Modest Urgell, l’últim pintor romàntic de Catalunya... i el primer bohemi

Girona“Jo no trec fotografies, ni retrato, ni copio del natural; interpreto suggestionat per la primera impressió”, va deixar escrit el pintor Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919) a les seves memòries Catalunya (1905). Urgell resumia amb aquestes paraules la finalitat del seu art: intentar plasmar a la tela com sentia ell un paisatge.

Considerat l’últim pintor romàntic català, Urgell va ser un artista que va anar sempre per lliure i, segons els testimonis de l’època, el seu caràcter no deixava indiferent ningú, per bé o per mal. Els seus retrats de les postes de sol i de la Catalunya "quieta, trista i solitària", tal com la va definir ell mateix, van influenciar artistes com Salvador Dalí i Joan Miró, que en els darrers anys de la seva vida continuava obsessionat pels seus horitzons. És una llarga i poc estudiada trajectòria que ara es pot contemplar a través de l’exposició Modest Urgell, més enllà de l’horitzó, oberta al Museu d’Art de Girona fins al 20 de maig i que forma part dels actes per commemorar l’Any Urgell, amb motiu del centenari de la seva mort.

"Urgell va ser l’últim pintor romàntic de Catalunya i el primer pintor bohemi, tal com ara entenem els bohemis. I va ser el pintor per excel·lència de la burgesia barcelonina: tothom havia de tenir un Urgell al menjador, perquè tenir una obra seva era com un estatus social”, explica Carme Clusellas (comissària de l’Any Urgell i directora del Museu d’Art de Girona), que també destaca que Urgell va ser sempre una ànima lliure: “no es va casar amb cap moviment, ni amb el realisme, ni va voler saber res del modernisme, i tampoc és purament romàntic”.

Urgell primer volia ser actor, però la seva família, de classe acomodada, el va convèncer perquè optés per la pintura. Als seus inicis, les seves obres no van tenir el favor de la crítica ni de l’acadèmia i, poc després de casar-se, es va traslladar a Girona, on va treballar com a dibuixant sota el pseudònim de Katúfol. En aquells temps, Urgell va exposar diverses vegades amb la seva dona, Eleonor Carreras, de qui no es conserva cap obra. "El seu pare la va enviar a Lió a estudiar Belles Arts i ella era pintora abans de casar-se. De fet, tenia més reconeixement que el mateix Urgell", diu Clusellas, que també lamenta que, quan l’any 1874 neix el seu primer fill, Ricardo, ella va deixar de pintar i no se’n sap res més.

'El toc d’oració' que l’enlaira

Urgell va viatjar a París i Berck molt abans que altres artistes, i va voltar per tot Catalunya buscant paisatges i racons per plasmar als seus quadres. "De dia vivia i, a la nit, pintava el que havia viscut", apunta Clusellas. Però el gran èxit va arribar gràcies a la medalla que va guanyar a l’Exposició Nacional de Belles Arts del 1876, a Madrid, amb l’obra El toc d’oració, que va suposar el seu ascens meteòric: l’Estat i diferents museus van adquirir pintures seves, i els encàrrecs es van multiplicar. "De cop tothom descobreix Urgell i vol una obra seva. I comença a fer còpies d'El toc d’oració i d’altres quadres per donar resposta a l’altíssima demanda, especialment de la burgesia. Aleshores crea l’estructura d’un taller renaixentista on tenia alumnes que l’ajudaven i també els seus fills, que eren pintors", explica el comissari de l’exposició, Miquel Àngel Codes. De fet, el volum de creació del propi Urgell i d’altres imitadors de l’època va ser tal que actualment es desconeix quantes obres va pintar i si totes les que se li atribueixen són realment seves.

Al llarg de la seva vida, el pintor va sumar tants admiradors com detractors pel seu fort i peculiar caràcter. El pal de paller de les crítiques acostumava a ser que sempre treballava les mateixes temàtiques: paisatges, marines, cases rurals, postes de sol i cementiris. "I ell va entrar al joc, i moltes obres les va titular El de sempre. Perquè ell argumentava que el que menys li preocupava era la temàtica i, el que més, poder plasmar el sentiment o l’emoció que ell havia sentit”, ressalta Clusellas.

Mestre de genis

Els horitzons i crepuscles d'Urgell van captivar grans artistes com Joan Miró, a qui va donar classes durant la seva etapa de professor a l’Escola de la Llotja. “Tres formes, que s’han convertit en obsessions per a mi, representen l’empremta Urgell: un cercle vermell, la lluna i una estrella”, va dir Miró. Urgell també va ser admirat per Salvador Dalí, que es va enamorar d’un dels seus quadres i el va comprar per a la seva col·lecció; a més de per altres artistes com Hermen Anglada Camarasa, Joan Ponç i Joan Hernández Pijuan.

Per aquesta raó, després de repassar les diferents etapes i principals obres d’Urgell, l’exposició acaba amb peces d’altres creadors que s’han inspirat en els seus quadres. És un final per a una mostra que permet conèixer i resseguir la vida d’un pintor que, malgrat la seva importància i mestratge, no està prou estudiat.