El MNAC vol posar un peu a la Fira el 2021

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) vol obrir la seva primera exposició temporal al pavelló Victòria Eugènia el 2021. Tenen entre mans un projecte que “per rellevància i dimensió seria un bon punt de partida”, afirma el director del centre, Pepe Serra. Seria la manera d’apropiar-se definitivament d’un espai de la Fira que ha estat disputat per a diferents usos en els últims anys i que el MNAC vol 100% seu, tal com ja han aprovat les administracions que formen el patronat del museu, que han donat el vist-i-plau al pla estratègic 2019-2022-2029.

Quan i com serà possible no està tan clar: el pressupost i el calendari és el que haurà d’elaborar a partir d’ara el museu, que s’ha compromès a buscar recursos privats i a planificar l’ampliació per etapes. El projecte podria tenir dues fases. El primer pas seria adequar una part per a exposicions temporals. “Però el dia que obrim a baix ja no hi haurà marxa enrere, i volem tenir clar que es disposarà dels diners per tirar endavant la resta d’obra”, afirma, previngut, el director del MNAC. De moment, l’Ajuntament ha invertit 2,5 milions en fer un rentat de cara al pavelló, que ja està a punt. La Generalitat té compromesos en el Pla de Museus 3,7 milions per al MNAC abans del 2021 per elaborar el projecte d’ampliació, però de moment no n’han vist ni un cèntim. El mateix pla també indicava que el pavelló de l’altra banda de l’esplanada, el d’Alfons XIII, serviria per acollir la fusió del Museu d’Història i el d’Arqueologia de Catalunya, però des de la conselleria admeten que no hi ha res tancat.

La data final de l’ampliació del MNAC, que Serra marca al 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Internacional, és a hores d’ara més que un compromís formal, un desig. El museu s’ha trobat, en aquest procés, amb canvis constants d’interlocutor a les tres administracions, cosa que no ha facilitat la feina. “Els falta visió”, critica Serra. El MNAC potser té la visió però ni de lluny els recursos. Aquest 2019 el museu té un pressupost de 15,5 milions; de cara al 2022 aspira a arribar als 20 milions, que és la xifra que ja tenia l’any 2008. Amb aquestes dades es pot veure el volum que suposa el projecte d’ampliació. “El museu té un problema de cota. Hauria de començar a les columnes de Puig i Cadafalch. Seria un canvi copernicà”, diu Serra, que lliga l’ampliació amb la “transformació de la muntanya de Montjuïc”-que segons ell té problemes de mobilitat, seguretat i neteja, entre d’altres- i el projecte de renovació que té entre mans la mateixa Fira.

El MNAC té ara uns 15.000 m(2) d’espai d’exhibició (només s’exposa entre el 20% i 30% del seu fons). El pavelló Victòria Eugènia oferiria 15.000 m( 2) més que es podrien duplicar gràcies a una alçada de 15 metres. El museu espera traslladar-hi la col·lecció permanent d’art modern i les mostres temporals, que servirien de ganxo per fer pujar més gent a la muntanya, a les col·leccions medievals, la joia de la corona. També està obert a fer-hi més coproduccions amb altres centres de la ciutat i de fora, ja que seria un dels espais més grans de la ciutat per a exposicions temporals.

L’ampliació seria el colofó final d’un pla d’acció amb una previsió de quatre anys -Pepe Serra esgota mandat el 2022- que té com a objectiu principal millorar la projecció i dimensió social del MNAC; és a dir, portar gent nova al museu. En quatre anys han doblat visitants (de 416.000 a 891.000), però el 70% dels barcelonins segueixen sense anar-hi, el públic espanyol és el 3% i no hi han entrat els grans turoperadors. Serra també reclama un nou pla de governança per fer el museu més autònom, representatiu i transparent. En aquests quatre anys també caldrà renovar les col·leccions de Gòtic i Romànic, les més complexes, i desplegar la col·lecció d’art de postguerra.