BarcelonaUn concert sorpresa de Valtonyc aquest dimecres a Freedonia va donar el tret de sortida a la campanya de la plataforma No Callarem per mobilitzar la cultura i la societat en defensa de la llibertat d’expressió i contra la censura. La crida, oberta a tots els pobles, entitats i artistes del país, proposa que del 9 al 15 d’abril se celebrin arreu activitats de caire cultural que engreixin la caixa de resistència de la plataforma, que es destina a la defensa d’artistes encausats i processats com Valtonyc i Pablo Hasel. A l’anunci d’aquest “paquet bomba” cultural, com el van titllar ahir en l’acte de presentació a l’Antic Teatre, hi van assistir sobretot músics -hi havia Gerard Quintana, Tori Sparks, Marinah, Alguer Miquel, Nico Roig, Joan Colomo i la Dharma, entre d’altres- però també responsables d’entitats culturals i de defensa dels drets humans com Òmnium Cultural, l’Ateneu Popular 9 Barris, l’editorial Raig Verd, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, Defensem els DDHH o Teatre amb R de República, entre una vintena llarga més de col·lectius. La plataforma No Callarem pretén mobilitzar artistes de tots els àmbits de la cultura i ja n’han sorgit rèpliques en ciutats com Madrid, Gijón, Tarragona, Alacant, Palma i Terrassa.
El manifest fet públic ahir denuncia els atacs de l’Estat al que anomenen “dret a la protesta” amb diferents paquets legislatius que han conduït a “les condemnes dels cantants Valtonyc i Pablo Hasel, els judicis contra La Insurgencia, contra tuitaires, humoristes, periodistes, activistes, a la retirada d’obres d’art o al segrest del llibre Fariña ”. I el text acaba així: “No callarem perquè demà pots ser tu”. Per a Thais Bonilla, portaveu de la plataforma, es tracta de “defensar drets que ha aconseguit la societat” i que són “vulnerats quotidianament i de forma sistemàtica” a Espanya. “Censurar i reprimir l’esperit crític significa anar en contra de totes nosaltres”, afirma. Les activitats -concerts, xerrades, debats, exposicions- giraran entorn de la censura i la repressió, però els participants encara no s’han anunciat. De fet, es fa una crida a l’autogestió de les activitats i alhora es posa a disposició de tots els pobles una bossa de recursos i artistes voluntaris per participar-hi.
El músic Alguer Miquel destaca la unitat i unanimitat que han generat els casos de censura recents: “Les lleis s’han de conquerir. I davant d’això ens trobaran més junts que mai. Hem de fer pinya i organitzar-nos. Els atacs a la llibertat d’expressió no són atacs a la comunitat cultural sinó contra la societat sencera”. El raper Valtonyc, que espera una data per a entrar a presó, agraeix la mobilització i defensa que cal seguir actuant, és a dir, reincidint: “La desobediència demostrarà que no ens poden posar a la presó a tots”.
La plataforma No Callarem defensava ahir que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que ha condemnat Espanya per haver multat la crema d’imatges del rei és una mostra de la baixa qualitat democràtica de l’Estat, però que alhora “arriba tard i els governs en fan poc cas”. Per a Valtonyc tampoc no representa cap esperança perquè el procés judicial és lent: de 6 a 10 anys de mitjana. De totes maneres, afirmen que s’ha de seguir recorrent a instàncies internacionals com el tribunal d’Estrasburg, perquè serveix per “posar una marca del que és i no és llibertat d’expressió”.
5 preguntes a Valtonyc, cantant
Fent concerts reincideixes en el suposat delicte. Per què?
És una forma de no caure en l’autocensura. M’han volgut fer servir com a emissari per donar un missatge a la societat, que si traspasses el límit de la ideologia dominant patiràs repressió, i jo vull ser emissari d’un altre tipus de missatge: no he fet res dolent i no estic disposat a renunciar al meu dret de creació i a la llibertat d’expressió.
T’ha sorprès l’onada de solidaritat i les iniciatives com No Callarem?
Sí. No em feia por la repressió sinó el silenci del meu poble, em feia por quedar-me tot sol. I això no ha passat.
La sentència d’ahir del Tribunal Europeu de Drets Humans és una escletxa d’esperança per a tu?
Estic content pels companys, però això és un procés lent. El seu cas ha trigat 10 anys a resoldre’s i jo estaré a la presó tres any i mig. Em queden setmanes o mesos per entrar, i d’aquí 10 anys... No m’importen els diners. Però bé, demostra que a Espanya no hi ha llibertat d’expressió i que a ulls europeus no respecten ni la seva pròpia Constitució.
Quan entraràs a presó?
No ho sé. Forma part de l’estratègia de la por. No puc fer vida normal, no sé si deixar la feina, si estar amb la família...
Esperes un indult?
Per demanar-lo has de demanar perdó i assumir que has fet alguna cosa malament, i no hi estic disposat perquè no he fet res.