FOTOGRAFIA

Mor a Barcelona als 72 anys el fotògraf Lluís Díez-Solano

L'inici de la seva trajectòria es remunta als anys 70 i s'havia implicat en el moviment sindical de periodistes

Efe
16/07/2013
2 min

BarcelonaEl fotoperiodista Lluís Díez-Solano va morir el dia 12 de juliol a Barcelona als 72 anys, ha informat avui el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), de la direcció del qual va formar part.

Segons ha explicat el secretari general de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), Dardo Gómez, Lluís Díez-Solano havia elegit "per vocació vital exercir els seus dots professionals com a 'free lance' sense deixar de banda la seva vocació social i solidaritat professional".

Entre els anys setanta i vuitanta, Lluís Díez-Solano havia residit a París treballant, sempre per lliure, per a destacades capçaleres franceses, i aportant entrevistes i reportatges de la vida parisenca a publicacions espanyoles. El seu retorn a Barcelona va coincidir amb les primeres albors de l'organització sindical dels periodistes a la capital catalana, a la qual es va sumar amb entusiasme.

La seva passió per la fotografia el va fer protagonista d'una infinitat d'exposicions col·lectives i individuals de les seves obres. Aquesta mateixa inquietud el va portar a presentar el 2003 la primera exposició del sindicat català al festival de fotoperiodisme Visa pour l'Image de Perpinyà (França), de la qual va ser comissari. El 2006 va rebre el premi Professionnel d'aquest festival pel conjunt de fotografies de la seva exposició 'Briznas'.

"Els drets d'autor era un tema que l'inquietava profundament i va ser dels primers periodistes que va fonamentar, va analitzar i impulsar la reivindicació d'aquest dret entre els professionals de la informació", ha recordat Gómez. Va participar a tots els congressos de la FeSP i va recórrer molts sindicats aportant, a través de tallers, xerrades i conferències, la seva experiència formativa sobre els drets d'autor.

Una experiència guanyada en les seves llargues estades laborals fora d'Espanya que li havien permès conèixer molt de prop l'organització dels periodistes en països com França i Itàlia, "la qual cosa el feia alternativament desesperar-se per la situació dels informadors en aquest costat dels Pirineus o omplir-se d'indignació reivindicativa", segons Gómez.

stats