Misteri al sector editorial: qui està robant manuscrits d'escriptors abans de publicar-se?

Nova YorkA principis d’aquest mes, la web de la indústria editorial Publishers Marketplace va anunciar que Little, Brown publicaria Re-Entry, una novel·la de James Hannaham sobre una dona transgènere que surt en llibertat condicional d’una presó d’homes. El llibre seria editat per Ben George. Dos dies més tard, Hannaham va rebre un correu de George demanant que li enviés l’últim esborrany del manuscrit. El correu va arribar a una adreça de la web de Hannaham que gairebé mai utilitza, o sigui que va obrir el seu compte habitual, hi va adjuntar el document, va escriure el mail a l’editor amb una petita nota i el va enviar. “Llavors el Ben em va trucar –Hannaham explica– per dir-me que ell no m’havia escrit”.

Hannaham és només una de les incomptables víctimes d’una misteriosa estafa de phishing (suplantació per robar informació) a nivell internacional que ha enganyat escriptors, editors, agents i qualsevol persona del seu entorn per compartir un manuscrit inèdit. No està clar qui és el lladre o lladres o quins beneficis poden treure'n. Autors de renom com Margaret Atwood o Ian McEwan n’han sigut víctimes, igual que celebritats com Ethan Hawke. Però relats i novel·les d’escriptors poc coneguts també han sigut atacats, tot i no tenir gaire valor al mercat negre. De fet, els manuscrits no apareixen ni al mercat negre ni enlloc de la dark web i no s’ha demanat cap rescat. Quan les còpies del manuscrit s’envien sembla que simplement desapareguin. Així que, per què està passant això?

Algú de dins el sector

“El veritable misteri és on acabarà el joc”, explica Daniel Halpern, fundador d’Ecco, que ha rebut correus i també ha sigut suplantat. “Sembla que ningú sap res més que els fets i això és alarmant”. El lladre sap com funciona el món editorial i té controlades les connexions entre els autors i la constel·lació d’agents, editorials i editors que tindrien accés al seu material. El lladre coneix el camí que un manuscrit segueix entre la presentació i la publicació, i té familiaritat amb l’argot anglès, ja que, per exemple, utilitza ms en comptes de manuscrit. Els correus estan dissenyats perquè semblin enviats per un agent a un dels seus autors, o per un editor a un scout, amb petits canvis en el nom del domini del mail.

El misteri va començar fa tres anys però aquest ha estat més perillós perquè el volum de correus ha explotat, en especial all voltant de la Fira de Frankfurt, que s’ha fet virtualment. Els llibres afectats inclouen títols de Kiley Reid, Blair Fell, Ethan Hawke o Dylan Farrow. Penguin Random House i Simon & Schuster, dues de les editorials més grans, han alertat de la trampa.

Cynthia D’Aprix Sweeney, autora de la novel·la Tot queda en família (Ara llibres), va ser víctima el 2018 d’algú fent-se passar pel seu agent, Henry Dunow. Els correus van començar vuit mesos després de vendre la seva segona novel·la i després d'haver presentat un avançament del llibre anomenat parcial. Normalment, els correus trampa utilitzen informació pública, com anuncis dels llibres i dels editors. El segon llibre de Sweeney, però, encara no havia sigut anunciat i el lladre en coneixia els detalls, des dels terminis de Sweeney fins als noms dels personatges principals. “Hola Cynthia. M’ha encantat el parcial i no puc esperar per veure què els passa a la Flora, el Julian i la Margot. Em vas dir que tindries un esborrany per aquestes dates. El pots compartir? Henry”, deia el correu. A Sweeney li va semblar estrany i ho va enviar al seu agent. “Es va posar dels nervis”, comenta. No li va respondre a l’estafador, però els correus van seguir. Finalment, va contestar demanant que la deixessin en pau. Li van respondre: “Soc jo, el Henry. Si no, com sabria res de la teva nova novel·la?”. “És desconcertant perquè no és que la ficció doni tant rèdit. I com monetitzes un manuscrit que no és teu?”, es pregunta.

El primer llibre de Sweeney va ser un bestseller. Ella, com altres autors coneguts com Jo Nesbo i Michael J. Fox, poden ser un objectiu evident. Però l’estafador ha sostret novel·les experimentals, col·leccions de relats i, recentment, llibres d’autors novells. En canvi, el llibre de Bob Woodard Ràbia (Roca Ed), que va sortir al setembre, mai va tenir cap problema. “Si només estiguessin atacant John Grishams i J.K. Rowlings podries treure’n una teoria”, comenta Dan Stone, cap executiu de l'agència literària Trident Media Group. “Però quan parles d’un autor novell no hi ha un valor immediat al posar-lo a internet perquè ningú ha sentit a parlar d'aquesta persona”.

Una de les principals teories en el món editorial, que està carregat d’especulacions sobre els robatoris, és que es tracta d'algú de la comunitat dels scout. Els scout gestionen la venda de drets dels llibres a nivell internacional i a productors de cinema i televisió. Els seus clients paguen per tenir accés prioritari a la informació, o sigui que un manuscrit sense editar tindria valor per a ells. “El patró s’assembla al que faig jo”, reconeix Kelly Farber, una scout literària.

Els robatoris han posat nerviosos els autors més confiats i generen inseguretat en els professionals editorials. Per als escriptors hi ha moltes coses en joc: es tracta de la seva feina inacabada, amb errors i línies argumentals que no arribaran a l’edició final, que queda exposada abans que estigui acabada. “Et sents despullat –explica Hannaham–. No vull que ningú sàpiga com de dolents poden ser els primers esborranys”.

Copyright The New York Times