El cinema català del final del franquisme arriba al MoMA
La Filmoteca porta a Nova York els films més representatius des de la mort de Franco a la Transició
BarcelonaDeu anys que van ser revolucionaris per a la història del cinema en català: entre el 1968 i el 1978, quan Espanya i Catalunya transitaven d'un període dictatorial a una fràgil democràcia. Aquest és el plantejament de 'Catalan cinema's radical years, 1968-1978', el cicle de cinema que acollirà el MoMA del 25 d'octubre al 10 de novembre, de la mà de la Filmoteca de Catalunya, comissariat pel seu director, Esteve Riambau.
"Els cineastes que durant els darrers anys de la dictadura s'havien arriscat rodant clandestinament o filtrant idees políticament subversives sota la vigilància de la censura responien a la llibertat retrobada a partir del 1976 amb treballs que també exploraven formes de llenguatge cinematogràfic gens convencionals", ha detallat la Filmoteca. Aquesta selecció de films abasta la dècada que va del radicalisme influït pel maig del 1968 a les primeres eleccions democràtiques del 1977 i la redacció de la nova Constitució l'any següent.
La mostra arrenca amb el llegat de la Guerra Civil i abasta temes com ara la lluita de classes, l’eclosió de la identitat nacional catalana, les onades migratòries cap a Catalunya des d’altres parts d’Espanya, les dissidències estudiantils, les lluites feministes i de classe, i l’alliberament sexual. Alguns dels films que s'hi projectaran són 'La vieja memoria', de Jaime Camino, que mostra la vivència de la Guerra Civil des del punt de vista dels supervivents, o 'La ciutat cremada', d'Antoni Ribas, que és la primera pel·lícula publicada després de la mort de Franco i que relata una lluita sanguinària entre l'exèrcit espanyol i la classe obrera de Barcelona del 1909.
També hi destaca un cicle de tres films clandestins contra la dictadura de Franco: des de gravacions secretes sobre un comitè d'intel·lectuals protestant sobre la pena de mort contra els terroristes bascos, manifestacions de la ciutadania a Barcelona exigint llibertat, amnistia i estatut d'autonomia, o reunions secretes entre cinc expresos polítics.