"Moltes gràcies per venir al teatre. Sou uns herois"

BarcelonaTothom ja s'ha assegut però ningú s'ha tret la mascareta, i les pantalles dels telèfons mòbils refulgeixen contra el blau quirúrgic que tapa les cares. Els últims espectadors entren fregant-se les mans, en un gest que abans atribuíem a una activitat futura plaent i que ara ja forma part del ritual de desinfecció amb gel hidroalcohòlic. Algunes butaques estan envoltades de plàstic, s'ha de fer una cua especial per accedir a la platea, no hi ha programes de mà i aixecar-se a mitja funció ja no és una opció. Però, malgrat tot, el teatre ha tornat.

"Moltes gràcies per venir. Sou uns herois", diu al públic la responsable de la taquilla de La Perla 29, Ailin Migliora, just abans que comenci la funció. La pandèmia provocada pel coronavirus ha convertit el teatre en una experiència anòmala, que durant aquestes primeres setmanes de juliol encara es mou en el territori de l'experimentació i l'excepcionalitat. A dins la Biblioteca de Catalunya, 160 persones esperen expectants l'entrada dels actors d'Assedegats en una escenografia feta bàsicament de plàstics, que remet a la temporalitat dels hospitals de campanya vistos els darrers mesos.

"En el món en què vivim s'ha de tenir molt coratge per calçar-se, sortir al carrer, agafar el metro o el cotxe i anar al teatre. Sempre hem d'agrair al públic que vingui, però ara encara més. És un acte heroic en certa manera, perquè la gent s'ho podria estalviar però igualment fa l'esforç de venir. És significatiu, perquè vol dir que se senten segurs, protegits", explica el director de La Perla 29 i de l'espectacle, Oriol Broggi. La companyia tenia previst estrenar Assedegats a la primavera, però amb el confinament van decidir reformular el muntatge, donar-li una dimensió diferent i adaptar-lo també a les condicions sanitàries lligades al covid-19.

Actors a distància i jocs de pantalles

"Al principi no sabíem com serien les mesures que hauríem d'adoptar, així que vam buscar la manera com la funció es pogués fer amb les màximes garanties", subratlla Broggi. La companyia va omplir la Biblioteca de Catalunya de pantalles i càmeres, de manera que els actors no necessiten estar a prop del públic perquè els vegi. Tot aquest treball audiovisual lligava amb l'obra de Wajdi Mouawad, apunta Broggi, perquè apel·la a trobar la bellesa i explicar-ho mitjançant el teatre. "L'actor parla directament a càmera, encara que potser el públic de la sala el tingui d'esquena", diu el director. També utilitzen projeccions per suplir un conjunt de diàlegs en què els actors s'havien d'intercanviar màscares.

Mentre la funció d'Assedegats es representa a la Biblioteca de Catalunya, al claustre la companyia ha muntat dues pantalles gegants que retransmeten l'espectacle en directe. Alhora, el muntatge es podrà veure de forma audiovisual en alguns teatres de Catalunya, com l'Atlàntida de Vic i el Kursaal de Manresa. "Què passa si veus l'obra a través de l'ull de la càmera però grava també espectadors de dins? Ens interessava que el públic de fora tingués la certesa que la funció s'està fent en directe mentre ells la miren a la pantalla", afegeix el director. D'aquesta manera la companyia pot guanyar una mica més de públic sense perdre l'espontaneïtat teatral, en una proposta que forma part del Grec en obert i que, de moment, ha venut al voltant de les 1.400 entrades disponibles per a totes les funcions de l'interior de la Biblioteca fins al 17 de juliol.

Més ganes de tornar que por de contagiar-se

Tot i que els teatres poden obrir des de la fase 2, la majoria d'espais privats han optat per esperar-se al setembre. Els que han reprès ara l'activitat ho han fet guiant-se pels protocols establerts per la Generalitat, però amb una gran incertesa, la de no saber si la gent seria reticent a tornar al teatre per por de contagiar-se. A La Planeta de Girona, que va obrir l'1 de juliol amb l'estrena de Serà el nostre secret, l'experiència els ha sortit rodona. "Ha anat perfecte. La gent ha anat entrant esglaonadament, després d'haver escollit les localitats a fora, en una pissarra; i a dins com que hi havia molt espai es podien treure la mascareta", explica el responsable de La Planeta, Pere Puig, que afegeix que ara, arran de la nova normativa de la Generalitat, la gent ja no es podrà destapar la cara durant la funció malgrat que hi hagi distància entre espectadors.

