En defensa de 'cumbaià', 'guai' i 'pixapí': Enric Gomà, contra la fossilització del català

BarcelonaSi quan parleu soleu utilitzar les paraules guixeta, professó, cumbaià, pixapí, guai, lot i flipar, tranquils, potser no és el lèxic més genuí però Enric Gomà us perdona. El filòleg, escriptor i guionista defensa al manifest El català tranquil (Pòrtic) que la nostra llengua necessita "uns graus més alts de despreocupació, riquesa i llibertat". Així que menys torturar-nos i més exercitar la llengua. Que el català ni morirà asfixiat pels castellanismes ni devem fidelitat eterna a Pompeu Fabra. "Calmem-nos una mica", diu Gomà.

L'autor repassa, des de l'amenitat i l'humor, casos de paraules que la parla espontània ha creat –encara que sigui per error, malformació, hipercorrecció, tonteria, manlleu o el que sigui– i que el Diccionari de la llengua catalana hauria d'acceptar si l'acadèmia no fos tan reticent al canvi (per exemple, octaveta, vànoa, tarja, guixeta, àrbit, gimcama, professó, pipa, pistonada...). "Els últims cent anys de normativa han sigut fonamentals, però què va passar els nou-cents anys previs? –es pregunta Gomà– El català va mutar gràcies als provençals, el llatí, el francès, el castellà... i totes les modificacions fan el català actual". El diccionari descriptiu del català conté 110.000 entrades i el diccionari normatiu en conté 70.000. Aquestes 40.00 paraules de coll són part de la riquesa de la llengua i moltes són legals en un registre informal i literari, i ajuden a tenir una llengua més "rica, expressiva, potent, natural i viscuda". "L'obsessió que hem tingut per guanyar respectablilitat, per guanyar la cultura, l'administració, la ciència, tot el que és formal, ha fet minvar la idea que el català és una llengua espontània i que també serveix per dir ximpleries". Gomà està tan tranquil que acceptaria fins i tot paraules com sispli, capde, epostoflant, golondrina, recolzar, flipar, molar o motivat. Fins i tot Purreig per Puig-reig.

El lema seria: "No hem de convertir el català en una llengua insuportable". També es tracta que el català "no sigui una llengua de vells i cadiraires". Per això Gomà apel·la als membres de l'Institut d'Estudis Catalans i els demana que accelerin l'acceptació normativa de paraules i expressions. I als correctors els demana més corda. Perquè si les paraules desapareixen de la llengua estàndard i formal, i no es recullen als llibres, tendeixen a desaparèixer. "Estic en contra de les modes i per descomptat una paraula no s'assenta amb tres mesos, però quan fa seixanta anys que es diu ja és nostra. Guai jo ho deia amb 16 anys i ho diuen els nostres fills", explica. "Lot ara ja va de baixa, i resulta que ara la deixem entrar al diccionari".

Perquè no mori el català

La tesi definitiva és que, en contra del que pugui semblar, és més probable que es parli català el 2060 si ara s'obre a noves paraules que no pas si es congela: "Contra el calc i el castellanisme s'hi lluita millor donant força a la creativitat que no pas fossilitzant-lo tal com era els anys 30". Gomà treu ferro fins i tot als castellanismes: senzill i maco ho són i ja estan acceptats. "La llengua muta, i si acollim aquestes mutacions ens fan sentir més segurs, espontanis i naturals. Això no vol dir obrir la porta a tots els castellanismes haguts i per haver. Però defenso que el que ha nascut des de dins el català ens ho mirem amb simpatia i que coexisteixi amb la normativa", diu l'autor d'altres llibres de llengua com Control de plagues i El castellà, la llengua del costat.

Amb el seu manifest pacifista, Gomà insufla una certa seguretat i optimisme sobretot als usuaris del català –potser no tant als virgilis i mestretites que corren per les xarxes–, i els convida a estireganyar-lo creativament amb alegria, despreocupació i inconsciència: "El nostre català és més bo del que pensem. Fem-lo servir i despleguem-lo".