava pendent de la gent més vulnerable del món de la cultura, i estava oberta i encuriosida per tot el que passava", recorda Gemma Sendra, llavors secretària general de Cultura. "Considerava que era l'administració la que s'havia de posar al servei dels creadors, i no al revés, i per això va lluitar pels convenis triennals, per adaptar les subvencions a les necessitats dels artistes i per l'agilització dels processos. Era una gran gestora, empàtica i brillant, però també tenia una visió política del que calia fer per ajudar el sector, i va intentar aplicar-ho a tots els llocs on va anar", diu Sendra.

Del Reina Sofia a l'Ajuntament de Barcelona

Acabada aquesta etapa, el 2008 es va incorporar a l'equip de Manuel Borja-Villel al Museu Reina Sofia, a Madrid, on va ser directora d'activitats públiques, i va continuar l'impuls i el suport a creadors, la creació de xarxes entre col·lectius i entitats culturals amb el museu i també diversos programes de documentació, arxiu i pensament del centre. "Va ser una de les primeres persones que vaig incorporar a l'equip perquè era excepcional com a persona, com a mediadora cultural i també com a gestora", explica Borja-Villel.

Berta Sureda va tornar a Barcelona el 2015 com a comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona en el primer mandat d'Ada Colau. Tanmateix, la seva etapa, en la qual també va intentar impulsar el seu model de cultura participativa i ciutadana a la institució, va quedar estroncada quan, a causa dels pactes municipals, l'àrea de Cultura va quedar en mans del PSC, llavors soci de govern dels comuns. Posteriorment, va coordinar el nou projecte de la Fàbrica de Creació i del Centre d’Art Fabra i Coats.

Les seves últimes etapes varen passar sobretot a Mallorca. El 2017 va coordinar primer el Pla de Cultura de les Illes Balears i, posteriorment, va coliderar amb Imma Prieto, directora llavors del Museu Es Baluard de Palma, un projecte de seminaris de pensament emmarcats dintre del projecte Laboratori d'Art. "Ha estat una de les millors gestores que he conegut mai –diu Prieto–. Una persona excel·lent, generosa, amb un gran capacitat de liderar projectes que portava a terme de manera eficient però donant temps a tothom i fent que tot semblés sempre fàcil".

Sureda no va tenir sort a l'hora d'implantar amb temps la seva concepció de la cultura, però no es va desanimar i va lluitar fins al darrer moment per donar suport i impuls als creadors i ajudar-los a millorar i a créixer sense exigir mai un protagonisme que no anava amb el seu tarannà. "No se li ha reconegut prou tot el que va fer, i també el que va intentar fer. Encara avui seria necessària –comenta Sendra–. Era visionària, generosa i humil, i amb una capacitat meravellosa per reconèixer la bellesa i el talent". El seu cor obert i apassionat no va trobar l'acompanyament que calia per impulsar el seu somni, però el seu esperit s'ha quedat en tots els que la van conèixer.

stats