El monestir de Pedralbes, refugi d’art en temps de guerra

Barcelona.El 25 de març del 1936 el conseller de Cutura de la Generalitat republicana, Ventura Gassol, visitava Pedralbes. El capellà de la comunitat estava inquiet pel futur del monestir, fundat al segle XIV: “A veure qui serà qui li tregui la primera pedra”, va dir a Gassol. El conseller va respondre de seguida: “Això no passarà, perquè aquest monestir és una joia per a Catalunya i per a Barcelona”. Poc més de 3 mesos després esclatava la Guerra Civil, i Gassol, amb més voluntat que recursos, va fer l’impossible per salvaguardar el patrimoni cultural català. El monestir no només no perdria cap pedra sinó que es convertiria en el refugi de les obres d’art del govern espanyol i republicà i de milers de documents provinents de 226 arxius -des de judicials fins a parroquials- de Catalunya, València i l’Aragó.

Carme Aixalà i Jordi Ramos han investigat què va succeir entre els murs del monestir de Pedralbes des del 1931, l’any en què la Generalitat el va declarar monestir històric, fins al 1941, quan es va reinstaurar la clausura. Part del resultat, perquè la recerca encara està oberta, es pot veure a partir de demà a l’exposició: Patrimoni en temps de guerra. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. 1931-1941.

La mostra està fraccionada en tres espais. És una divisió voluntària: “Hem volgut ocupar els mateixos espais que aleshores”, reflexiona Aixalà. A l’antic dormitori de les monges clarisses s’explica el periple de les obres d’art. “Malgrat l’enrenou de la guerra, es va fer un inventari molt sistemàtic”, assenyala la comissària. Entre altres documents inèdits, es mostra un llistat de 543 quadres que pertanyien a famílies de Madrid. Les col·leccions d’art viatjaven amb el govern republicà, que es desplaçava segons avançaven els franquistes. De Madrid va anar a València, i de València a Barcelona. Hi havia obres de Goya, Sorolla o Velázquez que, amb l’ocupació de Barcelona el gener del 1939, van ser retornades als seus legítims propietaris. Hi ha molta més documentació i imatges inèdites. Trobar-les no ha estat fàcil. En una carpeta, classificada com a imatges de rereguarda de Barcelona, a l’Arxiu General Militar d’Àvila, els dos historiadors hi van localitzar una fotografia, captada entre el 1936 i el 1938, en què es pot veure el cartell “Museu d’Art Gòtic”, a la paret d’entrada del monestir. Una imatge que demostra la intenció de la Generalitat de convertir l’edifici en el museu que acollís l’art de la baixa Edat Mitjana.

Al cenobi es pot conèixer la història dels arxius. A partir de l’1 d’octubre del 1938 molts documents provinents de tot el país es van salvaguardar entre les parets del monestir. “Pedralbes era un indret quiet, fora del radi acostumat de les bombes”, escriu Agustí Duran i Sanpere, que va coordinar els arxius. Acabada la guerra, molts documents van tornar al seu lloc d’origen, els que ningú va reclamar van acabar a l’arxiu estatal de la Corona d’Aragó. Duran i Sanpere no es va moure del monestir ni tan sols quan van entrar els franquistes, i va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim.

L’última part de l’exposició succeeix al refetor on la comunitat de monges clarisses va fer l’últim dinar abans de l’exili. L’exposició relata els bombardejos i el periple de les monges, des que van marxar el 19 de juliol del 1936 fins que van tornar el gener del 1939 i es van trobar un monestir ocupat: “Ens vam trobar que no ens hi deixaven aposentar, ja que tot estava abarrotat d’arxius, llibres i trastos de tota mena”, descriu una monja. “Vam arreglar el pis de dalt del Noviciat, amb llits de ferro dels soldats, que n’hi havia molts, i sobre la mateixa lona, ja que no teníem ni matalassos, ni màrfega. Només hi anàvem a dormir, embolicant-nos amb els llençols i una manta”, afegeix. Avui, a Pedralbes, encara hi ha una comunitat de dotze monges.

Rocarol, el protector davant els dos bàndols

Josep Rocarol va anar a Pedralbes quan va esclatar el cop d’estat el juliol del 1936. Alguns grups violents van convertir les esglésies en el seu objectiu. Rocarol va treure bancs i més mobiliari a la plaça i ho va cremar. Així va evitar que els incontrolats entressin al monestir. Era escenògraf, membre d’Els Quatre Gats i amic de Picasso. El 6 d’agost del 1936 va ser contractat per la Generalitat i va protegir el patrimoni del monestir fins a l’arribada dels franquistes. Una tasca per la qual va ser condemnat: va estar a la presó Model prop de dos anys, i va fer treballs forçats a Belchite.