Premis Goya: Bayona contra els ‘thrillers’

BarcelonaLa pel·lícula espanyola més taquillera de l’any és també la que més nominacions té als premis Goya que es lliuraran el 4 de febrer a Madrid. A dotze categories opta 'Un monstre em ve a veure', el tercer llargmetratge de'Un monstre em ve a veure', J.A. Bayona Tanmateix, els precedents no són precisament optimistes per als films més nominats, perquè l’any passat 'La novia', de Paula Ortiz, també amb dotze nominacions, només es va endur dos guardons. De fet, el mateix Bayona va veure com 'Lo imposible' (2012) només n’obtenia cinc de quinze.

El principal rival del director barceloní no és tant una pel·lícula com un gènere, el thriller, que en els últims anys s’ha consolidat a la taquilla explicant la història d’Espanya des de la Transició fins al 15-M. Entre les cinc nominades al Goya a la millor pel·lícula, n’hi ha tres: 'El hombre de las mil caras', d’Alberto Rodríguez; 'Tarde para la ira', de Raúl Arévalo, i 'Que Dios nos perdone', de Rodrigo Sorogoyen. La cinquena en discòrdia és 'Julieta', de Pedro Almodóvar, que a hores d’ara ja és un gènere ell mateix.

Ni comèdia ni Albert Serra

Un any més els acadèmics del cinema espanyol han deixat fora de la competició per al premi gros tant la comèdia com el cinema d’autor amb més repercussió internacional. 'Kiki, el amor se hace', la comèdia sexual i romàntica de Paco León, encara sort que ha rebut quatre nominacions. De 'La mort de Lluís XIV', res de res: els acadèmics ni tan sols han valorat la interpretació d’una llegenda del cinema europeu com Jean-Pierre Léaud. Tampoc ha tingut sort 'La propera pell', la magnífica pel·lícula d’Isa Campo i Isaki Lacuesta, que només té una nominació, la d’Emma Suárez com a actriu de repartiment. D’alguna manera, també ha sigut menystinguda 'La reina de España', de Fernando Trueba, que, malgrat optar a cinc premis (incloent-hi el de millor actriu per a Penélope Cruz), ha quedat exclosa de les categories principals.

Amb els números a la mà, a part d’'Un monstre em ve a veure',els títols amb més possibilitats de sortir de la gala com a triomfadors són 'El hombre de las mil caras' i 'Tarde para la ira', tots dos amb onze nominacions; 'Julieta', amb set, i 'Que Dios nos perdone', amb sis. I no cal oblidar '1898. Los últimos de Filipinas', present en nou categories, sobretot de caràcter tècnic. El seu director és Salvador Calvo, el realitzador de la minisèrie de televisió 'El padre de Caín' basada en la novel·la de Rafael Vera, el secretari d’estat de Seguretat espanyol condemnat a deu anys de presó per la seva implicació en el segrest de Segundo Marey a càrrec dels GAL.

Calvo també competeix a la millor direccció novella, un premi que sembla que té un guanyador segur, Raúl Arévalo, que ha debutat amb un treball de gran solidesa, 'Tarde para la ira'. No és una opera prima qualsevol, sinó un treball que la crítica ha aplaudit com a història sobre la venjança seca, bruta i amarada de sang, que connecta amb el cinema de Carlos Saura i Eloy de la Iglesia; és a dir, un cinema arrapat a la realitat i aliè a l’estilització d’altres thrillers contemporanis. Curiosament, Arévalo, que té un Goya com a actor de repartiment pel seu paper a 'Gordos' (2009), podria guanyar el premi a la millor pel·lícula, però en tractar-se d’un novell no pot optar al de millor director.

Les nominacions en l’apartat per a directors debutants les completen la barcelonina Nely Reguera per 'María (y los demás)', un altre talent sorgit de l’Escac, i Marc Crehuet per l’adaptació cinematogràfia de l’obra teatral 'El rei borni', que ell mateix va dirigir i en què feia dialogar un policia antiavalots i l’home al qual va fer perdre un ull.

