Un festival d'arquitectura per a la Barcelona postcovid

BarcelonaBarcelona viu un moment d’efervescència arquitectònica i urbanística tant en el camp de les obres com en el de les idees. Aquest dijous arrenca la primera edició de Model, el Festival d’Arquitectures de Barcelona, la primera gran fita de la ciutat en el camí cap a la capitalitat mundial de l'Arquitectura el 2026. “A Ciutat de Mèxic, Taipei, Toronto i Barcelona, les problemàtiques són molt similars, però les estratègies són molt diferents”, diu l'arquitecta Eva Franch, directora artística del festival juntament amb la també arquitecta Beth Galí i l’investigador cultural José Luis de Vicente. “Compartim moltes problemàtiques internacionals sobre com s’han construït les ciutats, com s’ha arribat a certs punts de convivència que són altament sofisticats en qüestions d’infraestructures, serveis i prestacions, però la pandèmia ens ha ensenyat moltíssim sobre el que les ciutats no tenen i necessiten més: més espai verd, menys pol·lució, equipaments més pròxims, diferents formes de mobilitat que encara no tenim...”, explica Franch.

El festival està organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i té com a tema central Re-Créixer. Hi participaran més de 120 arquitectes, antropòlegs, filòsofs i escriptors d’arreu del món i de diferents generacions, com ara Maarten Gielen, del col·lectiu belga Rotor, dedicat a la recerca sobre el malbaratament, la reutilització dels objectes i com tornar-los a posar en valor; la londinenca Carolyn Steel, experta sobre com la producció de menjar modela les ciutats i al mateix temps les pot fer perillar, i l’activista trans Elizabeth Duval. També hi participen estudis barcelonins com Batlle i Roig, Lacol, Peris+Toral, Anna & Eugeni Bach i Carlos Ferrater, i degans com Rafael Moneo i Carme Pinós.

Model desplega fins al 15 de maig un ventall molt ampli d’activitats: instal·lacions artístiques i de realitat augmentada, trenta taules de debat, dinars populars, rutes, un simposi durant el qual es presentarà un manifest sobre els objectius urbanístics i arquitectònics que hauria d’assolir Barcelona i un homenatge a Oriol Bohigas a l’Ateneu Barcelonès per posar en relleu el seu perfil com a teòric. En paral·lel als debats més teòrics i sectorials, un altre dels objectius dels organitzadors és que la ciutadania prengui consciència de les transformacions necessàries perquè les ciutats puguin respondre a tots els reptes actuals, com les seqüeles humanes i urbanes del covid, el canvi climàtic i la inclusió.

Com diu Eva Franch, la transformació de les ciutats passa per totes les escales, de la individual a la planetària, passant pel carrer, les ciutats i els territoris. “Aquest festival arrenca amb factors molt importants, com la circularitat, entendre les diferents escales i replantejar els diferents temps que l’arquitectura i l’urbanisme tenen per actuar dins la ciutat. Moltíssimes vegades és molt difícil tenir un impacte en els temps que ens dona la política”, diu Franch. Per això reivindica la cultura, perquè és capaç “d’anar més enllà dels marcs polítics i institucionals i produir espais col·lectius i de convergència”. També posa damunt la taula la necessitat de “rediversificar” la ciutat. “Això no s'ha tingut present quan s’ha fet la ciutat per a un home blanc de negocis, i és molt fàcil criticar nous models des de la fortalesa de ciutats que s’han anat construint al llarg de centenars o milers d’anys ignorant que la ciutat és per a tots i totes”, adverteix. 

Les grans instal·lacions: un jardí mòbil i una cuina urbana

Les cinc instal·lacions efímeres i les cinc experiències de realitat augmentada del festival estan situades al perímetre de les rondes entre Ciutat Vella i l’Eixample, una evocació de l’enderrocament de les muralles que va obrir nous horitzons a la ciutat. A la plaça Catalunya hi ha una cuina urbana projectada per l’estudi Maio on la plataforma Aprofitem els Aliments farà aquest divendres un sopar amb sobres i dissabte el Cooking Sections una musclada per la capacitat que tenen els musclos de fer de filtres purificadors de l’aigua; a més, volen fer servir les closques per crear nous materials. “El menjar també és arquitectura. No parlem de vegà, ni de vegetarià ni d'omnívor, sinó de climavòric; és a dir, menjar aquells aliments que contribueixen a lluitar contra el canvi climàtic”, diu Franch.

A la ronda de Sant Antoni, els estudis Lea Atelier i Takk reclamen més verd a la ciutat amb un jardí mòbil que han anomenat l’Arca de la Convivència i que inclou espècies que tenen una major capacitat d’absorció de diòxid de carboni. “Té la capacitat d’atraure unes altres espècies que no són humanes”, diu Franch. A la plaça Idrissa Diallo, Ojo Estudio ha instal·lat una plataforma al voltant del pilar de l’antic monument d’Antonio López perquè hi pugui pujar tothom i combatre les dinàmiques colonials, mentre que Flexoarquitectura ha intervingut el solar dels antics jutjats al passeig Lluís Companys per abordar com les arquitectures es van succeint en un mateix lloc. I a la plaça Reial hi ha una instal·lació damunt la font que es podrà transformar segons les peticions de la ciutadania i que acollirà debats del festival i una fira de llibres d'arquitectura.

Pel que fa a les experiències de realitat augmentada, a les quals es podrà accedir amb el mòbil, estan ubicades a les places d’Urquinaona i Universitat, al Paral·lel, al monument a Colom i a l’arc del Triomf. Sobre aquests dos últims monuments, Adam Nathaniel Furman i Sacha Hickinbotham (ANF Studio) presenten una versió queer de l’arc de Triomf per homenatjar “les victòries no celebrades de la comunitat LGBT”, com diuen els autors, i Jordi Fernández i Eduardo Gutiérrez, els directors de l’estudi barceloní ON-a, el transformen en un gran arbre que dona accés a l’imaginari Parc Blau.