“Monteverdi és l’inventor de la música moderna”
BarcelonaRinaldo Alessandrini (Roma, 1960) i el Concerto Italiano són un referent pel que fa a la interpretació de la música antiga, sobretot la de Monteverdi (1567-1643), de qui aquest any es commemora el 450è aniversari del naixement. La presència de la formació italiana a L’Auditori de Barcelona, on avui, a partir de les 20.30 h, interpretarà l’òpera L’Orfeo en versió concert, adquireix la categoria d’esdeveniment de primera magnitud. “Monteverdi és l’inventor de la música moderna occidental”, diu Alessandrini uns minuts després d’acabar un assaig amb els músics i cantants del Concerto Italiano. “No vull dir que la música anterior a Monteverdi no tingui interès -matisa-, però la manera com ell va relacionar música i text literari va influir decisivament en la música posterior, sobretot pel que fa a l’òpera i la música vocal. Després de Monteverdi tot s’ha fet pràcticament al revés de com es feia fins al segle XVI. És imprescindible”.
L’Orfeo, amb un llibret d’Alessandro Striggio inspirat pel mite grec, va significar un abans i un després i alhora va ser un gloriós moment de transició entre el Renaixement i la nova música, que seria barroca. Es va interpretar per primera vegada a l’Accademia degli Invaghiti de Màntua el 22 de febrer del 1607, i dos dies després al Palau Ducal, sota el mecenatge de Vicenç Gonzaga. “Sabem que la primera representació a l’acadèmia va tenir un públic bastant intel·lectual i que va ser en un sala petita. Per tant, no hi devia haver més de 15 o 20 espectadors. Però més endavant ja es va representar en teatres”, explica Alessandrini.
“Ja m’agradaria conèixer els Gonzaga del segle XXI”, diu el director italià amb un somriure abans de lamentar “el desinterès per la música” que segons ell hi ha actualment al seu país. “Des de fa deu anys l’estat italià ha intentat desestructurar la vida musical italiana, sobretot la xarxa de teatres, que pateixen una crisi molt forta. No tot és culpa de l’estat, perquè també hi ha hagut mala gestió, però tot plegat sembla una situació sense sortida. La música a Itàlia podria ser una indústria formidable, però no els interessa”, diu.
Monteverdi ocuparà bona part de l’agenda del Concerto Italiano el 2017, i en la segona meitat de l’any hi afegiran “repertori romà del segle XVII”. “La recerca no s’atura mai, perquè hi ha molta música per descobrir o que ha sigut oblidada”, diu. I no només música antiga: “A principis del segle XX hi havia molts compositors d’òpera, a Itàlia, però només es parla de Puccini i Leoncavallo. Per exemple, hi va haver una òpera increïble, Cassandra, de Vittorio Gnecchi, un compositor totalment desconegut però més interessant que Strauss”.
