El cinema sense límits de Bayona triomfa als Gaudí

BarcelonaEls Gaudí van celebrar ahir el Dia de la Mare abans d'hora. Dues pel·lícules centrades en la complexitat de la relació maternofilial van triomfar en la 9a edició dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. L’èxit més contundent va ser el del film de J.A. Bayona, el drama fantàstic 'Un monstre em ve a veure', que es va endur a casa vuit dels onze premis a què aspirava, entre els quals el de millor pel·lícula i director. El 'thriller' psicològic 'La propera pell', d’Isa Campo i Isaki Lacuesta, es va imposar només en tres de les catorze categories en què estava nominat, però tres de les més decisives: millor pel·lícula, guió i actriu.

Tant el film de Bayona com el de Lacuesta i Campo exploren el territori de la mirada infantil i la intimitat familiar: 'La propera pell', a través de la reaparició d’un adolescent perdut fa vuit anys que genera tot de dubtes al voltant de la seva identitat; 'Un monstre em ve a veure', examinant en clau fantàstica les pors d’un nen davant la imminent mort de la mare. Però aquí acaben les similituds: una pel·lícula i l’altra parteixen de paradigmes cinematogràfics molt diferents. Bayona, el dels directors educats sentimentalment en el cinema de Hollywood, fills de Sitges enamorats del gènere i amb vocació de fer indústria; Lacuesta i Campo representen (amb tots els matisos) un cinema més abocat a la reflexió sobre el propi mitjà, tant hereu de la literatura com de la Nouvelle Vague. No els separa una bretxa generacional –els tres directors van néixer el mateix any–, sinó la riquesa del cinema català actual, una varietat de tradicions i estils que ha sabut capturar el palmarès d’aquesta edició dels Gaudí.

Bayona pot presumir d’haver reescrit amb la superproducció fantàstica 'Un monstre em ve a veure' els límits del que és possible per a la indústria del cinema català. Només per la injecció d’autoestima que això suposa per a un sector que ahir tant lamentava les seves penes, Bayona ja tenia molts punts per guanyar. L’èxit del film en les categories tècniques s’ha d’entendre també com un reconeixement al compromís amb el sector d’un director que sempre ha reivindicat l’excel·lència dels tècnics catalans. Per cert, dos dels premiats per 'Un monstre em ve a veure', el director de fotografia Óscar Faura i el muntador Bernat Vilaplana, acompanyaran Bayona en la seva pròxima aventura americana, la seqüela de 'Jurassic World'.

Fernández demana perdó

En la categoria de millor actor dels Gaudí, com sempre, Eduard Fernández va imposar la seva llei. Ahir va guanyar el seu quart Gaudí pel seu paper de Francisco Paesa al 'thriller' 'El hombre de las dos caras'. Relaxat –normal, és el quart premi de sis nominacions–, l’actor va demanar perdó a Àlex Monner.

Emma Suárez es va endur el Gaudí com a actriu principal per la seva fràgil composició a 'La propera pell' d’una mare que reconstrueix el vincle amb el fill des de la necessitat d’estimar i ser estimat. Sílvia Pérez Cruz va perdre la partida interpretativa contra Suárez però es va refer en el seu terreny guanyant el Gaudí a la millor música original per la banda sonora de 'Cerca de tu casa'.

I com estava cantat, Juanjo Giménez va guanyar el Gaudí al millor curt per 'Timecode'; una embranzida més per a la seva participació el 26 de febrer als Oscars. “Si m'hi deixen entrar, intentaré guanyar per compartir-lo amb vosaltres”, va bromejar Giménez.

Més inesperat va ser el doblet de la comèdia dramàtica '100 metros' en les categories de repartiment gràcies a Alexandra Jiménez i Karra Elejalde, dos dels més espontanis en els agraïments. I un dels moments de la nit va ser el del premi al documental 'Alcaldessa', tant per la insistència del realitzador a oferir-nos el contraplà d’Ada Colau a la platea com per la petició del productor: “Tant de bo el documental es pugui veure algun dia per TV3”.

La gran derrotada de la nit va ser 'El rei borni', de Marc Crehuet, que va fer un zero de vuit. 'La mort de Lluís XIV' va esgarrapar dos premis menors, vestuari i maquillatge i perruqueria, que tot sigui dit ja tenia a la butxaca pel fet de ser l’única pel·lícula històrica nominada. Albert Serra sempre tindrà difícil rebre premis d’una acadèmia plena d’actors que no oblidem fàcilment que el de Banyoles els va enviar fa uns anys a Guantánamo.

