Mireia Comas, retratar la invisibilitat dels joves migrants

BarcelonaVan caldre set mesos de convivència perquè la fotògrafa Mireia Comas comencés a sentir-se part d'un grup de joves migrants en situació irregular i els pogués retratar amb confiança. Els va conèixer durant el confinament del març del 2020, quan els nois van ocupar una nau abandonada de Terrassa. Vivien entre rates i sense aigua corrent, comprant menjar amb els diners que els donaven els veïns. "La seva situació em va impactar molt, així que vaig començar a fotografiar-los perquè la gent en prengués consciència", explica la fotògrafa. Al principi, cada vegada que els visitava els nois li rentaven un got d'aigua per a ella i li donaven te. Al cap d'unes setmanes van deixar de fer-ho: directament li oferien el mateix vas que compartien entre els 14 joves. "Havia estat amb ells durant els caps de setmana i m'havia quedat a dormir. Amb aquell gest vaig notar el canvi, vaig sentir que ja era una més", recorda Comas. Un any i mig després, la sèrie de fotografies, titulada Atrapats, ha estat guardonada amb diversos premis de fotoperiodisme. L'últim és haver quedat finalista del premi Joan Guerrero, que organitza el Festival SantPolDoc i que li permetrà exposar 17 imatges de la sèrie (que és molt més extensa) al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar del 9 al 15 d'octubre. La seva serà una de les set exposicions del festival, entre les quals també hi haurà mostres d'Avijit Ghosh –guanyador del premi Joan Guerrero–, David Airob i Baltasar López García.

Comas immortalitza els joves enmig de la runa, fent foc a terra i passant l'estona a la nau industrial. "És un reportatge que m'ha costat molt, he plorat. Em va fer molta impressió saber que hi havia uns nois que vivien tan malament al costat de casa i que jo no ho havia vist. N'hi ha a totes les ciutats, però intenten vestir bé i passen desapercebuts", destaca Comas. Durant la seva convivència amb els joves es va adonar de tots els obstacles administratius que pateixen i els va ajudar a intentar superar-los. "Alguns feia dos anys que eren a Terrassa i no tenien ni el padró. Els vaig ajudar a fer-lo, i també la targeta sanitària –afirma–. Vaig titular la sèrie Atrapats perquè realment ho estan, sobretot pel que fa a la burocràcia. Si jo, que soc catalana i m'entenc amb els funcionaris, ja em trobo amb pegues, per a ells és dificilíssim".

Una manera de crear consciència

Un dels motius pels quals Comas va tirar endavant el projecte és per crear consciència. "Volia que arribés al màxim de persones i que tots els terrassencs sàpiguen que a la ciutat també existeixen aquests veïns", subratlla la fotògrafa. La sèrie ha tingut efecte: al cap d'un temps de publicar-la, l'Ajuntament de Terrassa va proporcionar un habitatge als joves. Comas ho agraeix, però recorda que no és un cas aïllat. "A Terrassa hi ha més de 130 nois en la mateixa situació, no només els que surten a les fotos", assegura.

La intenció de Comas a l'hora de fer anar la càmera és molt similar a la del fotògraf Joan Guerrero, que dona nom al premi i que també tindrà una exposició al festival amb una selecció de les seves millors imatges fetes des dels anys 60 fins a l'actualitat. "Guerrero exemplifica la idea de fotògraf local que treballa sense buscar la imatge impressionant. És capaç de captar la senzillesa, de buscar el detall i de trobar el moment que dona grandesa a un acte quotidià", explica el director del SantPolDoc, Isidre Garcia. Precisament, el festival neix amb la intenció de posar en valor la fotografia de proximitat, que es fixa sobretot en els detalls del dia a dia. "Explicar amb imatges les coses que passen a casa no és fàcil –diu Garcia–. Els fotògrafs locals tenen les vivències i el coneixement per plasmar situacions des d'una distància més curta, i això s'ha de reivindicar".