Un monòleg per rebentar la passivitat davant la violència

BarcelonaCom una bola plena de pintura o com un ou que esclata a la cara dels espectadors. Així visualitzen Agnés Mateus i Quim Tarrida l’impacte del seu últim espectacle, titulat Rebota, rebota y en tu cara explota i que es pot veure a partir del 18 de gener a l’Antic Teatre. Tant el títol com la imatge promocional del muntatge -amb la cara de Mateus empastifada d’ou- reflecteixen la reacció que els creadors, responsables també de l’obra Hostiando a M, volen transmetre al públic: encarar-los amb l’actitud passiva davant la violència de gènere.

“Tots tenim part de responsabilitat a les nostres mans. Hi ha una cadena d’actes que t’acaben rebentant a sobre”, afirma Agnés Mateus, que a banda de creadora també és la intèrpret de l’obra. Els assassinats de dones per violència de gènere són el punt de partida de l’espectacle, que arriba a l’Antic Teatre després de passar pels festivals Terrassa Noves Tendències i Escena Poblenou. A partir d’aquests crims, Mateus dona forma a un monòleg que posa de manifest les violències quotidianes i els micromasclismes als quals són sotmeses les dones. La passivitat que exposen Mateus i Tarrida a l’escenari involucra la ciutadania, però també les institucions i els mitjans de comunicació. “És paradoxal: estem immersos en un sistema i no sabem com sortir-ne”, diu Tarrida, que subratlla que “no es pot oblidar la responsabilitat de l’Estat en la violència de gènere, perquè té oblidades les víctimes i no les escolta”. Mateus ho exemplifica mitjançant les campanyes institucionals. “Ens diuen que, si patim violència, truquem al 016. Què passa després de trucar-hi? Ningú ho sap, però aleshores comença un calvari burocràtic estratosfèric i cal parlar-ne”, assegura la creadora i intèrpret. L’espectacle es desenvolupa com un monòleg d’una hora que, en la primera part, s’aferra a l’humor agre, el to cabaretesc i el cinisme per retratar comportaments humans i situacions de violència. “A alguns homes els toca el rebre, perquè fem un repàs dels noms que ocupen els llocs de poder a Barcelona, però no ens sap greu. Estem envoltats de dèspotes i no ens fa vergonya dir-ne els noms i els cognoms”, destaca Mateus. L’espectacle també reflecteix, segons Tarrida, “com la dona és una diana d’insults i acudits masclistes”.

Rebota, rebota y en tu cara explota està escrita “des de la ràbia”, però això no l’allunya del to irònic. Mateus i Tarrida s’han guiat per la idea que un espectacle “ha de remoure sempre el públic”, de manera que esperen que els espectadors no surtin impassibles del teatre. “Parlem de comportaments humans dels quals ningú n’està exempt -diu Mateus-. Davant d’això, cal que ens fem preguntes”.