Amb un aforament de 60 localitats per funció, La Planeta ha exhaurit durant tres dies les entrades. "El mèrit no ha estat tant aquest, sinó el fet que després de la funció fèiem un col·loqui sobre l'espectacle i gairebé sempre s'ha quedat tot el públic. Això no és tan habitual", subratlla Puig. A l'Aquitània també han vist com els espectadors tenien ganes de tornar a les platees. El teatre barceloní va tornar a l'activitat a principis de mes amb la comèdia Likes, i per seguir els protocols de la Generalitat ha hagut de readaptar l'entrada i la sortida de la sala, com també l'aforament. "Al principi semblava que costava una mica tornar a tenir públic, però des de fa dies l'interès està remuntant", expliquen des de la sala.

Els teatres, espais segurs

"Podeu seure on vulgueu però heu de deixar lliures els seients marcats", repeteix l'acomodadora de la Sala Beckett a mesura que els espectadors van entrant, en un degoteig constant. Aquí les butaques inhabilitades tenen una creu blanca al respatller, el gel hidroalcohòlic fa una intensa olor de poma i les entrades són nominals. A primera fila, un espectador demana a l'acomodadora on pot trobar el programa de mà. Com que els teatres no poden proporcionar cap element en paper –tampoc les entrades–, ella li canta en veu alta el repartiment de 'La morta' de Pompeu Crehuet. Pels altaveus sona un missatge que apel·la al "compromís i al coratge" del públic just abans que comenci la funció.

Conscienciar la població que els teatres són espais segurs és la principal lluita del sector per reflotar l'activitat els propers mesos. I malgrat que des de finals de juny els teatres poden obrir amb el 100% de l'aforament i sense distància –sempre que tothom porti mascareta–, de moment tots mantenen l'aforament reduït. "Estem sent més prudents del que ens imposen les condicions sanitàries, però ho fem així perquè volem transmetre una sensació de seguretat a la gent", explica el director de la Sala Beckett, Toni Casares.

La Beckett va reobrir la sala l'1 de juliol i va reprendre l'obra que tenia en cartell al març, 'La morta' de Pompeu Crehuet. A les primeres funcions van utilitzar el 50% de l'aforament, i ara l'han ampliat a unes 80 butaques, encara que de moment no omplen tota la sala. "Deixem una butaca entre unitats de convivència i demanem portar la mascareta durant la funció", afegeix Casares. Des de l'1 de juliol, gairebé un miler de persones han assistit a l'espectacle. "Ens ha sorprès gratament la resposta del públic. Des que hem obert, hem exhaurit l'aforament que teníem. I a mesura que l'hem anat augmentant, les butaques s'han anat venent", diu el director.

L'impacte del coronavirus també ha obligat a reformular lleugerament l'espectacle de Marc Crehuet. Des de la setmana passada, els actors poden acreditar que són unitat de convivència i, així, a l'escenari es poden tocar i no estan obligats a mantenir la distància de seguretat entre ells. Però 'La morta' de Pompeu Crehuet conté força escenes en què els intèrprets estan en contacte i la companyia va optar per repensar-ne algunes. "No volíem que alguna escena explícita pogués incomodar el públic i fer-lo sortir de la ficció per pensar en el coronavirus, en comptes del contingut del muntatge", assenyala Casares, que afirma que, malgrat tot, a la nova versió "hi ha baralles i hi ha petons".

Davant la bona rebuda de l'espectacle, la Beckett l'ha prorrogat una setmana més, fins al 26 de juliol. En paral·lel, la sala posa en marxa a partir d'aquest dilluns l'Obrador d'Estiu, que aquest any es farà de forma presencial i virtual alhora. "Hem diversificat l'activitat pel coronavirus, i per primera vegada farem lectures dramatitzades al parc del centre del Poblenou. Ja intuïm que anirà molt bé, perquè hi ha molta gent interessada", diu Casares, que afegeix que la gent està "més receptiva" a assistir a propostes a l'exterior. Coses positives de la pandèmia: la Beckett ha guanyat un nou escenari.