El misteri de Marcus Venerius, l'home que va ser momificat a Pompeia

BarcelonaSegons la tradició, els cossos d'adults sempre s'incineraven a Pompeia, la ciutat destruïda per l'erupció del Vesubi l'any 79 aC. Per això, la troballa d'un grup d'investigadors de la Universitat de València ha desconcertat els arqueòlegs. En una excavació han descobert una tomba magníficament conservada i amb el cos parcialment momificat d'un home, Marcus Venerius Secundio. Segons informa l'agència Efe, la troballa s'ha dut a terme durant el projecte que investiga l'arqueologia de la mort a la necròpolis de Porta Sarno.

L'arqueòloga del Parc de Pompeia Luana Toniolo és la directora científica del projecte juntament amb Llorenç Alapont, investigador del departament de prehistòria, arqueologia i història antiga de la Universitat de València. "Es tracta d'una descoberta importantíssima. És l'única tomba de Pompeia amb una cambra per a la inhumació i, a més, amb una inscripció que explica no només la vida del difunt sinó també la seva afició al teatre i a les obres artístiques, sobretot en grec. És la primera vegada que es comprova que a la ciutat es representaven espectacles en aquest idioma", explica Alapont.

Un antic esclau alliberat

La tomba, que se suposa que es va construir en les últimes dècades de vida de la ciutat, consisteix en una maçoneria. A la façana es conserven restes de pintura, on es poden veure plantes verdes sobre un fons blau, i a la llosa de marbre del frontó es pot llegir una inscripció que commemora el difunt Marcus Venerius Secundio. El nom d'aquest home també apareix a l'arxiu de taules de cera propietat del banquer de Pompeia Cecilius Jucundus. Marcus Venerius va ser un esclau públic i guardià del temple de Venus que, una vegada alliberat, va aconseguir un estatus social i econòmic rellevant, tal com mostra la tomba monumental i com es pot deduir per la inscripció. L'home es va convertir en membre del col·legi de sacerdots dedicat al culte imperial.

"Es tracta d'un dels esquelets més ben conservats que s'han trobat a l'antiga ciutat", assegura el director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel. Marcus Venerius va ser enterrat en una petita cel·la rere la façana principal. A la part restant del recinte es van trobar dues urnes amb incineracions. Una d'aquestes és un bonic recipient de vidre que va pertànyer a una dona anomenada Novia Amabilis i que podria ser la dona de Marcus Venerius. L'enterrament d'aquest antic esclau "és altament inusual també pel que fa al ritu funerari adoptat, considerant que era un home adult de més de 60 anys", explica Zuchtriegel. La troballa es completa amb la recuperació d'objectes de l'aixovar funerari, que inclou dos ungüentaris de vidre i nombrosos fragments del que sembla tela.

El misteri de la decisió

Per a Alapont, "ara el gran misteri és saber per què va triar ser inhumat i no incinerat, com els altres dos membres de la seva família". L'investigador diu que tenen diverses hipòtesis. "La primera és que es tractava d'una persona amb una gran afiliació grega i una debilitat per les arts i la cultura grega. En aquella època, a Grècia, es preferia la inhumació", apunta. Per altra banda, segueixen investigant "si va ser una decisió personal" el fet de voler conservar el cos momificat. "Significaria que per als funerals hi havia una certa llibertat de culte i que no es tenien en compte regles estrictes o la por a trencar certs ritus i a les amenaces dels déus. Això suposaria que hi havia una llibertat ideològica en el moment de triar l'enterrament", diu Alapont.

Sobre els detalls de la momificació, l'investigador explica que encara els queda molta feina per fer. Ara hauran d'analitzar les substàncies que cobrien el cos i també el teixit que s'ha trobat a la tomba. "Tot plegat ens pot donar la clau sobre si va ser intencionat o, simplement, s'ha momificat per l'ambient segellat que tenia la tomba", afegeix. Les restes orgàniques i altres elements del cadàver de Marcus Venerius Secundio s'estudiaran a la Universitat de València.