Revolució al MNAC: un nou recorregut per l'art modern en 8 claus

BarcelonaEl MNAC ha presentat aquest dimarts un dels grans projectes estratègics del museu: la nova exposició de la col·lecció permanent que fa un relat nou de l'art de finals del XIX fins a mitjan segle XX. És una proposta moderna i innovadora que projecta el museu al segle XXI. "Hi ha un abans i un després", assegura Pepe Serra, director del centre. El responsable del projecte museològic i museogràfic ha estat el cap d'exposicions del MNAC, Juan José Lahuerta, que ocupa el càrrec des de fa només un any.

Aquestes són algunes de les claus de l'exposició que s'obre al públic i que viurà tres dies de portes obertes (demà, dia de la Mercè, i aquest dissabte i diumenge).

1. Les xifres. L'exposició ocupa 4.000 metres quadrats, que s'han reformat. Hi ha 1.350 obres de 260 artistes. 900 quadres s'han tret de les reserves i s'exposen per primera vegada. "Hi ha descobertes", assenyala el director del museu, referint-se a noms que fins ara eren desconeguts (com Pere Daura o Antoni Fabrés). "La nova exposició porta a revisar i ampliar els cànons de l'art català", afirma.
2. Un recorregut temàtic. Ja no s'ofereix una exposició organitzada cronològicament, ni per noms propis, ni per estils. La disposició dels quadres descriu un recorregut temàtic: explica l'aparició de la modernitat i de l'artista modern. "El relat de l'exposició s'ha posat al servei de la col·lecció que tenim", ha explicat Serra.
3. S'amplia la frontera temporal. Per primera vegada el MNAC arriba fins després de la Guerra Civil, amb un epíleg que recull les noves avantguardes fins a Dau al Set. Les obres daten de 1860 a 1940. El recorregut finalitza amb un epíleg dedicat a explicar la recuperació de l'avantguarda als anys 1950, en el qual presenta un conjunt d'obres en préstec del Macba, d'artistes del moviment Dau al Set, que inclou peces de Tàpies, Cuixart i Joan Ponç.
4. Totes les arts i tècniques. A banda de les arts tradicionals (pintura, escultura...) incorpora la fotografia, el cartellisme, la il·lustració, el cinema, la publicitat... noves formes d'art que es van popularitzar en aquesta època i a la qual els artistes van abocar-se, tot i que a la vegada es consideraven 'invasores'.
5. El cost de la reforma -que ha durat 6 mesos i ha comportat obres- i la museografia ascendeix a 890.000 euros. Els ha finançat el museu amb els seu fons i l'ajut de l'Obra Social de la Caixa, que ha sigut d'un terç del total.
6. Quatre àmbits i un epíleg. L'exposició comença amb 'L'ascensió de l'artista modern': l'artista al seu taller, l'acadèmia, els models nus, els retrats i autoretrats, el retrat burgès, l'artista bohemi, l'orientalisme, els altres exotismes, la crònica d'actualitat, paisatgisme. El següent bloc mostra els 'Modernisme(s)': els modernistes a París i Barcelona, la vida moderna a través de l'art, les cases modernistes a través del mobiliari -amb èmfasi en Gaudí i Jujol-, els simbolismes, entre altres. El tercer bloc s'estructura al voltant dels 'Noucentisme(s)': va de les avantguardes als realismes, passant pels surrealismes i l'experimentalisme, amb mostres de vida moderna i mitjans de masses com cinema, publicitat i fotografia. L'últim bloc és el de la 'Guerra Civil' i s'hi afegeix un 'Epíleg'.
7. Protagonisme al Modernisme, Gaudí i Jujol. El modernisme, un dels grans atractius de Barcelona i que pot servir de ganxo turístic, té per primera vegada un pes específic a la col·lecció del MNAC. La cessió de 20 peces de la Sagrada Família i 8 de la família Jujol permet crear un espai dedicat a aquests i altres artistes, que van crear per la burgesia de la seva època (peces procedents de la Casa Batlló, la Casa Calvet o la Pedrera). Pepe Serra ha destacat aquesta col·laboració amb privats, però també amb entitats privades i públiques com el Macba, per recordar que "les col·leccions públiques no són de les institucions que les van comprar, són dels ciutadans".
8. Descobrir la Guerra Civil amb l'art. A més de Juli González o Picasso, artistes coneguts i arts convencionals, el museu té una àmplia col·lecció de material de l'època, elaborat amb tècniques fototipogràfiques (cartells de guerra, fotomuntatges, fotografia) que ofereixen una panoràmica nova de l'art de guerra.