Mor B. B. King, el Rei del Blues

BarcelonaEl guitarrista i compositor nord-americà B. B. King, el Rei del Blues, ha mort a Las Vegas als 89 anys, segons ha informat el seu advocat. A principis d'abril, B. B. King va ser hospitalitzat després de patir una deshidratació a causa de la diabetis tipus 2 que tenia des de feia més de 20 anys. Havia tornat a ser hospitalitzat feia només uns dies.

Des que Riley B. King, conegut mundialment com a B. B. King, va començar a gravar a finals dels 40, ha donat a conèixer més de 50 àlbums. Fill d'una família de parcers d'Itta Bena (Mississipí), King va començar a fer carrera en la música com a discjòquei –a Memphis– a finals de la dècada dels 40, on va ser batejat com a 'the Beale Street Blues Boy', sobrenom que més endavant va ser escurçat amb les inicials 'B. B.', que des de llavors van precedir sempre més el seu cognom.

Un home i una guitarra

Ja als anys 50 el nom de B. B. King es va convertir en un dels grans talents de la música R&B amb una llarga llista d'èxits com 'You know I love you', 'Woke up this morning', 'Please love me' o 'When my heart beats like a hammer'. B. B. King ha barrejat el blues tradicional, el jazz, el swing, el pop i el jump fonent-ho en un so únic, utilitzant alternativament la seva pròpia veu i la de la seva guitarra, que va batejar amb el nom de Lucille el mateix any que publicava el seu debut discogràfic, 'Singin' the blues', el 1957.

El nom de la guitarra ve, segons s'ha explicat en nombroses ocasions, d'una nit en què, després d'un concert, una baralla va acabar provocant un incendi al club d'Arkansas on King havia tocat. Després de ser evacuat, King va tornar al club per recuperar la guitarra. Més endavant, quan va saber que la baralla havia començat a causa d'una de les treballadores del local, que es deia Lucille, va decidir homenatjar-la batejant l'instrument amb un nom que li recordava "que mai més no faria una bogeria tan gran com era intentar recuperar un instrument enmig de les flames.

El gran èxit de King arribaria a partir del 1969, quan va donar a conèixer el single 'The thrill is gone'. En aquell moment, King ja s'havia divorciat de la seva segona dona, Sue Carol Hall, a causa del ritme de vida que portava: des de la dècada dels 50, i fins passada la vuitantena, King va fer entre 250 i 300 concerts cada any –va ser el primer 'bluesman' que va actuar a la Unió Soviètica, el 1979–. Va tenir temps, en tot cas, de tenir 15 fills, que també han tingut descendència (els néts de King superen els 50).

Un artista molt estimat

Un dels discos més coneguts de l'última part de la trajectòria de King va ser 'Deuces wild' (1997), en què diversos músics del pop i del rock van compartir protagonisme amb ell. Hi sortien, entre d'altres, Van Morrison, Elton John, els Rolling Stones, Dionne Warwick, Bonnie Raitt, Tracy Chapman i Eric Clapton. King hi gravaria tot un disc, 'Riding with the king' (2000), que aconseguiria el Grammy amb millor disc de blues de l'any. Quan va fer 80 anys, King es va tornar a envoltar d'amics del sector a 'B. B. King & Friends: 80' (2008), en què van participar Mark Knopfler, Sheryl Crow, Gloria Estefan i, una vegada més, Eric Clapton i Elton John.

La seva obra i trajectòria artística han estat reconegudes amb nombrosos premis, com nou Grammys (de 20 nominacions) i una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, a Los Angeles (EUA). També figura al Saló de la Fama del Blues i el Rock'n'Roll, entre molts guardons més.

La revista 'Rolling Stone' el considera el tercer dels 100 guitarristes de tots els temps, només per darrere de Jimi Hendrix i Duane Allman.