Un gènere d’actors masculins

Bona part de l’èxit dels thrillers espanyols rau en les interpretacions masculines, i així ho reflecteixen també els Goya. No hi ha espai per a altres gèneres en la categoria dels actors protagonistes. Se’l reparteixen l’Eduard Fernández per l’encarnació de l’agent dels serveis secrets espanyols Francisco Paesa a 'El hombre de las mil caras', el Roberto Álamo que fa de detectiu violent i incontrolable a 'Que Dios nos perdone' i el tàndem protagonista de 'Tarde para la ira' : Luis Callejo i Antonio de la Torre. El domini de la pel·lícula d’Arévalo en l’àmbit de la interpretació masculina és aclaparador perquè Manuel Solo opta a millor actor de repartiment i Raúl Jiménez a millor actor revelació. Solo competeix amb Karra Elejalde( 100 metros ), Javier Gutiérrez (El olivo ) i Javier Pereira ( Que Dios nos perdone ). Els rivals de Jiménez són Ricardo Gómez ( 1898. Los últimos de Filipinas ), Rodrigo de la Serna ( Cien años de perdón ) i Carlos Santos ( El hombre de las mil caras ).

A més, 'Tarde para la ira' també opta al millor guió original, un apartat en què està nominat per 'El olivo l’escocès' Paul Lavery, parella d’Icíar Bollaín i també guionista de confiança de Ken Loach. Si aquest últim s’emportés el Goya a la millor pel·lícula europea per 'I, Daniel Blake' bona part del mèrit seria del guió de Laverty, una dura crítica al sistema assistencial britànic i per extensió a la claudicació de la socialdemocràcia davant les polítiques liberals. Als Goya 'I, Daniel Blake' té com a rivals 'El fill de Saül', de l’hongarès László Nemes, guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa; 'L’editor de llibres', del britànic Michael Grandage, i 'Elle' de l’holandès Paul Verhoeven.

Duel d’actrius premiades

Donat el caràcter eminentment masculí del thriller policíac espanyol, és lògic que aquestes pel·lícules tinguin poca presència en les tres categories interpretatives femenines. Només apareix Ruth Díaz ( Tarde para la ira ) entre les actrius revelació, on la diversitat generica és més gran. Juntament amb Díaz, les candidates són la barcelonina Anna Castillo, protagonista d’ 'El olivo', d’Icíar Bollaín; Belén Cuesta, una de les joies còmiques de 'Kiki, el amor se hace', i Sílvia Pérez Cruz pel seu paper en el musical sobre els desnonaments 'Cerca de tu casa', d’Eduard Cortés. Pérez Cruz té doble nominació perquè opta al Goya a la millor cançó amb 'Ai, ai, ai'.

Pel que fa a l’actriu protagonista, les candidates són quatre guanyadores de premis Goya: Emma Suárez per 'Julieta', Carmen Machi per 'La puerta abierta', Bárbara Lennie per 'María (y los demás)' i Penélope Cruz per 'La reina de España', que podria endur-se el guardó interpretant el mateix personatge de 'La niña de tus ojos' (1998), pel qual ja va rebre un Goya. També tenen algun Goya a casa tres de les candidates a la millor actriu de repartiment: Emma Suárez ( La propera pell ), Terele Pávez (La puerta abierta) i l’actriu de Gavà Candela Peña ( Kiki, el amor se hace ). La quarta nominada és la nord-americana Sigourney Weaver, l’única representant d’ 'Un monstre em ve' a veure en les categories interpretatives. Això sí, la pel·lícula de Bayona és present en pràcticament totes les categories tècniques, en la de música i en la del millor guió adaptat que signa Patrick Ness, on la principal rival pot ser 'Julieta' d’Almodóvar, translació lliure de tres contes de la Nobel de literatura Alice Munro.

