"Mirava amb fàstic el nen que era jo i que ho va consentir"

BarcelonaAbans de la primera trobada, a la plaça de la Vila de Gràcia, Alejandro Bordanove (1995) fa un gest amb la mà per demanar una mica de temps. Està enganxat al telèfon. La conversa que ha decidit concedir al periodista l’ha empès a fer un pas que feia temps que meditava: truca a l’home que va abusar d’ell quan era un adolescent. Està preparat per abordar-ho. Està seré. Fort. Parla amb determinació del que va passar i del procés que ha viscut els últims anys.

L’Alejandro és un dels joves actors catalans amb més projecció. Va començar a fer teatre al col·legi quan tenia 10 anys. Ja d’adolescent, a 4rt d’ESO, el professor el va convidar a sumar-se a una companyia amateur que havia creat amb alguns pares de l’escola a l’Hospitalet de Llobregat. Un d’ells, el pare d’una companya de classe, va abusar d’ell tres vegades. L’home rondava llavors la cinquantena i es va anar acostant al noi a poc a poc, generant confiança per crear el context propici. El primer cop va passar al sofà de casa, tapats amb una manta, mentre veien la pel·lícula Origen. “No sé com vam arribar fins allà. Per què s’hi va atrevir? Suposo que soc una persona oberta, que m’obro fàcilment a la gent, i ell se’n va aprofitar”, reflexiona deu anys després dels fets. La segona vegada va passar al local on assajaven, on l’home, que tenia les claus per accedir-hi, el va convidar quan no hi havia ningú més. L’Alejandro encara no sap per què hi va anar. El tercer cop, en una casa dels afores de Barcelona, mentre es canviava per anar a la piscina. La filla –i companya de classe del noi– i una cosina també hi eren. Quan les va veure passar per darrere una finestra en direcció a la piscina, sense que elles s’adonessin del que passava dins l’habitació, va sentir un “terror absolut” que va servir per aturar-ho tot i posar punt final al que havia passat. Durant gairebé una dècada no es van veure. Fins que, coincidint amb la celebració dels deu anys de la companyia, es van tornar a trobar. “Em tens por?”, va deixar-li anar l’home després d’una llarga estona evitant-se. L’Alejandro no tenia res a dir-li en aquell moment de la seva vida. Encara no estava preparat per fer el pas endavant que acabaria protagonitzant un dia de finals de setembre de l’any passat, caminant amunt i avall per la plaça de la Vila de Gràcia.

“He estat treballant la culpabilitat. Al cap sabia que no era culpa meva, al cor encara no. Durant molts anys mirava amb fàstic el nen que ho va consentir”, reflexiona ara, exposant les idees amb molta claredat. Tres anys de teràpia han servit per treballar el passat i alhora agafar la força suficient per encarar el que va passar quan era adolescent. “Ell és el responsable del que va passar, ha de demanar perdó perquè va ser un abús”, assumeix amb determinació, esvaint tots els dubtes que l’havien perseguit durant anys. L’home li va agafar la trucada. “He quedat amb un periodista. Volia dir-t’ho”, va dir-li. “Creus que vaig abusar de tu? Va ser consentit, hauria parat si m'ho haguessis demanat”, li va respondre l’home a la defensiva. “Era un menor, hi havia una gran diferència d’edat, una situació jeràrquica”, li va etzibar l’Alejandro.

Des d’aquella conversa l’actor ha continuat fent passos endavant, madurant les decisions per continuar tancant les ferides que va patir quan era menor. Un dels més importants va ser parlar-ne amb la mare, amb qui té un lligam molt fort. I l’últim, dilluns passat, quan va anar a denunciar-ho als Mossos. No va ser un pas fàcil. Va estar dubtant molt sobre si ho havia de fer, però finalment va sortir de la comissaria sabent que havia “fet el que havia de fer”. I ho va fer per tres motius: “Vaig denunciar per mi, per fer oficial que vaig viure un abús, per no tornar mai més a dubtar-ne. També per ell, perquè tingués clar que allò havia sigut un abús. Li vaig oferir fer un cafè per parlar-ne i explicar-l'hi tot, i ell no va voler, ho va rebutjar. I finalment ho vaig fer perquè he tingut el privilegi de poder denunciar, però moltes víctimes no poden”.