Miró sacseja la política portuguesa

BarcelonaQuadres, collages, dibuixos, guaixos i peces de gran format. Un total de 85 obres de Joan Miró són a Portugal des del 2006, però cap d'aquests quadres -que recullen tota la trajectòria del pintor- s'han exposat mai al país. Emmagatzemades primer a les dependències d'un banc i després a les d'una societat creada pel ministeri de Finances portuguès, són, des del 2011, patrimoni de l'estat. Però el govern conservador està més que decidit a desfer-se'n per eixugar el deute públic que va deixar el mateix banc que les va comprar en ser nacionalitzat.

La polèmica decisió ha desencadenat una tempesta política, social i judicial a Portugal fins al punt que la casa de subhastes Christie's, a Londres, va decidir suspendre dimarts -a només dues hores que se celebrés- la venda de les 85 obres de Miró. Segons Christie's, "les incerteses legals creades per la disputa" a Portugal "no garanteixen una venda segura". La pilota, doncs, ha tornat a caure a la teulada del govern portuguès, enfrontat a l'oposició i a un moviment ciutadà que considera la possible venda un "espoli" i que reclama conservar un valuós patrimoni cultural del qual també es podria treure rendiment econòmic.

Una alternativa a les retallades, diu el govern

L'executiu de Pedro Passos Coelho insisteix que la venda " a curt termini" de les obres de Miró és prioritària, ja que ajudarà a "reduir el deute del Banco Português de Negócios (BPN)". Aquest banc va ser nacionalitzat el 2008, dos anys després que el director, José Oliveira Costa -actualment acusat de corrupció-, adquirís les obres com a inversió.

L'escàndol del BPN, semblant al de Bankia, va sacsejar tota la classe política portuguesa fins a posar contra les cordes el mateix president de la República, Aníbal Cavaco Silva. L'executiu actual argumenta que amb la venda dels Mirós podrà eixugar-se part d'un forat de fins a 7.000 milions d'euros. "Arribo a la conclusió que els portuguesos, doncs, volen que obtinguem 34 o 40 milions d'euros d'una altra banda. En salut? En educació?", contestava dimarts desafiant el secretari d'estat de Cultura, Jorge Barreto Xavier, als recursos presentats a la fiscalia.

Un valor difús: de 80 a 36 milions d'euros

Christie's ha valorat les obres en aproximadament 36 milions d'euros, dos milions més del que van costar el 2006 al BPN. Un any després la mateixa casa de subhastes va valorar-los en 81,2 milions d'euros. Un fet que no ha deixat de denunciar una plataforma ciutadana liderada pel director d'una galeria, Carlos Cabral Nunes, que ha recollit fins a 10.000 firmes per aconseguir aturar la subhasta. Consideren que Christie's s'està aprofitant del govern portuguès. A més, segons Cabral, la mesura pot "obrir la caixa de Pandora" i donar peu al fet que "governs que només duren mesos acabin venent patrimoni que existia abans d'arribar ells al poder".

El viatge fins a Londres, il·legal segons la fiscalia

El primer ministre, el conservador Pedro Passos Coelho, ha vist com la polèmica acabava superant-lo. Ahir va intentar tornar a treure pit i a defensar que es vendran les obres. Va acusar Christie's d'una sèrie d'irregularitats en l'enviament de les peces fins a Londres, on s'havia de celebrar la subhasta. "La casa de subhastes es va encarregar de dur tot el procés", va dir. Segons la direcció general de Patrimoni Cultural de Portugal (DGPC), el transport de les 85 obres va incomplir la normativa vigent, ja que la sol·licitud per traslladar les peces no es va fer amb prou antelació.

En vista de la confirmació d'irregularitats, la fiscalia va tornar a presentar ahir una sol·licitud de suspensió de la venda que dimarts al matí ja havia desestimat el Tribunal Administratiu de Lisboa, quan va considerar que les obres no eren patrimoni nacional, sinó propietat de dues societats públiques.

L'oposició reclama que les obres s'exposin al país

Però si les obres finalment es queden a Portugal, quin destí tindrien? La DGPC ha admès que va consultar diversos especialistes i directors de museus el seu valor i que estarien disposats a crear una seu semblant a la Fundació Miró, un gest que reclama l'oposició, liderada en aquest cas per l'exministra de Cultura socialista, la diputada Gabriela Canavilha. Tot i això, cal abans que el govern permeti a la DGPC poder fer un inventari del material si torna de Londres, un viatge que podria costar fins a 5 milions d'euros a un govern disposat a vendre tot el fons a un sol col·leccionista.

Una finestra a la situació de la cultura a Portugal

"Si no fos una ofensa a Miró, podria dir-se que tot aquest embolic és surrealista -destacava ahir una columna de Público, diari de referència a Portugal-. El que va començar sent un problema financer s'ha convertit en una qüestió cultural que ha transcendit a l'arena de la lluita política", resultat del degoteig de retallades draconianes durant tres anys. L'escàndol dels Mirós també ha evidenciat la falta d'una política cultural en un país que, des del 2011, és l'únic de la UE que no té ministeri de Cultura; la troica va dictar convertir-lo en una secretaria d'estat, que està en mans del primer ministre.

El pressupost de cultura del govern portuguès per aquest 2014 és més baix que el de Catalunya: 189,74 milions d'euros enfront els 225,7 milions que va aprovar el Parlament.

L'espoli nazi, una causa habitual de litigi

El precedent a la retirada dels Mirós més sonat es remunta al 2006. El 5 de novembre Christie's va retirar de la subhasta d'art impressionista i modern que va celebrar a Nova York un Picasso d'època blava mític: Retrat d'Ángel Fernández de Soto. Estava valorat en més de 30 milions d'euros i el propietari, la fundació del músic Andrew Lloyd Weber, va topar amb la demanda de l'hereu d'un antic propietari del quadre, un banquer jueu alemany. El demandant afirmava que el propietari se l'havia hagut de malvendre arran de la persecució nazi. Tot i que el Picasso es va vendre el 2010, reclamacions com aquesta no han sigut estranyes en els últims anys. Es va repetir el 2009 amb una pintura de Pissarro en una venda també de Christie's.

El fons mironià privat més important

Els Mirós que s'havien de subhastar a Christie's provenen de la col·lecció de l'empresari japonès Kazumasa Katsuta, considerada la més important del món de l'autor de La masia en mans privades. Aquest magnat del sector immobiliari va vendre les 85 obres al BPN en bloc. En canvi, va teixir una relació diferent amb la Fundació Joan Miró de Barcelona. El 2001, després que el museu s'ampliés per acollir la seva aportació, va dipositar-hi en règim de cessió 23 obres. En qualsevol cas, els fons portuguesos representen un festí per als admiradors de Miró. Hi ha representada bona part de la seva trajectòria, des de dibuixos i collages dels anys 20 i 30, l'etapa de Miró més cotitzada al mercat internacional, fins a les cèlebres teles cremades dels anys 70, passant per dues pintures significatives: La Fornarina (a partir de Rafael), del 1929, i Dona i ocells, del 1968.