Modiano, el Nobel de la memòria

Barcelona“Em fa l’efecte que he estat escrivint el mateix llibre durant 45 anys”, reconeixia ahir Patrick Modiano a quarts de cinc de la tarda durant la roda de premsa que Gallimard, l’editorial que publica els seus llibres en francès, havia organitzat a corre-cuita després de saber que el seu escriptor havia guanyat el premi Nobel de literatura 2014. El novel·lista, perplex i neguitós, no s’acabava d’explicar per què l’han escollit a ell, un autor que indaga en mons irrecuperables tot sovint a partir de personatges insegurs, esquerps, enterbolits per la nostàlgia i equipats amb més dubtes i intuïcions que no pas certeses. A la una en punt del migdia, quan el secretari permanent de l’Acadèmia Sueca, Peter Englund, feia públic el guardó literari més ben dotat del món (870.000 euros), reconeixia que encara no havien pogut contactar amb el guanyador just després de mencionar els dos motius que valorava el jurat: d’una banda, “l’art de la memòria amb què ha evocat els destins humans més incomprensibles”; de l’altra, “la descoberta del món de l’ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial”.

La notícia ha enxampat l’escriptor en plena promoció de la seva vint-i-vuitena novel·la, Pour que ne te perds pas dans le quartier, publicada en francès tot just la setmana passada -arribarà en català i castellà amb Proa i Anagrama, respectivament- i que arrenca amb una cita de Stendhal que resumeix molt bé la manera de treballar del premi Nobel de literatura 2014: “No puc donar la realitat dels fets, només en puc mostrar l’ombra”.

Nascut l’any 1945 a Boulogne-Billancourt (Île-de-France), Patrick Modiano va debutar amb El lugar de la estrella l’any 1968, amb 23 anys, i va aconseguir premis com el Fénéon i el Roger-Nimier. Quatre anys després guanyaria el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa amb Los paseos de circunvalación, i el 1978 rebia el Goncourt -que normalment recompensa una carrera consolidada- amb una de les seves novel·les més conegudes, Carrer de les botigues fosques, publicada el 2009. Entre la seva producció destaquen Una joventut (1981), Barri perdut (1984) i Diumenges d’agost (1988) i, més recentment, En el cafè de la joventut perduda (2007), L’horitzó (2010) i L’herba de les nits (2012), totes tres publicades a Proa, l’última apareguda aquesta primavera.

Evocador i inquietant

En castellà, gran part de la seva obra l’ha editat Anagrama, que fa poc també va apostar per recuperar els seus primers tres llibres a Trilogía de la ocupación i que el 2015 publicarà Accidente nocturno -novel·la del 2003- i Libro de familia, que obria el 1977 un díptic autobiogràfic que completaria el 2005 amb Un pedigrí, que va suposar la incorporació al catàleg de Jorge Herralde. L’editor comentava ahir des de la Fira de Frankfurt que “és un escriptor d’una qualitat impressionant” i que “quan es llegeix una pàgina de la seva obra es reconeix de seguida el que s’anomena la música Modiano, una manera d’escriure molt literària, evocadora i tot sovint inquietant”.

Herralde recordava que a Espanya l’escriptor ha tingut durant anys “molt pocs lectors, però bons”. Un d’ells és Enrique Vila-Matas, que va puntualitzar ahir mateix que Modiano “no escriu sobre el passat, sinó sobre la llum incerta dels orígens”. Hi ha diversos elements que apareixen recurrentment en l’obra del francès: la ciutat de París -des dels anys del col·laboracionisme fins a l’actualitat-, la relació conflictiva amb el pare, la recerca incansable de la identitat i la precarietat dels instruments amb què els personatges intenten retrobar-se amb aquell punt en què les seves vides van començar a engrunar-se.

Traduir l’angoixa contemporània

“Intentem traduir l’angoixa contemporània -deia Modiano durant la roda de premsa a París-. La literatura també pot ser una espècie de refugi en què el creador es comporta com un ciclista que continua pedalant sense tenir gaire clar quin camí segueix”. L’autor va escriure durant anys als cafès de la capital francesa, però actualment ho fa al despatx de casa seva. “Escriure és una activitat solitària”, diu. Continua omplint quaderns amb la ploma estilogràfica. Mai no ha planificat cap llibre, i reconeix que els arguments avancen “a batzegades, sense ordre, igual que en la memòria”. Quan el lector acaba una novel·la seva, les investigacions dels personatges se li van esborrant lentament del cap, fins que rellegeix el llibre i torna a sentir-se estupefacte, igual que el primer cop.

França, el país amb més premis Nobel literaris

El poeta francès Sully Prudhomme va ser el primer autor que va rebre el premi Nobel, l’any 1901. Més d’un segle després, França referma la posició de país d’escriptors amb el guardó a Modiano. Amb ell són 15 els literats que l’han rebut, entre els quals hi ha Romain Rolland, André Gide, Saint John Perse i Albert Camus. Jean-Paul Sartre, a més, té l’honor de ser l’únic que ha rebutjat el premi.