Quan la modernitat artística va fer costat a l’antifeixisme

BarcelonaLa República espanyola s’estava jugant l’existència, i artistes com Pablo Picasso, Joan Miró, Julio González i Alexander Calder van fer-li costat participant en el Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Universal celebrada a París l’any 1937. “Va ser un moment excepcional, una trobada entre el govern i la modernitat artística que no s’havia produït abans”, recorda Juan Manuel Bonet, comissari de l’exposició Artistes revolucionaris. Homenatge al Pavelló de la República Espanyola, 1937, que es pot visitar a la Galeria Mayoral de Barcelona fins al 7 de gener de l’any que ve.

La mostra, que ja s’ha vist a París, reuneix peces no necessàriament contemporànies a l’exposició del 1937 però que hi tenen “un lligam molt estret”, segons explica el director de la galeria, Jordi Mayoral. S’hi exposen, entre altres obres, Painting (1977) de Miró, Pierrot, bust (1971) de Picasso, La base vermella (1969) de Calder i Sharp mask (1929-39) de González. Tot plegat vol evocar aquell temps en què en un mateix espai van conviure obres com el Guernica de Picasso, La Montserrat de González, El segador de Miró i la Font de mercuri de Calder. “Van integrar l’experiència terrible de la guerra a la seva obra, i Miró més que ningú, perquè en aquells temps la seva obra és més dramàtica”, explica Bonet sobre el compromís polític que reflectien unes obres que van esdevenir símbols de l’antifeixisme.

Per fer més evident el propòsit de la mostra, la Galeria Mayoral ha transformat l’espai expositiu, que ara recorda l’arquitectura del pavelló republicà; fins i tot hi ha reproduccions de cadires i mobles com les que es van fer servir el 1937. “És un homenatge a artistes que es van comprometre a defensar la democràcia i la llibertat i a un esdeveniment que va tenir un gran impacte en el món de l’art”, diu Jordi Mayoral. Precisament per reforçar aquesta idea, l’exposició inclou també cartells republicans de la Guerra Civil, fotografies i un vídeo amb imatges de l’època del pavelló.

El ‘retorn’ d’‘El segador’

Una de les singularitats d’ Artistes revolucionaris és el renaixement d’ El segador de Miró, una obra que es va perdre després de l’exposició universal. A la galeria hi ha una recreació a escala del mural original, però en blanc i negre, perquè no se’n tenen fotografies en color. “És molt estrany que es perdés l’obra de Miró”, diu Bonet sobre una peça formada per sis panells de diferents mides que l’artista va pintar in situ al pavelló dissenyat pels arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa.

Bonet, director de l’Institut Cervantes de París i antic director del Museu Reina Sofia, valora també la naturalesa “coral” del pavelló, un espai artístic i polític en què hi va haver “un desplegament de modernitat barrejada amb un sentiment popular”. Tot i ser efímer, o potser per això mateix, el pavelló buscava l’impacte directe en una exposició universal en què, com diu Bonet, “van enfrontar-se dos totalitarismes: l’Alemanya de Hitler i l’URSS de Stalin”. En aquest context, però sobretot en el de la Guerra Civil, els artistes del pavelló republicà van crear obres de denúncia, tot i que no explícitament propagandístiques. “A l’ambaixada espanyola a París i al govern republicà, va haver-hi gent que considerava que el Guernica no era una obra prou clara. En preferien una que mostrés els bombardejos de manera més explícita”, explica el comissari de l’exposició.