Mor la poeta, assagista i feminista Adrienne Rich

BARCELONA.La poeta Sylvia Plath destacava de l'Adrienne Rich de mitjans la dècada dels 50 que era "honesta, franca, directa i fins i tot categòrica", i també tenia "cabells curts, un parell d'ulls negres i brillants i un paraigua d'un color vermell tulipa". Una dècada més tard, Plath havia acabat amb la seva vida i Rich havia canviat l'academicisme dels seus dos primers poemaris, A change of world (1951) i The Diamond Cutters and Other Poems (1955), per una aproximació íntima i alhora política d'ella mateixa, que no trigaria a situar-la com una de les poetes feministes de referència de la segona meitat del segle XX.

"L'experiència de ser mare em va radicalitzar", admetia Rich poc després de publicar Instantáneas de una nuera (1963), el primer d'una vintena de poemaris en què identitat, sexualitat i context serien investigats a partir de versos llargs i lliures, que reclamaven l'entrada de llenguatges que la poesia més tradicional no tenia en compte. La intenció era delimitar a través de l'escriptura noves realitats que s'escapessin de les formes imposades. Convençuda que "l'esforç és més important que la inspiració", Rich va compaginar la poesia amb l'assaig: el 1976 donaria a conèixer un dels seus llibres més influents, Nacemos de mujer, el mateix any en què va fer pública la seva relació amb l'escriptora Michelle Cliff.

Montserrat Abelló: "Qualsevol poema que no surti de la teva veritat no val res"

A finals dels anys 80, Rich va començar a investigar les seves arrels jueves. N'és un bon exemple Atlas d'un món difícil (1991), l'únic poemari de l'autora traduït al català -per Montserrat Abelló- i publicat per les valencianes Edicions de la Guerra. Amb la desaparició de Rich es perd l'última de les supervivents d'un triumvirat de poetes nord-americanes, completat per Marianne Moore i Elizabeth Bishop, fonamentals per entendre l'autoexploració lírica de bona part de la poesia del segle XX.