Pepe Serra continuarà com a director del MNAC cinc anys més

BarcelonaDesprés d’anys d’anuncis i ajornaments, arrenca l’anhelada ampliació del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC): el museu va anunciar ahir que ha acordat per unanimitat la renovació del director, Pepe Serra, per a un tercer mandat de cinc anys i iniciar el projecte d’ampliació del museu al Pavelló Victòria Eugènia. El patronat del MNAC valora el “posicionament social i cultural” del museu que ha aconseguit Serra. També l’important augment de visitants, dels 400.000 del 2012, a l’inici del seu mandat, als prop de 900.000 del 2019. Entre les fites dels mandats de Serra, en què s’han fet més de setanta exposicions, hi ha la renovació de les col·leccions d’art modern i del Renaixement i el Barroc, i haver treballat en la formació de la col·lecció de postguerra i segones avantguardes, la mostra en gran de la qual és una assignatura pendent.

L’ampliació del museu és una de les propostes més ambicioses de Pepe Serra i ha passat per diferents etapes, com la inicial de l’avortada Esplanada dels Museus, que incloïa també el Pavelló d’Alfons XIII. Més endavant va fer un gir quan l’Ajuntament de Barcelona va arribar a un acord amb Fira Barcelona per rehabilitar 6.000 m2 del pavelló per destinar-lo a grans exposicions franquícia com les que s’han pogut veure al Museu Marítim, i preferentment per a les exposicions temporals del MNAC. L’últim gir es va produir fa tres anys, quan l’aleshores consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va anunciar que si s’aprovaven els pressupostos faria una aportació extraordinària de 2,5 milions d’euros perquè el Museu Nacional pogués desembarcar al pavelló amb la gran exposició dedicada a Antoni Gaudí, que finalment es va fer a les sales d’exposicions temporals del museu entre el novembre de l’any passat i el març d’enguany.

L’aprovació del patronat comporta que ara s’iniciïn els tràmits del concurs del projecte d’ampliació i dels serveis de redacció dels projectes bàsic i executiu. Està previst que els plans de viabilitat i museografia i els projectes arquitectònics, que definiran el cost de les obres, estiguin enllestits entre aquest any i el que ve, i que el projecte definitiu surti a concurs a finals del 2023 o principis del 2024. Els usos culturals dels dos pavellons han ballat al llarg dels anys: es va plantejar que allotgessin la col·lecció privada de Carmen Thyssen, un centre nacional de fotografia i el museu d’arquitectura i urbanisme de Catalunya. Segons ha pogut saber l’ARA, el Museu Nacional vol portar al pavelló serveis com la biblioteca i un centre d’estudis, una sala d’exposicions temporals, un restaurant, una botiga, un magatzem, una sala d’actes i un espai per als veïns.

L’horitzó del 2029

Segons el pla estratègic del museu, l’horitzó per tenir les obres enllestides és el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Universal del 1929. Fonts del MNAC asseguren que l’ampliació suposarà “una important transformació i permetrà un replantejament global del museu, els espais, els relats i el seu abast”. La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, celebra poder donar el “tret de sortida” al procés d’ampliació del museu: “Durant aquests dos anys el museu s’ha de repensar. Veurem com acabarà sent el MNAC”, diu la consellera. El patronat del Museu Nacional està format per la Generalitat, el ministeri de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i diferents personalitats en representació de la societat civil, i ha pres els acords per unanimitat.e