En la gala que presentarà novament l’actor Dani Rovira hi haurà una presència catalana molt destacada, sobretot entre els nominats de l’equip d’ 'Un monstre em ve a veure', incloent-hi el director de fotografia Óscar Faura i els montadors Bernat Vilaplana i Jaume Martí. Per exemple, quatre dels cinc curtmetratges de ficció nominats estan dirigits per catalans: Damià Serra, Lluís Quílez, Susana Casares i Juanjo Giménez Peña, aquest últim amb Timecode, Palma d’Or a Canes i finalista a l’Oscar, com Graffiti de Quílez.

NOMINATS ALS GOYA 2017

Millor pel·lícula

'Julieta', de Pedro Almodóvar

'Un monstre em ve a veure', de J.A. Bayona

'El hombre de las mil caras', d'Alberto Rodríguez

'Que Dios nos perdone', de Rodrigo Sorogoyen

'Tarde para la ira', de Raúl Arévalo

Millor direcció

J.A. Bayona, per 'Un monstre em ve a veure'

Alberto Rodríguez, per 'El hombre de las mil caras'

Pedro Almodóvar, per 'Julieta'

Rodrigo Sorogoyen, per 'Que Dios nos perdone'

Millor direcció novella

Salvador Calvo, per '1898. Los últimos de Filipinas'

Marc Crehuet, per 'El rei borni'

Nely Reguera, per 'María (y los demás)'

Raúl Arévalo, per 'Tarde para la ira'

Millor actriu

Emma Suárez, per 'Julieta'

Carmen Machi, per 'La puerta abierta'

Penélope Cruz, per 'La reina de España'

Bárbara Lennie, per 'María (y los demás)'

Millor actor

Eduard Fernández, per 'El hombre de las mil caras'

Roberto Álamo, per 'Que Dios nos perdone'

Antonio de la Torre, per 'Tarde para la ira'

Luis Callejo, per 'Tarde para la ira'

Millor actriu de repartiment

Candela Peña, per 'Kiki, el amor se hace'

Emma Suárez, per 'La propera pell'

Terele Pávez, per 'La puerta abierta'

Sigouney Weaver, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor actor de repartiment

Karra Elejalde, per '100 metros'

Javier Gutiérrez, per 'El olivo'

Javier Pereira, per 'Que Dios nos perdone'

Manolo Solo, per 'Tarde para la ira'

Actor revelació

Ricardo Gómez, per '1898. Los últimos de Filipinas'

Rodrigo de la Serna, per 'Cien años de perdón'

Carlos Santos, per 'El hombre de las mil caras'

Raúl Jiménez, per 'Tarde para la ira'

Actriu revelació

Sílvia Pérez Cruz, per 'Cerca de tu casa'

Anna Castillo, per 'El olivo'

Belén Cuesta, per 'Kiki, el amor se hace'

Ruth Díaz, per 'Tarde para la ira'

Millor guió original

Jorge Guerricaechevarría, per 'Cien años de perdón'

Paul Laverty, per 'El olivo'

Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen, per 'Que Dios nos perdone'

David Pulido i Raúl Arévalo, per 'Tarde para la ira'

Millor guió adaptat

Alberto Rodríguez i Rafael Cobos, per 'El hombre de las mil caras'

Fernando Pérez i Paco León, per 'Kiki, el amor se hace'

Pedro Almodóvar, per 'Julieta'

Patrick Ness, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor documental

'2016. Nacido en Siria'

'El Bosco. El jardín de los sueños '

'Frágil equilibrio'

Millor pel·lícula iberoamericana

'Anna', de Jacques Toulemonde

'Desde allá', de Lorenzo Vigas

'El ciudadano ilustre', de Gastón Duprat i Mariano Cohn

'Las elegidas', de David Pablos

Millor pel·lícula europea

'L'editor de llibres', de Michael Grandage

'El fill de Saül', de László Nemes

'Elle', de Paul Verhoeven

'I, Daniel Blake', de Ken Loach

Millor pel·lícula d'animació

'Ozzy'

