El Premi Nobel Mo Yan reivindica la separació entre política i literatura en el seu discurs

EstocolmMo Yan és un pseudònim literari que vol dir 'No parlis'. Fent honor al seu nom, el Nobel de literatura xinès va fer un discurs prudent en la cerimònia d'entrega del guardó, i va reivindicar la separació entre literatura i política. "Un novel·lista forma part de la societat; per tant, és natural que tingui les seves pròpies opinions i idees. No obstant això, quan està escrivint ha de ser just. La literatura pot preocupar-se de la política, però ha de situar-se per sobre d'aquesta", va dir.

Mo Yan va reivindicar les emocions i les sensacions."Les experiències personals donen a l'obra la seva singularitat literària", va assegurar. El Nobel xinès va recordar que la seva infància va ser infeliç i solitària, amb una família immersa en "l'obscur abisme de la desesperació". Va explicar que menjaven escorces dels arbres i carbó: "A vegades confiava els secrets del meu cor a un arbre", va dir.

El record de la seva mare va estar present al llarg del seu discurs, i va recordar com es va convertir en un contacontes després d'escoltar-ne al mercat. Després ell relatava les històries a la seva mare i hi afegia detalls nous. Mo Yan va destacar que un dels moments més importants de la seva vida va ser el 1976, quan es va allistar a l'exèrcit popular xinès: "He de confessar que si no hagués estat pels grans progressos i el desenvolupament de la societat xinesa durant aquests trenta anys, per l'apertura i la reforma, no existiria un escriptor com jo". L'escriptor va confessar que tant Gabriel García Márquez com William Faulkner l'havien inspirat, però que amb el temps es va allunyar dels dos escriptors: "Ells eren com dos forns roents, i jo sóc com un tros de gel".

La seva obra és prolífica. Ha publicat més de 80 volums en tan sols tres dècades, alguns dels quals superen les 700 pàgines. Destaquen 'Rana' o la truculenta saga familiar 'Grandes pechos, amplias caderas'.