Després de l’extravagància de Rossy de Palma, aquest any la gala dirigida per Lluís Danés va jugar sobre segur amb un format clàssic que va obrir un concorregut número musical amb aparició estel·lar d’Els Amics de les Arts i el seu inevitable "Ai, Jean-Luc". Llàstima que la realització de TV3 escamotegés una visió de conjunt per apreciar els esforços de Bruno Oro, Aina Clotet, Clara Segura i companyia per animar una coreografia més festiva que altra cosa. Oro va estar més graciós en els vídeos que es van intercalar al llarg de la nit que en un monòleg inicial en clau de 'stand-up' amb acudits poc inspirats. No, Bayona no fa obres mestres “per fer oblidar que en el passat va dirigir videoclips de Camela”, perquè els seus videoclips de Camela ja eren obres mestres. Però tant el gag dels auxiliars de vol com el del càsting d’un 'biopic' de Dalí mostraven una saludable capacitat per riure’s del cinema català, els actors i la mateixa acadèmia.

Amb bon ritme i sense agraïments eterns, la nit va fluir gairebé sense entrebancs, tret d’una actuació de Sopa de Cabra encaixada sense justificació aparent enmig de la gala. Algú devia confondre els Gaudí amb els premis Enderrock. Com ja és tradicional, el ritme també es va aturar amb l’expansiu discurs de la presidenta de l’Acadèmia, Isona Passola, que va posar deures a la Generalitat que es podrien resumir en més diners per al cinema en català i TV3.

“No hem arribat a l’1% de públic per al cinema català”, recordava Passola, que va assenyalar que “les pel·lícules en català tenen molt talent, però poc pressupost”, i va posar com a exemple els films en català nominats aquesta edició.

Amb Josep Maria Pou, Gaudí d’Honor, va continuar la veta reivindicativa de Passola, però en comptes de fer peticions expresses a Presidència, l’homenatjat va tirar de cites de Txékhov per denunciar la precarietat de la professió.

“En aquest ofici hi ha molt talent creador, el que no hi ha és feina, i un actor no és actor si no té feina”, va lamentar un Pou intens i combatiu que va alertar sobre “la complaença” de fer cinema sense exigir els mitjans adequats. “Hem de poder fer aquest ofici amb dignitat”, va reclamar l’actor.

Tots els guanyadors dels Premis Gaudí 2017

Millor pel·lícula

'La propera pell', dirigida per Isa Campo i Isaki Lacuesta

Millor pel·lícula en llengua no catalana

'Un monstre em ve a veure', dirigida per Juan Antonio Bayona

Millor direcció

Juan Antonio Bayona per 'Un monstre em ve a veure'

Millor guió

Isa Campo, Isaki Lacuesta i Fran Araújo per 'La propera pell'

Millor actriu

Emma Suárez per 'La propera pell'

Millor actor

Eduard Fernández per 'El hombre de las mil cares'

Millor actriu secundària

Alexandra Jiménez per '100 metros'

Millor actor secundari

Karra Elejalde per '100 metros'

Millor pel·lícula documental

'Alcaldessa', dirigida per Pau Faus

Millor pel·lícula d’animació

'Ozzy', dirigida per Alberto Rodríguez i Nacho La Casa

Millor curtmetratge

'Timecode', dirigit per Juanjo Giménez

Millor pel·lícula per a televisió

'Ebre, del bressol a la batalla', dirigida per Román Parrado

Millor pel·lícula europea

'Elle', dirigida per Paul Verhoeven

Millor fotografia

Óscar Faura per 'Un monstre em ve a veure'

Millor muntatge

Jaume Martí i Bernat Vilaplana per 'Un monstre em ve a veure'

Millor música original

Sílvia Pérez Cruz per 'Cerca de tu casa'

Millor so

Oriol Tarragó, Peter Glossop i Marc Orts per 'Un monstre em ve a veure'

Millor direcció de producció

Sandra Hermida per 'Un monstre em ve a veure'

Millor direcció artística

Eugenio Caballero per 'Un monstre em ve a veure'

Millor vestuari

Nina Avramovic per 'La mort de Lluís XIV'

Millor maquillatge i perruqueria

Marion Vissac i Antoine Mancini per 'La mort de Lluís XIV'

Millors efectes visuals

Félix Bergés, Pau Costa, David Martí i Montse Ribé per 'Un monstre em ve a veure'