Una missió arqueològica de la UB descobreix dues tombes de l'última dinastia de l'Antic Egipte
Una de les sepultures estava completament tancada des que havia estat segellada
BarcelonaUna missió arqueològica al sud d'Egipte encapçalada per la Universitat de Barcelona (UB) ha trobat dues tombes de l'època de la dinastia XXVI (624-525 aC), l'última que va governar a l'Antic Egipte. També hi han trobat unes làmines d'or en forma de llengua en les restes d'una de les sepultures, segons ha explicat el ministeri d'Antiguitats egipci. Les làmines d'or es col·locaven a la llengua dels difunts durant el funeral per assegurar que un cop a l'altre món pogués parlar amb Osiris, el déu encarregat de jutjar els morts.
Les tombes són al jaciment de l'antiga ciutat d'Oxirrinc, a la província de Mínia. Tal com informa l'agència Efe, en una de les sepultures hi ha una tomba dissenyada a partir del cos d'una dona. L'altra conté una pedra calcària amb vasos canopis (els vasos funeraris egipcis), a més de 402 uixebti, les estatuetes funeràries que acompanyaven el mort i que havien de servir-lo com a súbdits al més enllà. Maite Mascort, codirectora de la missió arqueològica d'Oxirrinc des del 2019 conjuntament amb Esther Pons, explica que aquesta segona tomba "estava completament tancada des que s'havia segellat".
L'antiga ciutat d'Oxirrinc és un dels jaciments arqueològics més importants d'Egipte tant per la riquesa de les tombes i estàtues descobertes, com pels milers de papirs desenterrats i que encara avui es continuen estudiant. Tal com recorda l'equip arqueològic de la UB: "Es té coneixement de la importància de la ciutat des dels seus orígens ja amb el faraó Psamètic, tant per les dades aportades per les fonts literàries com per les restes arqueològiques documentades des de principis del segle XIX". Les ruïnes de la ciutat van ser documentades per primer cop per Vivant Denon l’any 1802, el qual les descriu a Voyage dans la basse et la haute Égypte. Va ser entre el 1897 i el 1907 quan es van fer les primeres excavacions, a càrrec dels papiròlegs Grenfell i Hunt, que també van dissenyar un primer pla de la ciutat.
