El MNAC obre les portes a l’univers del Déu del Manga

BarcelonaDiu la llegenda que a principis dels70 Osamu Tezuka es va trobar en una festa el seu antic deixeble Shotaro Ishinomori, que aleshores era el mangaka de moda i a qui una revista havia batejat com el Rei del Manga. Tezuka, amb l’amor propi tocat, li va preguntar directament: “Si tu ets el rei del manga, jo què soc?” I Ishinomori, avergonyit, va respondre: “ Sensei [mestre], vostè és el Déu del Manga”. Ahir l’orgullosa divinitat es va encarnar en paper i tinta al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que fins al 6 de gener exposarà prop de 200 originals d’Osamu Tezuka, un esdeveniment sense precedents a l’Estat que ha organitzat Ficomic i que forma part de la 25a edició del Manga Barcelona.

L’exposició és un recorregut per la trajectòria d’un artista que és també la del manga modern, un estil que pràcticament es va inventar Tezuka en obres com La nova illa del tresor, que va revolucionar el rígid còmic japonès de l’època introduint-hi històries més complexes, un dinamisme i moviment insòlits, recursos cinematogràfics i els ulls grossos tan característics del gènere, herència de l’amor del dibuixant per les pel·lícules de Walt Disney. Un amor que va ser correspost quan Disney es va inspirar en el manga Kimba, el lleó blanc per crear els personatges d’ El rei lleó, tot i que la companyia sempre ho ha negat.

Astroboy, la icona

Tezuka no es va limitar a establir les bases del manga, sinó que també va participar de manera determinant en la seva evolució i en va crear algunes de les obres més icòniques. Astroboy, per exemple, té una presència destacada al MNAC, tant pel nombre d’originals que inclou com per l’estàtua del personatge que tanca el recorregut. Aquesta barreja de Mickey Mouse i de Pinotxo (és un nen robot amb cor humà) que lluita contra la injustícia va encarnar el nou esperit del Japó de postguerra, que volia deixar enrere el passat i mirar amb optimisme el futur. Una lectura complementària que fa l’exposició és que el personatge, congelat en l’edat infantil i incapaç de créixer, representa la dependència del Japó respecte als Estats Units a conseqüència de la derrota en la Segona Guerra Mundial. Sigui com sigui, l’èxit d’ Astroboy va ser fulgurant i va generar una onada de vocacions científiques entre el jovent japonès.

En aquesta primera etapa Tezuka va crear altres personatges emblemàtics com Zafiro, de La Princesa Caballero (un dels primers mangues per a noies). Tezuka pensava en els seus personatges com un star system de les seves històries i els feia aparèixer en totes les sèries interpretant papers diferents, com si fossin actors d’una companyia estable. En un dels originals de Black Jack de l’exposició es veu com el metge protagonista intervé un lleó blanc que recorda sospitosament el Kimba. Aquesta obra ja pertany a l’etapa en què Tezuka abandona el manga infantil i abraça les temàtiques adultes del gekika, enfosquint les històries i adoptant una mirada crítica de la societat i l’ésser humà. En aquesta època comença la seva obra més ambiciosa, Fénix, en la qual treballaria de manera intermitent durant dues dècades; més endavant arribarien obres històriques com la seva versió lliure de la biografia de Buda i la monumental Adolf, fresc històric de l’auge del nazisme del qual la mostra inclou una pàgina històrica: la primera representació en vinyetes de l’execució d’un jueu a mans dels nazis.

L’exposició dedica un apartat a l’animació, àmbit en el qual Tezuka també va ser pioner. “Li deien el Déu del Manga, però també podrien dir-li el Déu de l’Anime”, apunta Oriol Estrada, cap d’exposicions del Manga Barcelona. Adoptant les tècniques d’animació limitada dels estudis Fleischer i Hanna-Barbera, Tezuka va produir la primera sèrie setmanal d’animació -una adaptació del seu Astroboy - i també la primera sèrie d’animació en color ( La Princesa Caballero ). Ell va introduir la dilatació temporal i la repetició d’imatges que formen part del llenguatge de l’ anime televisiu i fins i tot va vendre les seves sèries als Estats Units, però el 1973 va haver de tancar el seu estudi amb un deute de 150 milions de iens de l’època (uns tres milions d’euros actuals).

150.000 pàgines dibuixades

Si per als desconeixedors de l’obra de Tezuka la mostra és una porta d’entrada al seu univers creatiu, per als fans és l’oportunitat per descobrir “l’espectacularitat i precisió del seu dibuix, gairebé sense correccions”, diu Estrada. Sorprèn l’altíssima qualitat mitjana d’un autor que, segons la seva biografia, va arribar a dibuixar 150.000 pàgines. “A Tezuka sempre se’l coneix per les seves obres més icòniques, però va fer coses molt diferents -explica Estrada-. A la mostra hi ha un original d’un manga [Fusuke ] dibuixat amb estil humorístic sobre un home perseguit per un penis”. La diversitat d’estils reunits a l’exposició mostra el seu domini aclaparador per dibuixar en clau més realista, infantil o barroca. Algunes pàgines encaixarien en un El Víbora dels 70 i d’altres en una revista de còmic francobelga. També impacta la seva capacitat per innovar la narració amb recursos expressius inèdits i composicions de pàgina revolucionàries. El resultat sempre era extraordinari, tot i la gran càrrega de treball d’un Tezuka que, ja malalt de càncer d’estómac, va arribar a dibuixar pàgines d’algunes obres des del llit de l’hospital. De fet, les seves últimes paraules abans de morir van ser: “Sisplau, deixeu-me treballar”.

“Si el meu pare fos viu, avui tindria 90 anys, com l’edifici on som -deia ahir al MNAC Macoto Tezka, fill d’Osamu Tezuka-. El meu pare sempre deia que el manga no té fronteres, que pot ser disfrutat per qualsevol persona de qualsevol país i qualsevol raça. Així que em sembla que el faria molt feliç aquesta exposició, sobretot perquè permet al públic conèixer una mica el poble japonès i la seva cultura”. Tezuka va ser un dels tresors de la cultura popular japonesa, perquè va encarnar l’optimisme del miracle econòmic japonès i va donar forma a una de les expressions artístiques més populars del segle XX. La seva mort el 1989 va arribar quan el manga vivia una etapa d’esplendor amb nous talents com Katsushiro Otomo i Akira Toriyama. Tezuka no va arribar a veure com el manga va penetrar al llarg de les dècades següents en el món occidental, amb milions de fans i exportant amb èxit la cultura japonesa a tot el món.