Un món millor en cases de protecció oficial

FormenteraTot és inusual a Life Reusing Posidonia. És excepcional que uns habitatges de protecció oficial rebin tot un seguit de reconeixements, com el premi NAN al millor projecte de construcció residencial de l’Estat, o el FAD d’arquitectura, que és el que van atorgar el 2018 a l’equip d’arquitectes -Carles Oliver, Antonio Martín, Joaquín Moyá, Alfonso Reina i Maria Antònia Garcías, tots ells funcionaris de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi)- que va concebre aquest conjunt de catorze cases a Sant Ferran de Formentera.

Sí, avui dediquem aquest espai no a una casa sinó a un conjunt de catorze cases. I si diem sempre que cada casa és un món, aquestes catorze estan pensades, de principi a fi i de cap a peus, perquè contribueixin a fer un món millor. Es va voler cercar que hi faci un bon estar evitant tota la contaminació possible en el procés de construcció, situant en un lloc prioritari l’eficiència energètica, triant els materials de la màxima proximitat i controlant-ne el procés de producció, reutilitzant materials com la posidònia que es recull ja morta a les platges per a l’aïllament de les teulades, com es feia fa segles, i reciclant portes, bigues, palets, maons i un llarg etcètera per donar-los un ús nou i reduir les infinites deixalles que tenim a tot arreu. Tot això no només és bo per als beneficiaris de les cases promogudes per l’Ibavi en col·laboració amb la direcció d’Energia i Canvi Climàtic del Govern Balear, sinó que aporta més que un gra de sorra a la necessària reconversió cap a un món més sostenible.

Life Reusing Posidonia, com a habitatges públics posats a disposició de les persones amb menys recursos, compleix la seva funció social alhora que contribueix a la sensibilització ambiental. En cadascuna de les catorze cases d’aquest conjunt, ben integrat en el nucli urbà de Sant Ferran i respectuós amb l’arquitectura formenterenca, hi ha una conjunció més que notable entre l’ètica i l’estètica.

La senzillesa i la humilitat són valors d’aquests habitatges. L’absència de pretensions és un missatge a una part ja no tan determinant però encara predominant de l’arquitectura contemporània. Es viu bé amb el que es necessita, amb el més bàsic, i tota la resta pot fer nosa. Es viu bé en una casa on es promou el silenci, la netedat, la bellesa sense artifici, els recursos per a l’eficiència i la consideració amb l’entorn, en aquest cas, urbà i tradicionalment discret.

I es viu millor si la casa ajuda a promoure el civisme en el lloc on està establerta i també a impulsar l’economia. Sumar horts i vegetació, posar en valor els oficis dels fusters, els teulers o els ceramistes de les Illes i contribuir, així, a la seva pervivència reobre camins i oportunitats. El blanc de l’enguixat, la fusta majoritàriament recuperada d’enderrocs de cases velles i alguns tocs de color sempre mediterranis, suaus, són alguns dels recursos utilitzats que es perceben a simple vista i es gaudeixen des del moment que s’entra a cada una de les cases.

Tot a Life Reusing Posidonia respon a una sostenibilitat ben entesa (l’abús en la utilització d’aquest concepte sovint li ha fet perdre força): la utilització de la posidònia, del marès, de la ceràmica cuita amb clovella d’ametlla, el formigó de calç, les vidrieres de segona mà que ara actuen de corredisses separant o ajuntant els espais continus de la casa i l’afavoriment de la ventilació creuada, un recurs que es va deixar de fer servir quan tothom, o quasi tothom, pensava que l’energia era infinita. Sempre que es pot les cases han de facilitar la vida de km 0. És sa, sostenible i fa créixer un país.

Exemple de la bioarquitectura a la Mediterrània, a Life Reusing Posidonia totes i cada una de les cases fan la seva aportació a la reducció de les emissions de CO 2 i contribueixen a la lluita contra el canvi climàtic. S’hi viu millor i el món hi guanya. I en aquest camí cap a una transformació que és necessària i urgent, l’arquitectura i la construcció hi tenen molt a fer.