Mor l'actriu Amparo Baró als 77 anys

BarcelonaL'èxit de les sèries de televisió 'El internado' i '7 vidas' va permetre a Amparo Baró viure uns anys de molta popularitat també entre les generacions més joves. Va ser un acte de justícia artística per a una actriu amb una àmplia trajectòria en el teatre, el cinema i la televisió, en papers dramàtics i còmics. Baró, nascuda a Barcelona el 21 de setembre del 1937, ha mort aquest dijous als 77 anys a causa d'un càncer. Les seves restes mortals seran traslladades aquesta tarda al Tanatori Nord de Madrid i no s'instal·larà capella ardent a cap teatre de la capital. Segons ha confirmat la seva agència de representació, finalment, les restes mortals de l'actriu no seran traslladades a Barcelona.

Baró es va interessar per la interpretació mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, i ben aviat va començar a fer d'actriu amb companyies de teatre aficionat fins que la va contractar la companyia del Teatre Windsor de Barcelona la temporada 1956-1957. Paral·lelament, va fer petites incursions en el cinema. En aquests anys va interpretar papers en obres de Miguel Mihura, Alfonso Sastre, Edgar Neville i Alfonso Paso, entre altres; i en l'àmbit cinematogràfic va treballar amb Antonio Isasi-Isasmendi i Pedro Lazaga.

El talent interpretatiu de Baró va ser recompensat amb premis com el Max de teatre a la millor actriu protagonista pel seu paper a 'Agosto' (2012), el Goya a la millor actriu de repartiment per 'Siete mesas de billar francés' (2007) i diferents guardons pels seus papers a les sèries de televisió '7 vidas' i 'El internado'.

Tot i la popularitat assolida amb la televisió, Baró va ser sobretot un actriu de teatre, amb un currículum professional que inclou obres de Molière, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Ibsen, Lillian Hellman, Peter Schaffer, Neil Simon i David Hare, entre altres. Tanmateix, la seva experiència televisiva venia de lluny, perquè va ser una habitual de sèries dels anys 60 i del teatre televisat d'Estudio 1.

La seva filmografia està vinculada sobretot a Jaime de Armiñán, que la va dirigir en films com 'Carola de día, Carola de noche' (1969), 'El nido' (1980) i 'El palomo cojo' (1995). També va treballar per a José Luis Cuerda ('El bosque animado', 1987) i Jaime Chávarri ('Las cosas del querer', 1988).