'Psiconautas'

'Teresa eta gaizarroti (Teresa i Tim)'

'Omega'

Millor direcció de fotografia

Álex Catalán, per '1898. Los últimos de Filipinas'

José Luis Alcaine, per 'La reina de España'

Arnau Valls, per 'Tarde para la ira

Óscar Faura, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor música original

Julio de la Rosa, per 'El hombre de las mil caras'

Pascal Gaigne, per 'El olivo'

Alberto Iglesias, per 'Julieta'

Fernando Velázquez, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor cançó original

'Descubriendo India', de Luis Ivars, per 'Bollywood made in Spain'

'Ai, ai, ai', de Sílvia Pérez Cruz, per 'Cerca de tu casa'

'Muerte', de Zelita Montes', per 'Frágil equilibrio'

'Kiki - Mr. K! feat Nita', d'Alejandro Acosta, Crsitina Manjón, David Borràs, Marc Peña i Paco León, per 'Kiki, el amor se hace'

Millor direcció de producció

Carlos Bernases, per '1898. Los últimos de Filipinas'

Manuela Ocón, per 'El hombre de las mil caras'

Pilar Robla, per 'La reina de España'

Sandra Hermida, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor direcció artística

Carlos Bodelón, per '1898. Los últimos de Filipinas'

Pepe Domínguez del Olmo, per 'El hombre de las mil caras'

Juan Pedro de Gaspar, per 'La reina de España'

Eugenio Caballero, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor muntatge

José M.G. Moyano, per 'El hombre de las mil caras'

Alberto del Campo i Fernando Franco, per 'Que Dios nos perdone'

Ángel Hernández Zoido, per 'Tarde para la ira'

Bernat Vilaplana i Jaume Martí, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor disseny de vestuari

Paola Torres, per '1898. Los últimos de Filipinas'

Lola Huete, per 'La reina de España'

Cristina Rodríguez, per 'No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas'

Alberto Valcárcel i Cristina Rodríguez, per 'Tarde para la ira'

Millor maquillatge i perruqueria

Alicia López, Milu Cabrer i Pedro Rodríguez 'Pedrati', per '1898. Los últimos de Filipinas'

Yolanda Piña, per 'El hombre de las mil caras'

Ana López-Puigcerver, David Martí i Sergi Pérez Berbel, per 'Julieta'

David Martí i Marese Langan, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor so

Eduardo Esquide, Juan Ferro i Nicolas de Poulpiquet, per '1898. Los últimos de Filipinas'

César Molina, Daniel de Zayas i José Antonio Manovel, per 'El hombre de las mil caras'

Nacho Roto-Villanova, per 'Ozzy'

Marc Orts, Oriol Tarragó i Peter Glossop, per 'Un monstre em ve a veure'

Millors efectes especials

Carlos Lozano i Pau Costa, per '1898. Los últimos de Filipinas

David Heras i Raúl Romanillos, per 'Gernika'

Eduardo Díaz i Reyes Abades, per 'Julieta'

Féix Bergés i Pau Cosata, per 'Un monstre em ve a veure'

Millor curtmetratge de ficció

'Bla bla bla', d'Alexis Morante

'Timecode', de Juanjo Giménez Peña

'En la azotea', de Damià Serra

'Graffiti', de Lluís Quílez

'La invitación', de Susana Casares

Millor curtmetratge documental

'Cabezas habladoras', de Juan Vicente Córdoba

'Esperanza', d'Álvaro Longoria

'Palabras de caramelo', de Juan Antonio Moreno Amador

'The Resurrection Club', d'Álvaro Corcuera i Guillermo Abril

Millor curtmetratge d'animació

'Darrel', d'Alan Carabantes Person i Marc Briones Piulachs

'Decorado', d'Alberto Vázquez

'Made in Spain', de Coke Riobóo

'Uka', de Valle Comba Canales