El monestir de Pedralbes, on encara viuen monges de clausura, obre totes les portes

BarcelonaEl Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, que encara conserva una petita comunitat de monges clarisses, ha tingut un llarg recorregut: va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada el 1326 amb el suport del seu marit, el rei Jaume II. Des d'aleshores, i han passat més de 700 anys, aquest monestir ha estat governat per dones. Centre de poder polític i econòmic, va viure múltiples transformacions arquitectòniques i polítiques. Moltes estances, però, sempre han estat inaccessibles. Fins ara. A partir d'avui, des de casa, a través de la web del monestir, i des del mateix Reial Monestir de Pedralbes, amb una recreació 3D, es pot entrar (virtualment) a les cel·les del dormidor, als passadissos, a la cuina, a la infermeria, a les capelles...

Rere els murs del monestir. Set-cents anys d'una història en femení és una síntesi d'anys de treball de documentació, sobretot als arxius del monestir, i d'estudis historicaquitectònics. L'exposició també mostra un vídeo on la veu narradora és la de Violant de Montcada. Abadessa del monestir entre 1477 i 1514, Montcada va ser doblement destituïda. "Hem escollit aquest període històric perquè el segon pis del monestir ja estava construït i perquè Violant de Montcada es va saltar totes les normes –explica Anna Castellano, conservadora en cap del monestir de Pedralbes–. Ferran el Catòlic volia imposar la seva família i Violant va lluitar perquè no la desplacessin". El segle XV va ser força convuls: hi va haver la Guerra Civil Catalana i la pugna pel poder també es va notar rere els murs del monestir.

La web és un repàs dels 700 anys d'història i de l'evolució i les transformacions arquitectòniques de l'edifici. La recreació 3D permet entrar a la cuina, la infermeria, la capella de Sant Miquel (mentre es pintava) i al claustre, tal com eren a l'Edat Mitjana. "És el monestir urbà femení en ús més gran d'Europa i ha tingut sempre una relació intensa amb el Consell de Cent i l'Ajuntament de Barcelona –assegura l'historiador Reinald González–. Hem fet també una recerca física de tots els espais, fins i tot de clausura, i mostrem totes les modificacions estructurals. La recerca ens ha permès reordenar el calendari de construcció i ocupació del monestir". Segons González, entrar en el detall constata que hi ha diferències entre els espais de clausura masculins i femenins: "Es nota en les portes, en les cadires, en la mètrica".

Hi ha altres singularitats: "Les dones no podien estar a l'església mentre es feia missa i la veien des del cor de l'església, darrera les gelosies". Una altra peculiaritat del monestir, i sense paral·lelismes a Europa, segons Castellano, és la sepultura d'Elisenda de Montcada. La reina va morir el juliol del 1364 i va ser enterrada al presbiteri: "Era un espai reservat als homes, però ella va voler ser enterrada allà –diu la conservadora en cap del monestir de Pedralbes–. Ella ho podia pagar i, qui paga, mana". La web també inclou un joc en què l'usuari tria un avatar i recorre diferents espais del monestir on ha de superar alguns reptes.

La recerca no acaba aquí. A través de la web es pot veure un claustre amb totes les plantes que s'hi cultivaven a l'Edat Mitjana. Però en el futur se sabran moltes més coses sobre la dieta de les clarisses. "Es van fer unes excavacions a l'hort i vam descobrir que allà hi havia l'abocador. Es van trobar trossos de ceràmica, ossos d'aviram, llavors del segle XIV..." Tot plegat s'analitzarà per saber què era exactament el que menjaven les monges. I és que el Monestir encara té alguns capítols ocults.