Mor als 81 anys el pintor Antoni Pitxot, director dels museus Dalí

BarcelonaAntoni Pitxot (1934-2015) va trencar amb el paisatgisme tradicional el 1965 amb una marina titulada Paisatge de roques amb peix, en què un llobarro treia el cap fora de l’aigua i bavejava embadalit per la bellesa del cap de Creus. “Em vaig sentir identificat amb aquest llobarro”, va dir l’artista l’abril de l’any passat, mig en broma, mig seriosament, durant la presentació de l’exposició que li va dedicar Can Framis, el museu de pintura de la Fundació Vila Casas. La seva mort, ahir a la tarda als 81 anys, també va estar tenyida d’art, perquè va coincidir amb l’obertura de l’exposició sobre la relació d’amistat i creativa que va mantenir amb Salvador Dalí, titulada Dalí Pitxot Cadaqués. Entorn a la pintura. La inauguració s’havia posposat pels problemes de salut de l’artista. El seu funeral se celebrarà avui a les cinc de la tarda a l’església parroquial de Cadaqués.

A més de la seva tasca com a pintor, Antoni Pitxot era el director dels museus Dalí i patró vitalici i vicepresident de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Tots dos artistes compartien, va dir ahir al matí Montse Aguer, la directora del Centre d’Estudis Dalinians i comissària de la mostra del Municipal de Cadaqués, “una visió singular del món” i “la passió per la pintura, l’art i l’humanisme”. “La tècnica, l’ofici i la pintura eren un nexe d’unió, a part del familiar i afectiu, entre els dos artistes”, va subratllar Aguer.

“L’Opus Dei de la pintura”

Quan Dalí va veure el 1972 els personatges barrocs de les pintures de Pitxot, construïts amb llicorelles de Cadaqués, el seu signe d’identitat més característic, va exclamar que eren “l’Opus Dei de la pintura” i li va oferir una sala permanent al Teatre-Museu Dalí. De fet, la Fundació Gala-Salvador Dalí va afirmar ahir en el seu comunicat de condol que el Teatre-Museu era en bona mesura fruit del diàleg dels dos.

Pitxot, fill d’un família d’artistes on també va haver-hi el violoncel·lista Ricard Pichot i el pintor Ramon Pichot, es va instal·lar definitivament a Cadaqués el 1966. En aquesta localitat la seva obra va fer un gir radical i va ser aleshores quan hi van aparèixer les pedres de Cadaqués, que tant podien encarnar figures al·legòriques com la deessa de la memòria, Mnemòsine, com els personatges de pintures del Renaixement. Segons l’experta Mariona Sugranyes, poden tenir connotacions geològiques, simbòliques, oníriques i màgiques, i remeten tant al romanticisme com al simbolisme i al surrealisme. A més, Pitxot, animat per Dalí, havia pintat amb aquestes pedres versions d’obres de Giorgione i Rafael. Abans de Cadaqués, l’artista havia viscut prop de vint anys a Sant Sebastià, on, als 13 anys, va començar a estudiar dibuix amb Juan Núñez Fernández, que també havia sigut professor de Salvador Dalí.

Entre els reconeixements que va rebre Antoni Pitxot hi ha el de Membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l’any 2000 i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic del ministeri de Cultura el 2004. L’Ajuntament de Cadaqués el va nomenar fill predilecte al mes de març.