El MNAC desfà la maledicció de Casagemas

BarcelonaEl suïcidi als 20 anys i l’allargada ombra de Picasso han relegat el llegat del pintor Carles Casagemas (Barcelona, 1880 - París, 1901) a l’oblit durant dècades. A partir d’avui el gran públic pot descobrir la seva obra al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb la primera exposició monogràfica que se li dedica, Carles Casagemas. L’artista sota el mite. La mostra inclou 38 obres de les prop de 50 que s’han inventariat, set de les quals són olis. Tretze són inèdites, entre les quals n’hi ha dues de molt especials: dos olis que Picasso va guardar gairebé en secret durant tota la seva vida, perquè la tràgica mort del seu amic l’incomodava. Una d’elles, El mercat, trenca amb la idea de Casagemas com un artista maleït i l’associa a la Colla del Safrà, on hi havia Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals i Ramon Pichot, entre altres artistes del cànon català. Aquesta pintura també presenta Casagemas com un artista que estava al cas de les novetats, connectat amb els grans noms del moment.

“Fa un segle que expliquem com va morir en lloc de com va viure”, deia ahir Pepe Serra, el director del museu, sobre la fortuna històrica del pintor. Carles Casagemas. L’artista sota el mite és fruit de la intensa recerca que l’historiador de l’art Eduard Vallès va començar fa deu anys i compta amb el patrocini de la Fundació Abertis i de la multinacional catalana Agrolimen. Casagemas “era un home lluminós” que “va interactuar amb les figures més potents de l’art català del canvi de segle, com Isidre Nonell, Joaquim Mir i Picasso”, va insistir Vallès, que també va explicar que l’artista no havia exposat als Quatre Gats només una sola vegada el 1900 sinó quatre al llarg de tot l’any, la primera de les quals era una mostra individual.

La ruptura amb Picasso

Casagemas i Picasso van viatjar junts a Màlaga a finals de 1900 perquè Casagemas oblidés Germaine Gargallo, la dona de la qual estava enamorat i que el rebutjava. Però les borratxeres de Casagemas eren constants i una nit es va embrancar en una discussió amb un grup de malaguenys. “El altre dia en mitg d’una discussió me vaig declarar catalanista separatista y’ls vaig insultar de tal modo que en Picasso estava espantat i per poc acabem a garrotadas per quels hi vaig dir qu’ells no parlaven castellá ni una punyeta, qu’ells parlaven un argot indecent i pobre y mala sombre [sic]”, va escriure Casagemas als germans Reventós en la carta en què els explicava la ruptura amb l’autor de de Les senyoretes d’Avinyó.

Picasso va deixar Casagemas sol a Màlaga i va marxar cap a Madrid per engegar el projecte de la revista Arte joven. Segons Vallès, Casagemas també hi havia de participar però l’enemistat que havia sorgit entre ells ho va impedir. Aleshores Casagemas va marxar a París i pocs dies després de la seva arribada es va suïcidar disparant-se un tret al cap en un cafè davant de Gargallo.

Un artista valent i agosarat

Quan va morir es van trobar set cartes a la roba de Casagemas. Una anava dirigida al prefecte de policia Louis Lépine per demanar-li disculpes per les molèsties que li havia ocasionat amb el seu suïcidi. Les altres, a amics que vivien a París i Madrid. El de la capital espanyola era, molt probablement, Picasso. Tret de la de Lépine, no van arribar als seus destinataris perquè van ser considerades proves policials.

A més dels dibuixos i olis inèdits, Vallès ha descobert un quart text de Casagemas, un poema titulat Amor gris, un reflex de la seva experiència obsessiva de les relacions amoroses, potser agreujada pel fet, si fem cas d’un rumor estès a l’època, que era impotent. “Tenia una gran capacitat de síntesi” i “era molt valent i no tenia por d’experimentar”, va dir Vallès sobre l’evolució artística de Casagemas, des del seu pas inicial pel taller de Modest Urgell fins a la seva admiració per l’obra d’Isidre Nonell, passant per un paisatge gairebé fauvista titulat Paisatge amb gran arbre i descobert als fons del Museu Picasso, més agosarat que els que després va fer als carrers de París.

L’art com un mirall deformant

El rostre de l’artista

L’antiquari Artur Ramon conserva l’únic autoretrat conegut de Casagemas. S’hi pot observar el seu domini tècnic i com gairebé es va caricaturitzar com un rosegador.

La Barcelona lumpen

Sortida del teatre és l’antítesi dels retrats de la burgesia al Liceu i un mirall deformat de la societat d’aquell temps. Segons el comissari, representa Casagemas en estat pur.

Les últimes obres

És molt probable que Casagemas realitzés els últims treballs a Màlaga. Un d’ells és Parella de vells, dos personatges grotescos que recorden l’obra de Goya.