Les moltes vides de la casa del jueu Astruc Adret
Tres entitats treballen en aquest històric edifici del call barceloní per recuperar el patrimoni jueu
El comerciant Atruc Isaac Adret, originari de Cervera, va abandonar casa seva, al call barceloní, en algun moment del 1393. Quan se la va vendre ja no es deia Adret sinó Lluís Junyent (s’havia hagut de convertir al cristianisme). Va marxar del call dos anys més tard que molts dels seus veïns perquè el terrible pogrom del 1391 no els havia deixat gaires alternatives. La comunitat jueva a Barcelona està documentada des dels segles IX-X i l’any 1300 al call hi vivien unes 4.000 persones. Els discursos antisemites de part de l’Església catòlica, però, van enardir alguns veïns a finals del segle XIV i la violència va esclatar el 1391 amb onades d’atacs a Castella, València, Xàtiva... L’assalt al call de Barcelona va començar el 5 d’agost de 1391. “Aquell dia hi hagué uns 250 morts. La resta de la comunitat fugí cap al castell i se salvà. L’enemic saquejà els carrers dels jueus i calà foc en alguns”, va escriure el rabí Hasday.
La casa d’Adret, al carrer Sant Domènec del Call, va sobreviure a les masses enfurismades i a moltes més vicissituds històriques. Més de 700 anys després va ser reformada pels arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña, guanyadors del Premio Nacional d’arquitecturadel 2018, i va servir de residència privada. Des del mes de març, l’històric edifici, que conserva els dos forats de dues mezuzàs -un orifici que contenia un pergamí amb passatges de la Torà i que es col·locava al muntant dret de les entrades de la casa-és l’Ateneu Casa Adret.
Acull tres associacions (Mozaika, la European Association for the Preservation and Promotion of Jewish Culture and Heritage i l’Institut d’Estudis Mon Juïc) que treballen per recuperar el patrimoni jueu, investigar el seu passat, fer xarxa al barri i acostar la cultura jueva al gran públic. “Volem encetar nous projectes de recuperació del patrimoni jueu català i difondre la seva història, que és molt desconeguda”, explica un dels responsables de Mozaika, Víctor Sörenssen. Avui, per exemple, s’organitzen visites a la Casa Adret i al call jueu. “Se sap molt poc sobre el destí que van tenir els jueus expulsats a finals del segle XIV i de la història de la comunitat jueva a Barcelona els últims cent anys”, afegeix Sörenssen. Al segle XX Barcelona va acollir jueus que fugien de la guerra i dels pogroms. Amb la Primera Guerra Mundial, a la capital catalana van arribar molts jueus (molts d’ells descendents dels sefardites expulsats de la península Ibèrica el 1492) del desaparegut Imperi Otomà. Una nova onada migratòria va arribar als anys trenta del segle passat. Després de la Guerra Civil, però, les coses es van tornar a complicar per a la comunitat jueva.
Falsos discursos
En plena Segona Guerra Mundial, milers de jueus alemanys van creuar els Pirineus. Fugien del nazisme, però van anar a parar a una Espanya on la Gestapo actuava amb absoluta llibertat. Molts van ser deportats a França i van ser enviats darrere les filferrades dels camps de concentració nazis. Alguns dels integrants de Mozaika, com Sörenssen, són testimonis directes d’aquest passat més recent: “El meu avi era noruec i va arribar a Barcelona fugint dels nazis -diu Sörenssen-. Un dels nostres objectius és combatre el discurs que Franco va ajudar els jueus. Quan els nazis van perdre la guerra es va presentar com el gran salvador, però és totalment fals, va tancar la comunitat jueva i va empresonar els seus responsables”.
Recuperar i donar a conèixer la història de l’edifici, un dels més antics que es conserven al call jueu, és una altra de les activitats de l’Ateneu Casa Adret. La casa ha tingut una vida intensa. Atruc Isaac Adret era un comerciant força benestant i important a la comunitat jueva. “No coneixem la seva professió però sabem que era un home adinerat perquè casa seva era una de les més importants al call i a la sinagoga de Cervera tenia tres seients, cosa que no era gaire habitual”, diu la medievalista i membre de Mozaika, Clara Jáuregui. A finals del segle XIV, a la planta baixa hi havia dos obradors que estaven llogats i probablement hi vivien dues famílies, perquè hi ha dos forats per a la mezuzà a dues portes d’entrada que donen al pati.
Funerària i bordell
Fins al segle XIX és un autèntic misteri qui va viure a la casa o quin ús va tenir. A mitjans del segle XIX, a la planta baixa hi havia una funerària, La Palma. Després va passar a ser una escola de música i amb l’arribada del segle XX, en concret el 1918, es va convertir en un bordell: “L’anomenaven dels canonges per la seva proximitat amb la catedral”, destaca Jáuregui. Sembla que a la propietària, al barri, se la coneixia amb el nom de la Madame i es va mantenir en actiu fins als anys 70.
Molt a prop de la Casa Adret, a la placeta Manuel Ribé, hi ha una altra casa històrica on al segle XIV hi vivia el teixidor Jucef Bonhiac i ara hi ha el MUHBA El Call. En aquest espai també s’explica part del llegat de la cultura hebrea a la Barcelona medieval. Entre els tresors que exposa hi ha catorze manuscrits dels segles XIV-XV que contenen el ritual de l’hagadà, que es llegeix durant el sopar pasqual o séder.