El MNAC porta el seu Gòtic al segle XXI amb un còmic pioner

BarcelonaPepe Serra ha obert nous horitzons al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) amb les noves presentacions de la col·lecció d’art del Renaixement i el Barroc i dels seglesXIX i XX. Té pendent l’art medieval, però es pot dir que ja s’hi han posat a treballar des d’una perspectiva insòlita: un còmic dedicat al Gòtic a càrrec de l’escriptor Jordi Carrión i el dibuixant Sagar i publicat per Norma. Mentre que altres museus com el Prado, el Pompidou i el Thyssen han buscat nous públics a través de còmics de ficció, el MNAC ha anat més enllà i presenta, com diu Carrión, “el primer assaig en forma de còmic d’un museu europeu”.

Gòtic és fruit d’un encàrrec que el museu va fer a Jordi Carrión i Sagar, i els autors afirmen que han pogut treballar amb total llibertat respecte al caràcter institucional del Museu Nacional i, curiosament, les idees de Carrión i les de Pepe Serra respecte a la col·lecció permanent coincideixen, tot i que sorgeixen de perspectives diferents. Carrión afirma al còmic que “un assaig és una màquina que ordena i desordena, que expropia i reapropia”. “És un laboratori amb llums i discursos, una exposició perpètuament temporal. En certa manera, el contrari d’un museu nacional”, diu. En canvi, Serra qüestiona el pes de la col·lecció per acostar-lo a la ciutadania i fer del museu un lloc de trobada i debat: “El concepte de nacional és un àmbit de competència, però ja no té cap sentit”. De fet, Jordi Carrión i Sagar compleixen el desig del director que el públic també generi nous relats a partir de les obres exposades. “El que han fet ells és el que voldríem fer nosaltres”, subratlla Serra. Per al director, el treball de Sagar i Carrión està en la mateixa línia de les exposicions que Perejaume i Francesc Torres han fet al museu. “Carrión i Sagar van molt per davant nostre”, admet. També avança que el còmic serà present en el recorregut de l’art de la segona meitat del segle XX, perquè “és molt important en el relat de la creació artística dels anys 50 i 60 en aquest país, i a vegades està menys vigilat”.

Parlar de l’art medieval avui

“Ens vam plantejar com parlar del Gòtic i del museu en termes contemporanis. El museu imaginari d’André Malraux em va donar la idea que al nostre museu del Gòtic hi poguessin conviure Dexter i Moby Dick amb un monstre que hi ha en un quadre de Bartolomé Bermejo o de qualsevol altre artista”, explica Carrión. Gòtic és la seva segona col·laboració amb Sagar. A la primera, Barcelona. Los vagabundos de la chatarra, un còmic periodístic sobre els estralls de la crisi, van agafar com a model les obres de Joe Sacco, i ara han trobat un model genuí.Per a Carrión i Sagar el museu és una “màquina d’ordenar”, “una història de la llum” i una “màquina d’expropiar”. Imaginen que el museu està connectat d’una manera no jeràrquica amb els temples d’on provenen les obres; pensen com es veuria una marededéu de la llet amb llum d’espelmes, i la converteixen en música per evocar el cant gregorià, la missa en llatí i la música d’orgue dels quals degué ser testimoni. També reivindiquen la materialitat més primària de les obres, com si fossin una relíquia: “La fotografia, la radiografia i la llum ultraviolada en documenten els estrats. La taula es torna foscor, estrats i icona: es revela”, diu un dels textos.

Un altre dels eixos temàtics del còmic prolonga fins al segle XXI l’organització en escenes aïllades i carrers dels retaules, que es poden veure com a precursors de les vinyetes: se salten la 13 Rue del Percebe d’Ibáñez i porten el lector a un edifici ubicat al carrer dels set pecats capitals, on, per exemple, la icona del Tinder lligada a una parella d’habitants representa la luxúria; i la d’Amazon, la mandra de fer-se portar els llibres a casa en lloc d’anar a una llibreria.

“Si em diuen que Gòtic té un guionista i quatre dibuixants, m’ho crec”, diu Serra sobre la versatilitat de Sagar. Hi ha aiguades sorgides de les seves visites al museu, realitzades per analitzar quines tonalitats predominen en cadascuna de les sales; vinyetes on dissecciona algunes de les obres, i una versió de Davallament de Crist als Llimbs, de Bartolomé Bermejo, on també apareixen monstres d’altres èpoques i cultures com Frankenstein, Darth Vader, Hannibal Lecter, Freddy Krueger i el Dràcula de Coppola. “He fet un viatge autobiogràfic invers -diu Sagar-. Comences fent servir el bestiari del museu, després busques el del món de l’art i finalment els monstres pop que has anat coneixent des de petit”.

“El còmic també es pot veure com una declaració d’amor a la imatge, l’art i el discurs intel·lectual sobre les obres”, conclou Carrión. La bona experiència de Gòtic ha fet que els autors i els responsables del museu el vegin com la primera part d’un projecte més ampli que volen desenvolupar els pròxims anys.