Mor Agata Lys, símbol del cinema del 'destape'

BarcelonaL'actriu Agata Lys, símbol eròtic de l'Espanya del destape, va morir als 68 anys el novembre passat a Benalmádena, segons ha informat Cinemanía citant la guionista Valeria Vegas i altres fonts del seu entorn. La notícia no ha transcendit fins que aquest dijous s'ha estès per les xarxes socials, i no es coneixen encara les causes de la mort.

Durant els anys de la Transició, el nom d'Agata Lys va ser sinònim de bellesa, transgressió i erotisme. Per a la indústria de l'espectacle, era molt més suggerent que el seu nom real, Margarita García San Segundo. Nascuda a Valladolid el 1953, el seu debut davant les càmeres va arribar el 1972 com a hostessa de la primera temporada del concurs televisiu Un, dos, tres, en què la seva presència descarada va cridar l'atenció dels productors, que la van reclamar de seguida. Entre el 1972 i el 1978 l'actriu va rodar prop de 40 títols, el gruix d'una filmografia en què abunda el cinema eròtic amb títols eloqüents com Sex o no sex, Último tango en Madrid, Deseo carnal, El erotismo y la informática, Strip-tease a la inglesa o Sexy, amor y fantasía.

Aquestes pel·lícules i portades de revistes com Interviú la van convertir en una icona del destape i, gràcies a la seva cabellera ros platí, en la Marilyn espanyola, un sobrenom convenientment rendibilitzat el 1976 amb el film La nueva Marilyn. Lys també va freqüentar altres gèneres, des del western fins al terror o la comèdia, fins i tot vehicles al servei de còmics de moda (Los Kalatrava contra el imperio del karate) o cantants (Me has hecho perder el juicio, amb Manolo Escobar). Aquesta productiva etapa va deixar un parell de fites del cinema de l'època: El huerto del francés, considerada per a molts l'obra mestra de Paul Naschy, i El transexual, en què Lys feia un dels primers personatges trans del cinema espanyol, eclipsat per la Victoria Abril de Cambio de sexo.

A partir del 1978, l'actriu canvia de ritme, abandona temporalment el cinema i torna al teatre, on ja havia debutat molt jove com la Doña Inés de Don Juan Tenorio al Teatre Lope de Vega de Valladolid. Tant la televisió com l'escena li permeten mostrar el seu talent interpretatiu en sèries de prestigi com La saga de los Rius o en obres de Shakespeare (El mercader de Venècia, que representaria al teatre i en directe a Estudio 1) i Calderón (La vida es sueño). Quan torna al cinema el 1984 amb un petit però recordat paper a Los santos inocentes selecciona molt més els projectes. El 1996 treballa amb Carlos Saura a Taxi i aquell mateix any acompanya Fernando León de Aranoa en el seu debut, Familia. La seva última pel·lícula és Mala uva, del 2004, i l'any següent s'acomiada de la interpretació amb la sèrie Amar en tiempos revueltos.