Mo Yan, premi Nobel de literatura 2012
L'Acadèmia Sueca ha concedit el premi Nobel de literatura a l'escriptor xinès Mo Yan, no sense polèmica. La descripció de la Xina del segle XX amb fortes dosis de crítica social és l'eix de la seva obra.
BARCELONA.El jurat de l'Acadèmia Sueca s'ha decidit a premiar l'obra de l'escriptor xinès Mo Yan per la seva "barreja de fantasia i realitat i per les perspectives socials i històriques dels seus llibres". El representant de la institució sueca va destacar ahir que Mo Yan "ha creat un món complex que remet a l'obra de William Faulkner i Gabriel García Márquez, al mateix temps que parteix de la tradició literària xinesa escrita i oral". També assenyalava el seu estil literari com un dels més reconeixibles de l'actualitat. Àmpliament traduït en llengües com el francès, l'alemany i l'anglès, Mo Yan no ha tingut tanta sort al mercat editorial espanyol: El Aleph va reeditar Sorgo rojo l'any 2002 -que havia estat publicada deu anys abans per Muchnik-, i des de l'any 2007 és editat amb regularitat per l'editorial madrilenya Kailas. No se'n pot llegir cap títol en català, encara.
"Sempre hi ha certes restriccions en l'escriptura de cada país", declarava Mo Yan a la revista Time l'any 2010. L'autor hi afegia que els límits a la creació poden representar un avantatge, perquè així "un pot cenyir-se a l'estètica de la literatura". Nascut l'any 1955 a Gaomi, el futur escriptor va haver de deixar l'escola primària i dedicar-se al camp durant la Revolució Cultural, a través de la qual Mao Zedong es va proposar enfortir els valors comunistes poc després del fracàs del Gran Salt Endavant, unes mesures industrialitzadores que van acabar amb més de 20 milions de morts a causa de la fam. "La solitud i la gana han estat dos dels meus motors creatius", va declarar l'autor durant la visita a la Fira de Frankfurt del 2009. Una de les seves novel·les més conegudes, Sorgo rojo (1987), reprèn la vida camperola xinesa a partir de la invasió japonesa de la dècada dels 30: la família, el mite i la memòria són tres dels seus temes.
De pseudònim, 'No parlis'
Mo es va unir a l'Exèrcit Popular d'Alliberament als vint anys i va començar a escriure quan encara era un soldat. Va ser poc abans de publicar el primer llibre que va decidir firmar amb pseudònim: Guan Moye es convertiria en Mo Yan, que en mandarí significa No parlis . L'escriptor ha explicat diverses vegades que gràcies al nom ha pogut recordar-se a si mateix que no havia de xerrar gaire.
"Hi ha gent que potser vol sortir al carrer i cridar, però hauríem de respectar els que s'amaguen a les seves habitacions i fan servir la literatura per expressar les seves opinions", va declarar Mo l'any 2009 al China Daily . Autor d'una obra prolífica que inclou llibres de contes, assaigs i novel·les -va ser capaç d'escriure els més de 500.000 caràcters de La vida y la muerte me están desgastando (2006) en només 43 dies-, el premi Nobel de literatura 2012 ha estat criticat tot sovint per les seves posicions properes al Partit Comunista Xinès. Teng Biao, un dels advocats i activistes a favor dels drets humans més coneguts a Xina, ha dit que les idees polítiques de Mo "van de bracet d'un règim que no és democràtic" i que "com a escriptor influent mai no ha fet servir la seva condició per defensar intel·lectuals i presoners polítics". És cert que el règim i els mitjans oficials l'han saludat com "el primer Nobel xinès", quan en realitat és el primer Nobel xinès que no està empresonat o exiliat (cas de l'escriptor Gao Xingjian, guardonat el 2000). "El govern xinès farà ús il·limitat del Nobel a Mo Yan", ha assenyalat el periodista i crític Michael Anti. L'artista Ai Weiwei ha denunciat "la insensibilitat" de l'acadèmia sueca a l'hora de concedir el premi a Mo Yan mentre el Nobel de la pau Liu Xiaobo està empresonat.
Malgrat tot, la crítica social ha estat present en l'obra de l'escriptor des de l'inici de la seva trajectòria literària, que arrenca l'any 1981 amb La pluja que cau una nit de primavera -no traduïda- i arriba fins a Rana (2011), en què s'encara amb la política xinesa del fill únic a partir de la veu d'una ginecòloga. A Las baladas del ajo (1995) torna a les arrels camperoles recordant les "desastroses reformes" iniciades a finals del 1978 per Deng Xiaoping. A la monumental Grandes pechos, amplias caderas (1996), l'escriptor reinterpreta la història del segle XX: arrenca amb la Rebel·lió dels Bòxers del 1900 i arriba fins a la Revolució Cultural dels 60.
Des de l'any 1901, el premi Nobel de literatura ha distingit l'obra de 108 autors com Hemingway, Kawabata, Beckett, Cela, Jelinek i Vargas Llosa. Mo Yan pren el relleu al poeta suec ThomasTranströmer.